Les dones espanyoles afronten més tasques domèstiques des de l'inici del teletreball, havent d'atendre menors i persones dependents al seu càrrec, segons una enquesta online de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) i ARHOE-Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols.

Segons l'estudi, basat en entrevistes a 4.400 empleats de les administracions públiques i del sector privat, la càrrega domèstica que suporten les dones ha augmentat malgrat l'avenç del teletreball, tal com assegura un 72% dels enquestats.

Per la seva part, un 27% creu que homes i dones no s'estan acollint per igual a aquesta modalitat de treball i un 19% lamenta que no tenen les mateixes oportunitats que els qui treballen de forma presencial.

La desconnexió digital i el teletreball

Així mateix, encara que la immensa majoria dels enquestats (un 90%) aposta pel teletreball com a via per a conciliar, els preocupa la desconnexió digital quan acaba la jornada laboral. En concret, la quarta part dels treballadors afirma que no s'està respectant aquest dret.

A més, malgrat que la modalitat a distància és avui una realitat als centres de treball (un 73,5% així ho assegura), el 68% afirma que es va posar en marxa mitjançant mesures "improvisades" i desconeixen si compten amb un pla estratègic per a això.

Falta de preparació per al teletreball

A l'hora d'avaluar el treball a distància, un 63,3% creu que les persones encarregades de gestionar els equips no estan encara preparades per afrontar aquesta nova organització del treball o bé necessitarien una formació específica i adaptada per fer-ho correctament.

Entre els aspectes positius, valoren que han optat per aquesta fórmula d'una manera voluntària, tant per evitar desplaçaments durant la pandèmia com per conciliar, i que també els ha permès que la seva jornada laboral sigui ara més flexible, tal com afirma un 71,6% dels enquestats.

De cara al futur, un 90,9% de treballadors afirma que els agradaria continuar amb el teletreball, aprofitant els recursos invertits i incorporant millores en qüestions clau com la formació, l'equipament i la desconnexió, entre d'altres.

La secretària d'Igualtat de CSIF, Eva Fernández, advoca en aquesta nova fase del teletreball per assegurar els drets de les plantilles quant a horaris de treball, ubicacions, mitjans informàtics, mecanismes de selecció de personal i dret a la desconnexió digital.

Abans de la pandèmia, un 5% dels empleats públics teletreballaven, una xifra que va arribar fins a un 63% en plena crisi i que ara se situa entorn del 22%, segons les últimes dades de l'Administració General de l'Estat obtingudes per CSIF.

Si bé, Fernández adverteix que les administracions públiques, estan aplicant de forma desigual el teletreball. "Falten mitjans tecnològics i formació; s'està denegant a molts treballadors de manera arbitrària, no hi ha coordinació per a la seva assignació a diferents llocs, el que genera desigualtats," avisa.

Per al president d'ARHOE, José Luis Casero, és fonamental conèixer l'estat del teletreball a Espanya per traçar estratègies de consolidació de bones pràctiques en les organitzacions, sobretot, tenint en compte que una gran part dels enquestats manifesta el seu desig que el teletreball es mantingui en un futur.

En aquest sentit, Casero assegura que "dos dies de teletreball setmanal" com planifica "és bo per a l'empresa, és bo per a les persones i, a més, promou un impacte positiu sobre el clima en evitar molts desplaçaments innecessaris".

 

Foto principal: Una dona prepara el menjar a casa seva / Unsplash - Alyson McPhee