Prioritzar l’interès superior i protecció del menor en casos de violència masclista té una resposta “contradictòria” entre jutges i tribunals catalans quan apliquen dues noves normes per evitar la seva desprotecció, conegut com a violència vicaria. Són la Llei Orgànica 8/21 de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència enfront de la violència, aprovada l’estiu de l’any passat, i el decret llei 26/2021 que reforma el llibre de Família del Codi Civil Català, en el qual se sosté que tots els menors són víctimes de la violència masclista viscuda a la llar i  es reforça la seva protecció. Així ho ha exposat aquest dijous l’advocada Montserrat Pareja, sòcia fundadora de l’associació Dona i Drets, en el marc de II Congrés sobre Violència Masclista del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) en el que s’analitzen distints serveis i noves normes com la llei del “sí és sí”. Pareja, que també és membre de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família (AEAFA), ha exposat aquestes resolucions “oposades” de l’Audiència de Barcelona, "a vegades de la mateixa sala", i també de l’Audiència de Girona i la de Tarragona, que en lloc de suspendre el règim de visites, comunicacions i estades a un progenitor denunciat per maltractador, es prioritza “l’estereotip” de no trencar les relacions familiars.

En la ponència d’anàlisi sobre la reforma del Codi Civil de Catalunya (art.236.5) i el Codi Civil Comú, Pareja ha explicat que "l’objectiu que s’havia marcat la reforma catalana que no hi hagi més víctimes de violència masclista,  per ara no s’ha complert” davant l’increment del nombre de víctimes, un 10% en el segon trimestre de 2022, segons les darreres dades de l’Observatori de Violència sobre la Dona del CGPJ. Ha afegit que els tribunals han prioritzat l’excepció de la norma que permet al jutge o al  tribunal no complir amb la retirada automàtica de la relació del menor amb el progenitor violent. L’advocada també ha assegurat que el fet que hi hagi tres tipus de jutjats -el de violència contra la dona, els d’instrucció o penals i els civils o de Família- fa que moltes vegades es passin d’uns als altres els expedients i el menor quedi desatès, com ja es va denunciar en un estudi recent.

La gravetat de les dilacions

L’especialització dels jutjats, tal com recull la llei espanyola, en infància, família i capacitat és urgent, segons l’AEAFA, així com ampliar els mitjans, com ara la creació d’una matrícula familiar, on distints jutjats coneguin tots els procediments oberts. En aquest sentit, Pareja ha assegurat que un informe dels serveis especials, com ara l’EATAF, necessari per evidenciar que el menor està en risc triguen de sis mesos a un any, fet que crea “greus dilacions” i manté el menor en risc. A més, ha instat els jutges  que “ampliïn la seva mirada”, i no només resolguin si hi ha danys físics, sinó també de psicològics o morals, com el menyspreu, o que la dona digui que no pot accedir als comptes.

El perill de l’automatisme

En la mateixa ponència, els magistrats Francisco Javier Pereda, president de la secció 18a de l’Audiència de Barcelona, i Natalia Velilla, magistrada del jutjat de Primera Instància 7 de Família i incapacitats de Móstoles, han coincidit a afirmar que amb aquestes reformes es demostra que “el legislador no es refia del judicial”, i limita molt els supòsits per aplicar la suspensió del règim de visites, comunicacions i estades, accions -han precisat- que els jutges ja podien aplicar abans d’aquestes reformes. Tots dos també han assegurat que el perill de les noves normes és “l’automatisme” en què s’afirma que tots els menors que visquin un episodi de violència o tinguin un greu risc han de ser apartats del suposat maltractador, o quan està a la presó. Velilla ha detallat que aquest automatisme s’ha trencat amb la recent sentència del Tribunal Constitucional (TC) que va descartar un recurs de VOX contra aquest supòsit, en fer una lectura més oberta i donant al jutge més potestat d’actuació i interpretació, sempre que motivi la seva decisió.

L'assistència gratuïta les víctimes

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el degà de Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Jesús M. Sánchez, clausuraran aquest divendres el II Congrés de Violència Masclista, en el qual s’han analitzat, entre altres, l’assistència i l'assessorament jurídic per part d'advocats a les víctimes en les comissaries de Mossos d’Esquadra, un servei pioner a Catalunya des de l'any passat, tot i que des de l'advocacia es demana més recursos a l'administració per arribar a tot el territori, com ha plantejat l'advocada Cristina Capuz. Les responsables del cos policial han assegurat que la majoria de les víctimes de violència de gènere mantenen les denúncies, mentre que les de violència masclista en contextos socials i comunitaris les retiren més sovint. Han indicat que de les víctimes ateses, un 87% són de violència de gènere i el 78% de violència masclista. 

ICABFOTOBO1
Ponència sobre l'assistència lletrada de les víctimes a comissaria. Foto: Albert Muñoz/ Icab

En la sessió d'aquest dijous a la tarda s'ha analitzat la LO 10/22, de garantia integral de llibertat sexual, més coneguda com la llei del "sí és sí", presentada per l'advocada Marina Roig, vicepresidenta de la comissió de Dones Advocades de l'Icab. Roig espera que hi hagi suficients mitjans per desenvolupar correctament la llei i els recursos que contempla. Un d'ells és l'assistència jurídica gratuïta per a totes les víctimes de violència masclista, com ja tenen les víctimes de violència de gènere i de tràfic de persones per agressions sexuals; la llei fixa el termini d'un any per adaptar la norma de l'assistència jurídica. Aquest divendres també es presentaran les conclusions del congrés.