Un equip de recerca amb participació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha descobert una nova espècie de gos os que va viure a Catalunya fa 16 milions d'anys, a partir de restes òssies fòssils recuperades al jaciment dels Casots (Subirats, Alt Penedès). En un estudi publicat a la revista Journal of Mammalian Evolution, els investigadors descriuen el Paludocyon moyasolai, un amficiònid (col·loquialment, un gos os) de mida mitjana que va viure a principis del Miocè Mitjà (fa 15,9 milions d'anys). L'epítet moyasolai és per retre homenatge a Salvador Moyà-Solà, figura cabdal en el desenvolupament de la paleontologia de vertebrats a la península Ibèrica i director de l'ICP des de la seva fundació fins al 2017.
Els amficiònids van ser un grup de carnívors que va prosperar a l'Amèrica del Nord i Euràsia durant una bona part de Cenozoic, des de l'Eocè fins al Miocè tardà —fa entre 56 i 5,3 milions d'anys. Malgrat el seu nom popular, gos os, no estan emparentats directament ni amb els gossos ni amb els ossos, sinó que constitueixen una família extinta dins dels carnívors. Presentaven gran varietat de mides i adaptacions dentals, que anaven des d'espècies hipocarnívores —amb dentició trituradora, convergent amb la dels ossos, i un percentatge de carn inferior al 30% en la seva dieta— fins a formes hipercarnívores —més d'un 70% de carn i dentició de tipus fèlid. El Paludocyon moyasolai pertany a la subfamília Amphicyoninae i se situa dins del gènere Paludocyon, descrit el 2011 per Jorge Morales i el seu equip per incloure espècies que fins aleshores s'havien classificat dins del gènere Cynelos. Les espècies de Paludocyon es caracteritzen per mantenir una dentició relativament hipercarnívora, amb molars superiors robustes i premolars reduïdes.
El material que ha servit per erigir la nova espècie inclou un crani força complet, però aixafat lateralment amb la dentició superior gairebé completa i un segon molar inferior tallat. L'anàlisi de la morfologia de la dentició superior ha permès identificar trets que distingeixen P. moyasolai de totes les altres espècies conegudes del gènere, particularment unes proporcions singulars de les molars superiors i una tercera molar més desenvolupada, amb unes cúspides anteriors ben definides —unes característiques que no s'han observat en cap altra espècie de Paludocyon.
Tot plegat permet dir que segurament va ser un caçador ràpid de mida mitjana, força més petit i àgil que una segona espècie d'amficiònid de la mida d'un lleopard que habitava el jaciment dels Casots i que encara no ha estat descrita. D'altra banda, tambés es creu que segurament caçava herbívors de mida petita a mitjana, com alguns cérvols, bòvids i suids petits.
Els Casots i Salvador Moyà-Solà
Sobre els Casots, podem dir que és un dels jaciments de vertebrats del Miocè de referència al sud-est d'Europa, situat al marge meridional de la conca del Vallès-Penedès. L'edat del jaciment, xifrada en uns 15,9 milions d'anys, es fonamenta en una combinació de dades bioestratigràfiques i magnetoestratigràfiques. Va ser descobert el 1989 i va ser objecte d'excavacions fins al 1994. El 2018 es van reprendre les campanyes sistemàtiques i, des d'aleshores, han continuat ininterrompudament. Fins avui, s'hi han recuperat més de 5.000 restes de macrovertebrats, que representen prop de 80 espècies de vertebrats, incloent-hi peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers. La fauna, flora i la sedimentologia del jaciment indiquen que era un llac d’aigua dolça, de poca fondària però molt a prop de la costa, en un context de condicions càlides associades a l'Òptim Climàtic del Miocè. De fet, Paludocyon vol dir "gos dels aiguamolls".
Com hem dit, la nova espècie porta el nom de Salvador Moyà-Solà (Palma, 1955), una de les figures més influents de la paleontologia de vertebrats europea de les darreres dècades. Llicenciat en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la mateixa institució, Moyà-Solà va continuar la seva trajectòria científica a l'Institut de Paleontologia de Sabadell. L’any 2006 va ser nomenat professor d’investigació ICREA i va assumir un paper decisiu en la creació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, que va dirigir des de la seva fundació fins al 2017. Actualment, és investigador emèrit de l'ICP. El cas és que la vinculació de Moyà-Solà amb aquesta troballa va molt més enllà de l'homenatge nominal, ja que el cèlebre paleontòleg va ser un dels artífexs de les primeres campanyes d'excavació als Casots. Després de la descoberta de l'indret l'any 1989, Moyà-Solà impulsar les primeres campanyes d'excavació sistemàtica que es van desenvolupar fins al 1994. Les restes fòssils del crani que han permès descriure la nova espècie Paludocyon moyasolai van ser recuperades precisament durant aquestes intervencions primerenques, concretament l'any 1991. La dedicatòria de P. moyasolai suposa, en paraules dels autors de l'article, són un reconeixement a la "meravellosa contribució al desenvolupament de la paleomastologia europea" de Moyà-Solà.