Un dels preus més alts que paguem per les grans onades de calor, que cada cop són més habituals, són les nits sense dormir. Hi ha qui decideix dormir amb l'aire condicionat per intentar poder agafar el son, però no tothom té aquesta sort i s'ha de conformar amb un ventilador de sostre (que han anat guanyant bona fama els últims anys) o amb un de peu de tota la vida que remena l'aire calent. També hi ha qui opta per posar els llençols dins el congelador perquè estiguin fresquets. Qualsevol mètode és bo per a poder intentar dormir unes quantes hores i mirar de ser funcionals mentre encara no arriben les vacances. Que dormim pitjor a l'estiu i que això ens fa tenir menys energia, ja de per si sota mínims, ho sap tothom. Però ara, un nou estudi posa xifres concretes a aquesta problemàtica. Segons l'organització Climate Central, perdem unes 56 hores de son cada any pels efectes de les temperatures nocturnes altíssimes. Aquest juliol, sense anar més lluny, Portbou va registrar una mínima de més de 32 graus, que fa no gaire era una màxima habitual en un dia d'estiu calorós.
Aquest càlcul s'ha fet a escala mundial, ja que des de Climate Central han analitzat les dades de fins a 1.338 ciutats del món, combinant la relació entre les altres temperatures i la son amb eines que permeten estimar aquestes xifres sense el canvi climàtic. "Dormir és essencial tant per la nostra salut física com mental, però, sovint, és una de les primeres coses que es veuen afectades durant els períodes de calor extrema, sobretot quan les temperatures són altres durant les nits", ha explicat la investigadora climàtica, Rita Issa. Una de les principals conclusions que n'han extret és el vincle entre el canvi climàtic i la pèrdua de son, que xifren en més de sis hores cada any (un 10% del total) entre el 2020 i el 2025, quan les calorades extremes han fet un salt i ja s'han convertit en la norma de cada estiu.
Necessitat d'adaptació
Com també passa amb la mortalitat, la manca de son no afecta a tothom per igual. Les investigadores assenyalen que els col·lectius més afectats són la gent gran, dones embarassades i nens petits els més vulnerables, i també les persones amb menys ingressos que no poden viure en una llar adaptada a les noves circumstàncies climàtiques. Tot plegat empitjora a les ciutats, per l'efecte d'illa de calor urbana. Als grans municipis analitzats ,les temperatures són substancialment més elevades que en les zones rurals. "Aquests resultats reforcen la necessitat d'adoptar mesures d'adaptació que abordin les desigualtats i reduir amb urgència les emissions de gasos d'efecte hivernacle per protegir la salut i la prosperitat", reflexionen els autors de l'estudi. Ens hi va la salut. I la son.