Dia 06. Després d’esmorzar, a primera hora del matí, hem prosseguit la nostra particular experiència a Sicília. Avui al matí, hem conegut la Catània popular i quotidiana, i a la vegada profunda i misteriosa; que s’expressa a través dels paradistes i els usuaris del mercat de la Pescheria, situat entre la majestuosa i solemne plaça del Duomo i el popular i bulliciós antic barri de pescadors. I tot seguit ens hem endinsat en aquella Catània desconeguda pels forasters, la Catània de les classes populars des de fa segles; la Catània de roba estesa sobre els fils que, a mitja alçada, travessen els carrers; la dels veïns que es saluden i conversen de finestra a finestra.
Efectivament, a primera hora ens hem endinsat al Mercat de la Pescheria; un singular espai de venedors ambulants de peix fresc, de salaó, de carn, d’embotits i formatges, i de fruites i verdures. La Pescheria, situada a la part del darrera de la monumental Piazza del Duomo, és l’altra cara de la moneda. Protegida per l’ombra que els grans edificis de la plaça projecten sobre els carrers del darrera; és un esclat d’olors, de colors, de sabors i de sorolls. A la Pescheria, des de fa segles, hi batega el cor de les seves classes populars. I el peix espasa, les albergínies o les maduixes nanes; ens expliquen la història del poble sicilià a través de la seva dieta alimentària.
Tot seguit ens hem dirigit al barri històric dels pescadors, una trama de carrers estrets situada a peu de port, que graviten al voltant de la plaça dels Pescadors, el bastió d’aquella Catània popular dels segles XVIII, XIX i XX. Aquella Catània que va viure la tragèdia de milers de fills i filles abocats a l’emigració; cap als Estats Units, primer; i cap als grans centres industrials del Piemont i de la Llombarda, al nord d’Itàlia, després. La història de la Fiat, el gegant de l’automoció de Torí, també s’escriu des de la plaça dels Pescadors de Catània. En l’actualitat, aquest barri demana a crits una rehabilitació que impedeixi que l’especulació immobiliària el devori. És el “Cabanyal de Catània”.
Ara passem balanç i podem dir que ha estat una experiència molt enriquidora. Una experiència que no tan sols ens ha portat a aquells indrets monumentals que mereixen una visita i requereixen ser coneguts. Sinó que, també, hem fet una immersió en la Sicília tradicional i quotidiana, a través de la seva gastronomia, de la seva enologia, i del seus mercats. Sicília, la nostra germana de la Mediterrània central, ens ha mostrat la seva ànima, i l’hem vist en tota la seva dimensió. Amb les seves extraordinàries llums i amb les seves preocupants ombres. I amb tot això, ens hem convençuts que els catalans som més sicilians del que ens pensem; i els sicilians, són més catalans del que es pensen.
