Atenes es va convertir la setmana passada en l'epicentre del debat internacional sobre el futur de les polítiques de control del tabac. La VIII Cimera sobre Reducció de Danys Associats al Tabaquisme va reunir experts i responsables sanitaris per analitzar com avançar cap a un món amb menys fum. En aquest context, Grècia és un exemple de regulació proporcionada i basada en evidència científica, després d'haver aprovat un marc legal que regula —i no prohibeix— els productes sense combustió alternatius al cigarret, com ara les bosses de nicotina o els dispositius de vapeig.
Segons les últimes dades del Ministeri de Salut grec, el país ha reduït el tabaquisme un 6% entre el 2021 i el 2023, un dels descensos més accelerats de la Unió Europea. A més, el comerç il·lícit de cigarrets s'ha reduït un 25% en un any, un èxit que els experts atribueixen a una regulació clara i estable.
"El Conveni de l'OMS va perdre el rumb"
Un dels moments més destacats de la cimera va ser la intervenció de Clive Bates, reconegut expert en polítiques de control del tabac i exdirector d'Action on Smoking and Health (ASH) al Regne Unit. Bates va oferir una anàlisi crítica del Conveni Marc per al Control del Tabac (CMCT) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'instrument internacional que des del 2003 guia les polítiques globals contra el tabaquisme.
Bates va començar el seu discurs amb una afirmació contundent: "El Conveni de l'OMS va ser una bona idea que ha sortit malament". Segons ell, el CMCT va néixer amb un objectiu clar —reduir el dany del tabaquisme i el seu impacte sanitari, social i econòmic—, però amb els anys ha perdut el focus. "El conveni va ser creat per reduir el dany associat al tabac mitjançant impostos més alts, prohibicions de publicitat i suport a la cessació. Però, ha estat realment efectiu?", va preguntar Bates. La seva resposta va ser clara: no prou.
Cinc desviacions del camí original
Segons Bates, el Conveni ha acabat centrant-se en la nicotina i l'addicció en comptes de fer-ho en el veritable problema: la combustió i els riscos sanitaris associats. Va identificar cinc grans desviacions respecte a l'objectiu original del CMCT:
- Comparacions de risc errònies entre cigarrets convencionals i productes alternatius.
- Excés de focus en la nicotina i la dependència, en lloc del dany real.
- Atenció exclusiva als joves, sense abordar el paper dels adults fumadors que volen reduir riscos.
- Preocupació desproporcionada per la indústria del tabac, que ha bloquejat debats científics.
- Prohibició o limitació d'alternatives de menys risc, que priva els fumadors d'opcions menys nocives.
Per a Bates, aquestes desviacions han fet que moltes polítiques actuals siguin contraproduents. “Hem d’entendre que hi ha una sola gran idea: transformar l’ús de la nicotina d’un comportament d’alt risc a un de baix risc”, va insistir.
Tornar a la reducció de danys
El missatge de Bates va trobar ressò entre altres ponents de la cimera, que van destacar la necessitat de tornar a centrar les polítiques públiques en la reducció del dany real. En les seves paraules, “prohibir no redueix el risc; el desplaça cap a la il·legalitat i la desinformació”.
Diversos experts van coincidir que l'OMS hauria d'actualitzar el seu marc per reconèixer les innovacions científiques i els nous productes de nicotina, sempre sota control i transparència. En països com el Regne Unit, Noruega o Grècia, aquest enfocament ja ha mostrat resultats mesurables en salut pública.
Grècia, un model regulador diferent
El govern grec ha apostat per una estratègia de reducció de danys en lloc d'un enfocament prohibicionista. L'any 2025 va incorporar les bosses de nicotina a la seva llei de control del tabac, establint un límit de 16 mg de nicotina per unitat, entre altres mesures per prevenir-ne l'ús per públic no intencionat.
A més, permet comunicar missatges de reducció de risc sempre que estiguin avalats per avaluacions científiques independents. També s'han reforçat els mecanismes per evitar l'accés de menors: els venedors estan obligats a verificar l'edat amb document oficial, i s'imposen sancions a aquells que permetin que menors recullin productes en nom d'adults.
Aquest enfocament proporcional, segons experts presents a la Cimera, ha demostrat que regular és més efectiu que prohibir. Grècia no només ha reduït el consum de cigarrets, sinó que també ha aconseguit frenar el mercat negre, demostrant que la transparència i el control poden conviure amb la salut pública.
Espanya, entre el debat i la prohibició
En contraposició, el cas espanyol va aparèixer en nombroses converses durant la cimera. L'esborrany del Reial Decret actual pretén prohibir les bosses de nicotina, una mesura que, segons els experts, podria resultar contraproduent.
El debat obert a Atenes reflecteix una divisió creixent entre dos models de control del tabaquisme: el prohibicionista i el basat en la reducció de danys. Clive Bates i altres ponents van defensar que només aquest últim permet avançar cap a una autèntica transformació del consum de nicotina. “No es tracta de defensar la nicotina”, va concloure Bates, “sinó de reconèixer que hi ha maneres més segures d'utilitzar-la. Si ignorem aquesta realitat, perpetuem el problema en lloc de solucionar-lo".