Les denuncies per assetjament, abusos sexuals i violències masclistes que s’han produït darrerament en el cinema, el que s’ha anomenat com el me too espanyol, han portat al ministeri de Cultura a impulsar una unitat d’atenció i prevenció d’aquest tipus de delictes en el sector cultural. El ministre Ernest Urtasun així ho va prometre durant els premis Feroz del passat 27 de gener, quan encara ressonava ben fort el clamor pel cas del director Carlos Vermut, al que tres dones van acusar de violència sexual en el diari El Pais. Dos dies després, va sortir a la llum pública a través de les xarxes socials altres denúncies contra el director canari Armando Ravelo, entre elles la de l’actriu Koset, que va ser víctima d’assetjament quan només tenia 15 anys. El ministeri ha reaccionat, i aprofitant també la proximitat de la cerimònia dels premis Goya, ha assegurat al mateix diari que impulsarà aquesta oficina que tindrà com a objectiu “l’acompanyament de les víctimes de violència masclista i la realització d’estudis específics per a l’elaboració de protocols i recomanacions que donin resposta a les necessitats específiques de cada sector i organisme vinculat a la cultura”. Des del ministeri, també especifiquen que l’oficina donarà resposta a les víctimes que no hagin denunciat prèviament davant la policia o la justícia.
Uns Goya molt reivindicatius
El ministre Urtasun estarà present a la cerimònia dels Goya a Valladolid, on, segons el El Pais, oferirà més informació sobre aquesta oficina a la catifa vermella prèvia a l’entrega dels premis. A Valladolid també estarà el president del govern espanyol Pedro Sánchez, i Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministre de Treball. A ningú se li escapa que aquesta edició dels premis Goya estaran marcats per les reivindicacions contra les violències masclistes, com ja va anunciar el passat 29 de gener l’Acadèmia de Cinema, en un comunicat en solidaritat amb les víctimes de violència sexual, i en el que va avançar que la gala dels Goya que se celebren aquest dissabte a Valladolid seran una plataforma per donar visibilitat a aquesta lluita. “Les actituds masclistes, els abusos de poder i la violència contra les dones, que pot adoptar formes molt diverses, són presents de manera transversal en tota la societat, i el sector audiovisual no n'és una excepció. Aquesta institució, que representa el conjunt de professionals de la cinematografia al nostre país, vol condemnar qualsevol abús i reafirmar la seva total repulsa davant d'aquests actes, així com la seva solidaritat i suport a les víctimes que denuncien aquests abusos i la necessitat de continuar denunciant qualsevol situació d'aquesta mena”, deia el comunicat, en el que l’Acadèmia també anunciava que “visibilitzarà a la cerimònia dels Premis Goya, que se celebrarà a Valladolid el 10 de febrer que ve, la reivindicació que la violència sexual i els abusos de poder no tinguin cabuda al món del cinema ni al conjunt de la societat espanyola. A la gala dels Goya comptarem igualment amb un protocol per prevenir i combatre qualsevol possible cas d'agressió i assetjament sexual i/o de gènere”.
De les acusacions vetllades a les denúncies
Des que va esclatar el moviment me too als Estats Units, a partir de les denúncies en el New York times contra el productor Harvey Weinstein l'octubre del 2017, s’havien produït testimonis vetllats d’actrius, guionistes, directores, productores i altres dones que formen part del cinema espanyol que parlaven d’intents d’assetjament, intimidacions, tocaments no desitjats o xantatges amb promeses d’impulsar les seves carreres a canvi de favors sexuals. Però no va ser fins al desembre del 2023 quan es va produir la primera denuncia formal davant de la policia. L’actriu Jedet va denunciar tocaments no desitjats contra el productor Javier Pérez Santana, responsable de Testamento, la productora del documental Mi vació y yo sobre la historia de una mujer transexual. Els fets denunciats es van produir en la festa posterior als premis Feroz celebrats a Saragossa el 2023. Hi va haver una segona denúncia, en aquest cas per un home que acusava una altra persona per assetjament continuat.
De la mateixa manera que el me too nord-americà va començar amb les denúncies en un mitjà de comunicació, el me too espanyol també va destapar el cas Vermut en El País. Una estudiant de cinema, una empleada d’una de les seves produccions i una treballadora del sector cultural van acusar Carlos Vermut d’haver utilitzat la seva posició de poder per tenir relacions sexuals violentes que elles no van consentir, en uns fets que van passar entre el maig del 2014 i el febrer del 2022. Vermut no era qualsevol, sinó un director guanyador de la Conxa d’Or al festival de Sant Sebastià el 2014 amb Magical Girl. El cas va provocar una onada d’indignació i reaccions de solidaritat cap a les víctimes. Actrius com Aitana Sánchez Gijón, Jedet, Carolina Yuste o María Botto; actors com José Coronado, Hugo Silva, Alberto Ammann, Berto Romero o Brays Efe, i cineastes com Elena Martín, Clara Roquet, Jaione Camborra, Juan Antonio Bayona, Isabel Coixet, Javier Calvo, Aina Clotet i Marcel Borràs van fer pinya en suport a les dones que van patir aquests abusos durant la catifa vermella dels premis Feroz que entrega l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya, que es va celebrar a Madrid. I va ser precissament els estimonis esgarrifadors de les víctimes de Vermut, el que va impulsar a l’artista canària Koset a denunciar al director canari Armando Ravelo, que arran d’aquestes acusacions va decidir retirar-se del cinema i la vida pública.