Un equip de paleontòlegs de la Fundació Dinópolis ha descobert a Terol el primer diplodoc fora de l'Amèrica del Nord, una troballa clau per entendre la dispersió intercontinental dels dinosaures. Els paleontòlegs han descrit fòssils d'un sauròpode procedents del jaciment de La Tejería, al municipi d'El Castellar. Els resultats de la investigació han estat publicats aquest dimarts a la revista científica internacional Journal of Vertebrate Paleontology i han permès identificar aquestes restes com a pertanyents al gènere Diplodocus, un grup de grans dinosaures que fins ara s'havia registrat en estrats del juràssic del que ara són els Estats Units. Els diplodocs són una de les figures més icòniques de la història de la paleontologia des de la seva descoberta l'any 1878, amb reconstruccions en els museus d'història natural més importants del planeta i com un espai referent a la cultura popular.
Les restes analitzades corresponen a sediments de finals del període juràssic, fa aproximadament 150 milions d'anys. Inclouen catorze vèrtebres articulades a la zona mitjana i posterior de la cua, com també diversos xebrons —els ossos allargats que s'articulen a la cara inferior de les vèrtebres caudals. L'estudi morfològic i comparatiu ha determinat que l'exemplar pertany, com dèiem, al gènere Diplodocus, i ha quedat assignat provisionalment com a Diplodocus sp. —és a dir, que se'n coneix el gènere, però no l'espècie exacta. La cua presenta un seguit de trets anatòmics propis del gènere, entre els quals destaquen grans cavitats pneumàtiques a les vèrtebres, cossos vertebrals allargats sense crestes laterals, solcs longitudinals profunds a la regió inferior i xebrons bifurcats amb doble branca.
El primer autor de la recerca i investigador de la Fundació Dinópolis, Sergio Sánchez Fenollosa, ha destacat la rellevància paleontològica de la troballa: "Es tracta d'un dels diplodòcids més complets descoberts fins ara a Europa i constitueix la primera evidència d'aquest gènere fora de l'Amèrica del Nord". "La troballa proporciona una de les proves paleontològiques més sòlides d'episodis de dispersió i intercanvi faunístic entre els dos continents a través del proto oceà Atlàntic durant el juràssic superior", afegeix, i conclou: "A més, aquest descobriment ens permet comprendre millor els ecosistemes mesozoics ibèrics i la diversitat de dinosaures sauròpodes que habitaven a l'Europa juràssica". Els sauròpodes eren dinosaures de coll llarg, quadrúpedes i herbívors, de cap reduït i cues molt desenvolupades. De fet, els diplodòcids són coneguts per les seves cues extremadament llargues.
El director gerent de la fundació i coautor del treball, Alberto Cobos, ha explicat que l'exemplar d'El Castellar feia aproximadament 25 metres de longitud, unes dimensions que l'equiparen a altres grans gegants del juràssic de Terol. Per exemple, el turiasaure i el losillasaure, formes autòctones que posseïen estructures molt diferenciades de les dels diplodòcids. "Els fòssils de tots aquests dinosaures, inclosos els del nou diplodoc, fan de Terol un lloc de referència per al coneixement d'aquesta gran diversitat. S'exhibeixen actualment a la sala dels dinosaures del Museu Aragonès de Paleontologia", remarca.
