Els Mossos d'Esquadra canviaran les divises o galons que tots els agents que treballen uniformats porten a l'espatlla i que permet, entre ells i també a la ciutadania, distingir el seu rang. És un dels principals canvis que aporta el decret 269/2025, de 16 de desembre, que ha redactat la Direcció General de la Policia i que, en aquesta data, ha signat el president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon. Entrarà en vigor a principi de 2026, quinze dies després de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). El decret deroga diversos decrets que, per separat, regulaven qüestions similars i que ara s'han unificat. El decret regula la imatge institucional, els uniformes, les acreditacions i les distincions de la Policia de la Generalitat, els Mossos d'Esquadra. És un document que feia anys que s'estava acabant de redactar i polir i que va iniciar l'antic equip de la Conselleria d'Interior, que ara s'ha culminat i publicat, després de ser aprovat.
Entre els canvis aprovats hi ha la modificació de les divises que els agents dels Mossos porten sobre l'espatlla. Fins ara, els agents de l'escala bàsica, els mossos i mosses, no portaven cap ratlla, i ara en portaran una de prima, de 3 mm, juntament amb una Creu de Sant Jordi. Els altres rangs, fins a intendent, es mantenen igual, tot i que sumant la creu del patró del país. Els intendents lluiran dues ratlles de 5,7 mm, la mateixa mida que la dels inspectors. Els comissaris en portaran tres i els majors, quatre. De moment, cap membre del cos portarà quatre ratlles. Els dos majors que han assolit el rang encara no el poden dur. Un, Josep Lluís Trapero, ha penjat l'uniforme per fer de polític. L'altre, Eduard Sallent, de moment, llueix el de comissari fins que es resolgui la pugna judicial amb Interior per aconseguir el rang que va aconseguir en la passada legislatura i que Trapero ha aturat.
La Creu de Sant Jordi serà comuna a tots els membres de l'organització. També hi haurà un símbol que identificarà l'escala (bàsica —caporal i mosso—, intermèdia —sotsinspector i sergent—, executiva —inspector— i superior —major, comissari i intendent). A més, aquest decret també preveu que el cap del cos i el número dos llueixin a la solapa el bastó de comandament: daurat, el comissari en cap, ara Miquel Esquius, i platejat la sotscap executiva de la Prefectura, la comissària Alícia Moriana, que és, a efectes pràctics, la número dos dels Mossos d'Esquadra. També s'ha deixat per escrit com serà la bandera i els guions de cada regió policial. Aquests canvis s'aniran aplicant quan es disposi de pressupost per encarregar i comprar les noves peces d'uniforme.
Català, no alcohol i no fumar
L'article 37 d'aquest decret assegura, com ja es feia fins ara, que “la llengua pròpia i habitual de treball i de relació amb la ciutadania dels membres dels Mossos és el català, sens perjudici del dret de les persones a ser ateses en castellà”. També es demana que els agents tinguin un aspecte “discret, pulcre i acurat” i evitar portar objectes o elements que “comprometin la neutralitat institucional del Cos des de qualsevol perspectiva, ja sigui ideològica, filosòfica o religiosa”. A més, el mateix decret no permet que els agents beguin begudes alcohòliques “o altres productes o substàncies contraindicats o incompatibles amb l'exercici de la funció policial”, ni tampoc fumar “ni utilitzar estris equivalents” mentre estiguin en horari de servei.
Les medalles dels Mossos
El decret també estipula com s'atorguen les medalles i les felicitacions, un procediment que no canvia gaire respecte del que fins ara estava en vigor. Detalla com s'han de proposar i quines medalles es poden atorgar, que es divideixen en tres grans categories: or, argent i bronze, cadascuna amb distintius diferents en funció de la naturalesa del servei prestat o de les conseqüències derivades de l’actuació policial. La medalla d’or amb distintiu vermell és la màxima distinció i es reserva per als casos més greus. Es pot concedir a títol individual quan la mort d’un agent es produeix en acte de servei o quan una actuació meritòria acaba amb mutilacions o lesions molt greus que deriven en una incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa. En aquests supòsits, sempre que no hi hagi negligència ni imperícia i que els fets no perjudiquin el prestigi del cos, la distinció pot comportar també una compensació econòmica fins a l’edat de jubilació forçosa.
La medalla d’argent reconeix actuacions d’alt nivell. Amb distintiu blau, s’atorga per actuacions exemplars i extraordinàries, i amb distintiu vermell, es concedeix quan un acte de servei provoca mutilacions o lesions greus que no comporten una incapacitat permanent, sempre que l’actuació hagi estat correcta i no afecti el prestigi de la policia catalana. La medalla de bronze és la distinció més habitual i reconeix mèrits professionals rellevants en un ventall ampli de situacions, que recull el decret aprovat. A més, aquesta nova normativa permet nomenar, de manera honorífica, en la categoria immediatament superior a la seva, un agent si mor a conseqüència d'una actuació policial durant l'exercici de les seves funcions. Les felicitacions i les medalles a persones que no són membres del cos dels Mossos d'Esquadra, agents d'altres cossos, per exemple, es podrien retirar si “es té coneixement que la persona o entitat guardonada ha estat condemnada per sentència ferma per la comissió d'un delicte o s'hi evidencia una conducta poc honorable, que comporti indignitat o demèrit”, assegura el decret 269/2025.