L'investigador David Sinclair, professor de genètica a Harvard, s'ha convertit en una de les veus més escoltades quan es parla de longevitat. Fa anys que defensa una idea que pot sonar provocadora: envellir és inevitable, però com ho fem depèn en gran part de nosaltres. Segons els seus estudis, n'hi ha prou amb adoptar tres hàbits molt concrets per rebobinar el rellotge biològic fins a deu anys, sense importar si en tens trenta, cinquanta o setanta.
Sinclair insisteix en una diferència clau: l'edat biològica no sempre coincideix amb la que marca el nostre DNI. Dues persones nascudes el mateix any poden presentar organismes amb estats de salut molt diferents. "Les espelmes al pastís són un número, però no un diagnòstic", explica. Per això centra les seves investigacions en com preservar la vitalitat de les cèl·lules i retardar el desgast natural.
Tres consells per a controles l'envelliment
El primer dels hàbits que recomana té a veure amb el que mengem. Concretament amb un compost: el resveratrol. És present en fruites fosques, fruita seca i fins i tot al vi negre. Actua com un potent antioxidant i ajuda a mantenir a ratlla el sucre en sang, millorar la circulació i protegir davant malalties cròniques. Per a Sinclair, és com donar-li a l'organisme una capa extra de defensa davant el pas del temps.
El segon hàbit és, en certa manera, l'altra cara de la moneda. No es tracta d'afegir, sinó d'eliminar. En aquest cas, reduir el consum de sucre al mínim possible. Segons Sinclair, l'excés de sucre accelera el deteriorament cel·lular, provoca inflamació i afavoreix el desenvolupament de problemes metabòlics. Ell mateix confessa que evita també els lactis i l'alcohol, tret d'en ocasions molt puntuals. "Com menys sucre tingui la teva vida, més anys de qualitat tindràs", assegura.
No és l'elixir de la vida eterna, però ajuda a mantenir l'envelliment a ratlla
El tercer consell es relaciona amb la forma en què distribuïm els menjars. Sinclair és ferm defensor del dejuni intermitent. En el seu cas, ho practica saltant-se l'esmorzar i concentrant l'alimentació en un període d'hores reduït. Aquesta estratègia activa processos interns de reparació cel·lular, millora la resistència a la insulina i afavoreix la regeneració natural. Això sí, adverteix que no tothom l'hauria d'aplicar sense control: els joves o els qui tenen necessitats especials de nutrició han de consultar sempre un especialista.
No són fórmules màgiques, però sí eines poderoses per guanyar temps de qualitat. Sinclair assegura que no busca "viure eternament", sinó viure millor. Més energia, menys malalties i la sensació real d'haver rejovenit diversos anys.