“Des que ha esclatat la guerra, la gent mira de parlar en ucraïnès perquè el rus ens sona a feixisme”. Parlar ucraïnès a Ucraïna ha començat ja a representar un gest polític i de resistència contra la invasió russa. Això és el que explica l’Oksana, una refugiada de la guerra de Putin que ha començat a fer classes de català a Barcelona. Diu que són molts els paral·lelismes que detecta en les relacions català-castellà i ucraïnès-rus. “Hi ha paraules que s’assemblen molt, d’altres que són completament diferents… Amb la meva família parlo en ucraïnès i a vegades tinc la mania de dirigir-me en rus als desconeguts; però ja no hi ha ucraïnesos que facin això des del passat 21 de febrer”, detalla. L’Oksana, que va emprendre el seu viatge cap a l’Europa occidental tan bon punt les bombes van començar a caure a la seva ciutat, Kíiv, s’ha instal·lat a la capital catalana perquè hi viu la seva germana, que està casada amb un català. “També faig classes de castellà”, admet, i afirma que estudia les dues llengües “per comunicar-me millor amb els meus familiars i també per trobar feina”.

L’Oksana és alumna d’Ucracat, un projecte impulsat per l’Associació d’Amistat d’Ucraïna i Catalunya. Consisteix a oferir cursos gratuïts de català a refugiats ucraïnesos. També n’és alumne en Sergíi, un jove de Khàrkhiv que va dirigir-se cap a Barcelona quan va començar a ensumar-se les intencions del Kremlin. Ja fa uns quants anys que volta per Occident. Ha viscut a Dinamarca i ara a la capital catalana, on hi treballa com a enginyer. “Quan vius a la Unió Europea t’encomanes del pensament europeu i et negues a creure que Rússia iniciarà la guerra, però els més veterans que viuen a Ucraïna ja ens avisaven que la invasió era possible”, explica en declaracions a ElNacional.cat. Detalla, també, que fins fa poc feia classes de castellà; les va deixar tan bon punt Rússia va engegar la invasió: “Tenia el cap a un altre lloc i no podia seguir les classes, però ara aquesta associació m’ha fet la proposta de les classes gratuïtes de català i m’hi he animat”.

Un projecte solidari

“En el moment que vam veure que arribaven refugiats a Catalunya, amb uns amics vam pensar que la gent havia de tenir l’oportunitat de comunicar-se”, manifesta en declaracions a aquest diari l’Andríi Batinchik, president de l’Associació d’Amistat d’Ucraïna i Catalunya. Assegura que els membres d’aquesta plataforma van entendre des d’un primer moment que era imprescindible aprendre la llengua pròpia d’aquest país si volien fer-hi vida, i des de llavors van començar a posar-se en contacte amb professors. Es tracta de professors que ensenyen la llengua de manera altruista, sense cobrar res. I es tracta d’una associació solidària que des del primer moment ha mirat de donar un cop de mà a persones que fugen del terror. “El meu pare ha aconseguit refugiar-se amb el meu germà a Suïssa, però els russos van bombardejar zones residencials com la seva”, relata també en Sergíi.

Batinchik, per la seva banda, assegura que “el castellà no és més útil que el català a Catalunya” i afegeix que l’associació no va dubtar ni un moment que el més adient per als refugiats que viuen a Catalunya era ensenyar-los català i no castellà. De fet, ell és un ucraïnès que quan va arribar a Catalunya la primera llengua que va aprendre va ser la catalana. “El català ha de ser la primera llengua d’acollida”, afirma en declaracions a aquest mitjà.

Més dones que homes

Les classes de català d’Ucracat es fan a la Universitat de Barcelona i al Centre Cívic de Drassanes. I tant a un lloc com l’altre es veu amb claredat que hi ha més dones que homes apuntades a aquests cursos de llengua catalana. Així també ho confirma a ElNacional.cat un dels seus professors, l’Arnau Barios, que concreta que acostumen a tenir una edat d’entre 30 i 50 anys. Però és l’única cosa que sap sobre els seus alumnes: “No tinc ni idea si tots els meus alumnes són refugiats o no; no ho pregunto i em dedico només a ensenyar-los català”.