Durant el confinament provocat pel coronavirus, qui més qui menys ha dedicat unes hores del seu dia a la cuina. Potser fent pastissos, cocs ràpids, pasta o pa. O potser s’ha tenyit els cabells o s’ha fet mascaretes facials o fins i tot, les ungles. Aquestes setmanes, doncs, potser hem fet coses que abans no fèiem o bé perquè no teníem prou temps o bé perquè no ens hi sentíem atrets. Ara bé, aquests nous hàbits que hem adquirit durant el confinament els seguirem tenint després? Canviarem la manera de fer que tenim?
Encara és aviat per poder treure’n conclusions clares però s’ensumen canvis, per tímids que siguin. “Hi haurà canvis en el consum, però caldrà veure com es consoliden un cop passat el confinament”, explica la directora del postgrau d’Inserció Laboral de la Facultat Pere Tarrés i responsable de formació i inserció a Càritas, Desireé Garcia. “Hi ha hagut un canvi, sobretot, tenint en compte com ha augmentat la franja de gent que accedia al consum online. Ho han fet per aquesta situació i caldrà veure si, un cop passada, es manté” i subratlla que no només ha augmentat la franja d’edat sinó que també ha augmentat la compra de productes amb què fins ara no es tenia prou confiança. “Tots som a casa i per tant, canviem la manera de comprar. Abans potser només fèiem un àpat a casa i ara els fem tots, hem de pensar menús”, exemplifica la professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Ana Isabel Jiménez-Zarco.
Unsplash
Però no només s’han detectat canvis en la manera de comprar. També amb el que hem comprat durant aquests dies. “Primer vam comprar elements de primera necessitat: pasta, llegums, verdura, fruita... ara fem el vermut a casa, per tant consumim a casa el que abans consumíem fora. I per altra banda, hi ha hagut el retrobament amb la cuina”, detalla Garcia. Ara bé, també hi ha hagut escassetat i neguit per comprar mascaretes i gel desinfectant o paper de vàter i de cuina. Segons Jiménez-Zarco hem comprat per etapes. “Quan ja tenim allò bàsic a casa, hem comprat altres coses que també ens venen de gust, perquè sabem que allò bàsic que crèiem que no tindríem per falta d’abastiment, ja ho tenim”.
“Estem més a casa, això es nota”, exposen les dues. I precisament per això, posa de manifest que “el jovent que potser feia un consum extern ara ho fa a casa. Així, en aquest sentit, hi ha un canvi d’ordre de prioritats”, diu Garcia. La situació actual també ha portat i porta molta incertesa pel món que ens trobarem quan sortim a l’exterior, l’afectació econòmica d’aquesta crisi i, per què no dir-ho, incertesa laboral. D’aquesta manera, exposa que “gastem més perquè fem compres més grans però comprem menys vegades que abans, i valorem molt més allò que és essencial”.
Quin impacte té en el comerç local?
“Qui nota més aquest canvi de comportament és el comerç local. La majoria del comerç local ha passat per ERO o ERTO i qui acaba aguantant és potser una franquícia o una cadena”, comenta; malgrat assegura que alguns estan aconseguint reinventar-se o transformar-se amb les vendes a domicili o menjar precuinat.
El comerç local també es pot veure afectat per l’increment de les compres online que hauria pujat prop del 70%. “Caldrà veure què passa quan es pugui tornar a sortir amb ‘normalitat’ i si la gent conserva aquests hàbits adquirits de compra online o tornen a anar a les grans superfícies”, remarca Jiménez-Zarco. “Potser no es manté el volum actual però segur que se’n notarà l’augment”.
Unsplash
Tot i això, creu que pot suposar un petita oportunitat per al petit comerç. “Hi ha certa por de sortir al carrer i potser anar a la fruiteria del costat de casa no me’n fa perquè no és una gran superfície massificada, i per tant, es genera una relació de confiança amb el client”.
I després què?
“El canvis han vingut per quedar-se? Com ens comportarem quan comenci el desconfinament?”, es pregunta Garcia. “També ha augmentat el consum de vitamines perquè no prenem el sol o perquè no fem prou exercici. Sembla que ara valorem més la nostra salut”.
Tot i això, què passarà quan puguem sortir? Com ens comportarem en espais tancats com les grans superfícies? On queda la confiança de les persones? De moment, totes aquestes preguntes no tenen resposta, però Garcia subratlla que el confinament provocat pel coronavirus deixa un parell de paraules clau “incertesa” i “capacitat d’adaptació”. Tal com explica, el confinament ha deixat entreveure un canvi de valors intern però també extern. “Les persones el que valoren a l’hora de consumir és com es comporta l’empresa. Que es doni suport a menjadors socials, per exemple, es valora més que mai perquè hi ha una sensibilització que s’ha aguditzat perquè es pensa ‘m’hi podria trobar jo també en aquesta situació’”.
Unsplash
Setena setmana de confinament. Tots hem expressat alguna vegada que tenim ganes de retrobar-nos amb les amistats i familiars. O tornar al gimnàs. Però, què farem quan ens trobem per primera vegada? “Quedar per fer el vermut potser serà una activitat de risc. Quan sortim, no veiem allò que podem agafar. Per tant, tenim ganes de sortir i retrobar-nos, però ho farem? Anirem a un restaurant el primer dia?”, es demana.
“Molts gimnasos s’estan adaptant a la situació i estan oferint classes via Instagram o a través d’altres plataformes”, puntualitza Jiménez-Zarco. “Potser no voldré tornar al gimnàs quan s’aixequi el confinament o potser hi aniré un parell de dies i els altres dies faré les sessions des de casa. De fet, moltes marques esportives s’estan adaptant i han fet promocions de roba o d’aparells per fer esport a casa”.
La paraula “responsabilitat” s’ha anat repetint també en les últimes setmanes. “Si hi ha un rebrot, el confinament s’allargarà, per tant, els hàbits que estem adquirint també es consolidaran. Potser hem de reflexionar sobre el sistema econòmic que tenim, basat en una producció en massa. Una altra reflexió que obre la porta la situació actual és sobre el turisme. Quan passen aquestes coses t’adones de la importància de tenir una economia diversificada”, sentencia Garcia.