Els coralls són animals marins que viuen en simbiosi amb microalgues que habiten als seus teixits i els proporcionen energia mitjançant la fotosíntesi. Aquesta relació és essencial per al seu creixement i per a la formació dels esculls coral·lins, ecosistemes que acullen una gran diversitat de vida marina. Quan la temperatura de l’aigua augmenta massa, els coralls poden expulsar les microalgues que hi habiten i perdre’n la coloració. Aquest fenomen, conegut com a blanqueig, els debilita i pot acabar provocant-ne la mort. La recerca, publicada aquest octubre a la revista Science Advances ha identificat el contacte físic amb un altre corall sa com a possible via de recuperació, de moment al laboratori.
La descoberta va començar amb una observació accidental de l'investigador Stephen Palumbi de la Stanford University, als Estats Units. A principis de 2025, va veure que dos fragments de corall que es tocaven dins d’un tanc de laboratori començaven a mostrar un canvi de color a la zona de contacte. A partir d’aquesta observació, Danny Collins, investigador de Stanford, va dissenyar un experiment amb deu parelles de fragments de Pocillopora damicornis, una espècie de corall. Cada parella estava formada per un fragment sa i un de blanquejat.
Un pont de teixit per compartir microalgues
Els resultats van demostrar que els fragments blanquejats que tocaven els sans es van recuperar al llarg de vuit setmanes. En només dues setmanes, la població de microalgues simbiòtiques s’havia duplicat aproximadament cada quatre dies. A més, després d’una setmana de contacte, alguns fragments podien continuar recuperant-se fins i tot quan se separaven del fragment sa.
En canvi, els fragments que no arribaven a tocar-se van morir després de vint setmanes. A més, mitjançant microscòpia d’alta resolució, l’equip va observar que els teixits dels dos fragments es fusionaven i formaven una mena de pont que permetia el pas de les microalgues d’un fragment a l’altre.
Una possible eina per restaurar els esculls
La principal limitació que van veure els investigadors és que aquest mecanisme, només es produïa entre fragments amb la mateixa identitat genètica, és a dir, procedents del mateix individu. Els fragments de coralls diferents, fins i tot quan pertanyien a la mateixa espècie, no establien aquesta connexió i no aconseguien recuperar el fragment blanquejat.
Aquesta especificitat fa que el descobriment encara estigui lluny de convertir-se en una tècnica de restauració aplicable a gran escala. Caldrà determinar si el mecanisme funciona en altres espècies, si es pot reproduir en condicions naturals i fins a quin punt pot contribuir a la supervivència dels coralls en un oceà cada vegada més càlid. En un context d’escalfament global, comprendre com els coralls poden recuperar les seves microalgues i restablir les relacions simbiòtiques essencials per a la seva supervivència podria ajudar a desenvolupar estratègies de conservació més eficaces.