Mentre les reserves d’aigua dels embassaments de les conques internes de Catalunya es troben al 16,35 % de la seva capacitat, els embassaments de la conca de l’Ebre han pujat al 73%, en incorporar 132 hm³ més en la darrera setmana (1,7%). Actualment, tenen una reserva d’aigua de 5.692 hectòmetres cúbics dels 7.800 que poden albergar íntegrament. Segons les dades de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) difoses aquest dilluns, la mateixa setmana de l'any passat la situació era de 4.554 hectòmetres cúbics, corresponents al 58 % de la capacitat total, mentre que la mitjana dels darrers cinc anys (2019-2023) se situa en el 72 % amb 5.619 hm³. La conca catalana de l’Ebre compta amb un total de 17 embassaments (rius Ebre, Segre, conca de la Noguera Pallaresa i conca de la Noguera Ribagorçana), que poden emmagatzemar 2.279 hm³, una quantitat 3 vegades superior a la capacitat màxima de les conques internes (694 hm³), començant pel més gran que és Canelles (648 hm³ de capacitat) fins al més petit, Margalef (amb 3 hm³).
Les reserves pugen per les pluges
La reserva d'aigua embassada a la conca de l’Ebre supera, per tant, la mitjana dels darrers cinc anys a conseqüència de les darreres precipitacions, i també es troba per sobre de la xifra de l'any passat i del mínim registrada a l'últim lustre, que es va produir el 2023.
Al marge dret, segons explica l’agència EFE, el volum dels embassaments se situa en el 53 %, amb 358 hectòmetres cúbics, per sota de la xifra registrada l'any passat, que va ser de 454 hm³ i el 67% de la capacitat. Tampoc supera la mitjana dels darrers cinc anys, que se situa en 467 hm³ i el 69 % de la capacitat ni el del mínim de l'últim quinquenni, que es va registrar el 2019, amb 446 hm³ i el 66% de la capacitat total d'emmagatzematge.
Les conques internes abasteixen la població
El passat 25 de gener els pantans de les conques internes van baixar per primer cop del 16% de la seva capacitat, el límit per declarar l’estat d’emergència al sistema Ter-Llobregat, que subministra aigua potable a prop de sis milions d’habitants. Segons explica l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), es dona la paradoxa que el 92% de la població de Catalunya rep l’aigua de les conques internes, que disposen d’un 27% del total d’aigua, mentre que a la resta de conques hi conviu un 8% de la població i es disposa del 73% de les reserves d’aigua. Aquesta realitat, afirma l’ACA, “ens ajuda a comprendre perquè els embassaments que hi ha a Catalunya tenen les funcions principals diferents. A les conques internes i concretament als embassaments del Llobregat (la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç), el Ter (Sau, Susqueda i el Pasteral), la Muga (Darnius Boadella), la principal finalitat d’aquestes infraestructures és garantir l’abastament d’aigua a la població. En els casos de Foix i Riudecanyes, les principals demandes són de regadiu. En canvi, les reserves d’aigua emmagatzemades a la conca de l’Ebre es destinen, principalment a garantir el reg i la generació d’energia elèctrica”. De fet, l'energia hidroelèctrica potencial en aquesta data d’aquest dilluns és de 2.842 GWh, cosa que representa el 62 % de la capacitat màxima de producció de la conca.
Els embassaments de les conques internes
Les conques internes de Catalunya, on l’ACA té plenes competències, agrupen el vessant oriental de la xarxa hidrogràfica de catalana, caracteritzat per incloure els rius que neixen a Catalunya i que finalitzen el recorregut a la Mediterrània, sense desembocar en cap llera intercomunitària: són les conques dels rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i les rieres costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del riu de la Sénia. Els nou embassaments que formen les conques internes són els de Darnius-Boadella, Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall, Sant Ponç, Foix, Siurana i Riudecanyes. El sistema Ter Llobregat (ATL) s'abasteix d'aigua regulada de sis embassaments: la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç a la conca del Llobregat i Sau, Susqueda i l’embassament del Pasteral, a la conca del Ter (Girona).