Un equip de científics internacionals ha descobert casos de síndrome de Down a Navarra durant l'edat de ferro, segons ha informat aquest dimarts la Universitat Pública de Navarra (UPNA). En la recerca, liderada per l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Leipzig, Alemanya), s'han analitzat restes de prop de 10.000 individus antics europeus per buscar anomalies cromosòmiques i s'han trobat fins a sis casos de síndrome de Down (i un de síndrome d'Edwards). Tots ells corresponen a nadons de fa entre 5.000 i 2.000 anys, i un de més recent.
Quatre dels nadons descrits procedeixen de Navarra, de dos poblats de l'edat de ferro (fa 2.800-2.500 anys): Alto de la Cruz (Cortes) i Las Eretas (Berbinzana). Les criatures van morir abans o poc després de néixer i van rebre sepultura a l'interior de les cases, en alguns casos acompanyats d'aixovar. Això demostra que van ser apreciats per les seves comunitats, segons la troballa publicada a la revista Nature Communications. Dos dels altres casos trobats són de l'edat del bronze (fa entre 4.700 i 3.300 anys) de Grècia i Bulgària, mentre que el sisè procedeix del cementiri situat en una església de Finlàndia dels segles XVII-XVIII.
Enterraments en un lloc de culte
El treball és el primer estudi sistemàtic de cribratge genètic en mostres humanes antigues en recerca d'afeccions genètiques poc comunes, com les trisomies cromosòmiques —caracteritzats per la presència de tres còpies d'un cromosoma en lloc de les dues habituals—. Una d'aquestes afeccions és la síndrome de Down o trisomia 21, causada per una còpia addicional del cromosoma 21 i que passa en un de cada mil naixements. D'aquesta alteració se n'han identificat tres casos a Navarra: un a Las Eretas i dos a l'Alto de la Cruz, on també s'hi ha identificat un cas de síndrome d'Edwards. Aquesta última síndrome és més rara i severa, amb una afectació d'un de cada 3.000 naixements. És el primer mai descobert en una població arqueològica, mentre que ja s'havia trobat un cas de síndrome de Down en un nen del neolític a Irlanda.
Els individus van morir abans o poc després de néixer i el que sorprèn en tots els casos prehistòrics és que van ser enterrats a l'interior de cases, dins d'assentaments. De fet, alguns amb objectes: una nena de l'Alto de la Cruz va ser sepultada amb un ric aixovar funerari (un anell de bronze, una petxina marina i restes de tres ovelles o cabres). A més, es pensa que possiblement va ser un lloc de culte. "Creiem que aquests enterraments mostren que els individus eren cuidats i apreciats com a part de les seves antigues societats"; ha afirmat Adam Ben Rohrlach, autor principal de l'estudi.
Les comunitats ibèriques de l'edat de ferro tenien un particular ritual funerari: el costum dominant era la incineració, però algunes criatures prematures i acabades de néixer eren sepultades a les cases o llocs intramurs. Tot i això, la troballa ha sorprès l'equip d'investigació. "De moment, no podem dir a què podria deure's, però sabem que pertanyien als pocs nens i nenes que rebien els privilegis de ser enterrats dins de les cases després de la mort. Això ja és un indici que eren percebuts com a nadons especials i valuosos per a la comunitat, però necessitarem ampliar la investigació amb individus del mateix període d'altres jaciments per formular hipòtesis sobre els ritus que poden fer conduït a això", ha explicat Roberto Risch, arqueòleg de la UAB i coautor del treball.
Javier Armendáriz, de la UPNA, ha afegit que "és possible que només nadons que van morir per causes naturals, però percebuts per la comunitat com a éssers especials, fossin enterrats en els espais de vida". "Cal destacar, en qualsevol cas, que no tots els acabats de néixer enterrats a les cases de l'edat de ferro eren casos amb patologies genètiques. En el poblat de Las Eretas hem trobat a la mateixa casa un nen amb síndrome de Down i al costat una nena emparentada en segon grau, que podria haver sigut la seva germanastra", ha afegit.
Pel que fa a l'estudi osteològic, s'observen anomalies en alguns dels individus que podrien ser compatibles amb la seva condició genètica, sense poder descartar altres causes. "En qualsevol cas, aquests primers casos de trisomia en poblacions del passat obren la possibilitat d'identificar possibles modificacions osteològiques relacionades amb aquesta anomalia genètica, el que possibilitaria la seva identificació a les grans col·leccions antropològiques", ha assenyalat Patxuka de Miguel, de la Universitat d'Alacant.
Els autors planegen seguir ampliant la seva investigació en el futur a mesura que el nombre de mostres d'ADN d'individus antics continuï augmentant. "El que ens agradaria saber és com reaccionaven les societats antigues davant d'individus que podien necessitar ajuda o que simplement eren una mica diferents", ha afirmat Kay Püfer, que ha coordinat l'anàlisi de les seqüències genètiques.