Segueix el conflicte pel Club de Mar de Sitges. L'històric club lluita per trobar alguna oportunitat de subsistència i després de rebre la notificació de la Direcció General de Costes de l'Estat a Catalunya per enderrocar les instal·lacions, ha presentat una requeriment al Departament de Cultura de la Generalitat perquè paralitzi l'enderroc de l'edifici en considerar que es tracta “d'un delicte contra el patrimoni”. El club defensa que és un bé cultural d'interès local protegit, des del 2014, per la llei de patrimoni de la Generalitat, i per tant tirar-lo avall suposaria un delicte. La Generalitat estudiarà també si demana al Ministeri de Transició Ecològica que paralitzi l'enderroc de l'edifici.
El Club de Mar de Sitges és una instal·lació considerada pel Govern com un element històric clau del municipi del Garraf. Cal tenir en compte que la decisió també suposaria la desaparició de la piscina, la primera que es va construir a Sitges, amb data del 1934 i que va ser inaugurada pel president de la Segona República, Manuel Azaña. A més, també es lluita per la protecció de l'edifici pel seu valor social gràcies a l'estil arquitectònic on destaquen les finestres del segle XX construïdes amb volta catalana.
Objectiu: salvar el Club de Mar
Entre les accions judicials i mediàtiques que prepara el club de Sitges també inclou traslladar la seva postura contrària a l'enderroc al president de la Generalitat, Salvador Illa, que ja s'ha compromès a estudiar i abordar el conflicte. L'equip d'advocats del Club de Mar analitza una possible il·legalitat en l'aplicació de la sentència sobre una possible caducitat de la seva execució. L'única sentència que dicta l'enderrocament de la instal·lació es va publicar el 2003 i no es va executar mai.
Mentrestant, la delegació del govern espanyol a Catalunya defensa el seu enderrocament. El delegat Carlos Prieto dona per fet que s'hauran d'enderrocar els restaurants Kansas i Pic-Nic en una fase posterior al Club de Mar, quan els expedients sancionadors siguin ferms. I ha expressat que “executaran una sentència judicial ferma” per “recuperar espais de domini públic que van ser ocupats de manera incompatible a la normativa vigent”. Prieto defensa que aquests processos responen a una Ordre Ministerial del 1994 per complir la llei de costes, i ressalta que posen fi a un llarg periple judicial en què els tribunals s'han pronunciat a favor de l'enderroc.
El futur del club
Segons l'Estat, un cop finalitzada la demolició, el Ministeri impulsarà un projecte de reculada del passeig, amb una naturalització i estabilització del sistema dunar que permetrà recuperar fins a 10.000 m² de platja seca, “millorant la funcionalitat ambiental, l’ús lúdic i la resistència als temporals”. Prieto ha assegurat que aquest projecte permet “guanyar platja a tothom i protegir el litoral davant els efectes del canvi climàtic”. A través d'un comunicat, ha defensat que “les administracions públiques han de vetllar pel bé de tots i totes, i amb el projecte que es planteja guanya tot Sitges”.