L'Audiència Nacional ha condemnat a 1.008 anys de presó el membre de la banda terrorista ETA Juan Luis Rubenach per l'atemptat comés l'any 2001 a Madrid contra el llavors subsecretari d'Estat de Policia Científica, Juan Junquera.
Rubenach, àlies 'Txurdo', 'Honorio' o 'Julio', que va ser lliurat per França el 2019, ha estat també condemnat per intentar assassinar l'exconseller del Tribunal de Comptes Paulino Martín i a la fiscal de l'Audiència Nacional Blanca García.
97 delictes d'assassinat en grau de temptativa
La Secció Tercera del Penal el condemna en total per 97 delictes d'assassinat en grau de temptativa, dipòsit d'armes de guerra i d'explosius, delicte continuat de sostracció de vehicles, un delicte d'assassinat en grau de conspiració i estralls terroristes.
L'atemptat es va produir el dia 6 de novembre de 2001, a les 9 del matí. El comando Buru Ahuste, al qual pertanyia Rubenach, va fer esclatar un cotxe bomba al carrer Corazón de María de Madrid, en el moment en què passava el vehicle de l'aleshores sotssecretari de Política Científica Juan Junquera. En l'atac van resultar ferides 97 persones.
Eren coneixedors del gran impacte de l'atac
Segons els magistrats, tot i que la finalitat del comando era atemptar contra la vida de Juan Junquera, el mètode utilitzat evidenciava que els autors havien assumit i acceptat que l'explosió afectaria un gran nombre de persones.
Els autors eren conscients que l'explosió es produiria en horari de gran concurrència als carrers -per la gent que va de camí a la feina, negocis o als col·legis-, ja que s'havien produït vigilàncies prèvies sobre l'objectiu.
Va fugir a França
Rubenach va aconseguir fugir a França després de produir-se la detenció de diversos membres del comando el mateix dia de l'atemptat gràcies a la col·laboració d'una persona que els va seguir amb el seu vehicle.
La sentència explica que Rubenach va ser un dels primers membres del comando Buru Ahuste que es va desplaçar a Madrid el setembre de 1999. Per condemnar-lo, la Sala es basa en el testimoni de dos membres d'ETA ja condemnats per aquests fets i que en el judici van reconèixer que el comando utilitzava un pis a Salamanca en el qual custodiava les armes i explosius que rebien de França. La sentència també recull els indicis recollits contra Rubenach, entre ells les seves empremtes dactilars aparegudes en ambdós habitatges.
Es considera així provat que des de la seva arribada a Madrid, Rubenach es va dedicar a fer vigilàncies per als atemptats frustrats contra el conseller del Tribunal de Comptes Paulino Martín i la fiscal en l'Audiència Nacional Blanca Rodríguez, als que van col·locar en nombroses ocasions un cotxe bomba per fer-ho explotar al pas dels seus vehicles, però que, per diversos imprevistos, no van aconseguir fer-ho.
En el cas de l'exconseller del Tribunal de Comptes, no van arribar a atemptar perquè els membres de la comanda no van poder aparcar el cotxe bomba; en el cas de la fiscal, perquè el seu vehicle no va passar pel lloc previst o ho va fer en direcció contrària.
Imatge principal, el pres d'ETA Jon Rubenach / Europa Press