Jonathan Andic dormirà a casa seva. Aquest dimarts al matí els Mossos d'Esquadra l'han detingut al seu pis, a la zona alta de Barcelona, acusat de la mort del seu pare, Isak Andic, fundador de Mango i un dels homes més rics de l'Estat. Vuit hores després ha quedat en llibertat, quan la seva defensa ha dipositat una fiança d'un milió d'euros. La jutgessa de Martorell li ha imposat aquesta mesura i l'investiga com a autor d'un homicidi per la mort del seu pare, mentre caminaven per Montserrat el 14 de desembre de 2024, tal com li demanava la Fiscalia pel risc de fugida. A més, li ha retirat el passaport i li ha prohibit sortir de l'Estat espanyol.
La magistrada de Martorell, Raquel Nieto Galván, ha fet seus tots els indicis de criminalitat acumulats pels investigadors dels Mossos, que, segons la interlocutòria de presó, apunten que la mort d’Isak Andic "podria no haver estat accidental, sinó que hi podria haver hagut una participació activa i premeditada del fill en la mort del pare". La resolució posa el focus en diversos elements que, segons la magistrada del jutjat d'instrucció 5 de Martorell, permeten sostenir, encara de manera provisional, que hi ha prou indicis per investigar Jonathan Andic per un delicte d’homicidi, que està castigat amb penes de deu a quinze anys de presó.
Per la seva part, portaveus de la família Andic han manifestat, després de conèixer la resolució, que la família vol reiterar la innocència de Jonathan Andic. "S'obre el moment processal oportú per a demostrar la seva absoluta innocència", han manifestat. En aquest sentit, el responsable de l'equip legal, el lletrat Cristóbal Martell, ha declarat: "La conjectura de l'homicidi és inconsistent. Però, sobretot, és dolorosa. Estigmatitza a un home innocent. Ara comença autènticament el procés i brillarà la veritat i la innocència". Martell ha sumat al seu equip de defensa el penalista Sebastián de Juan.
Les contradiccions de Jonathan Andic
Un dels primers punts que destaca la jutgessa són les contradiccions en què hauria incorregut Jonathan Andic en les diferents declaracions que ha prestat des del dia dels fets, sempre en seu policial, fins aquest dimarts, que per primer cop ha estat conduït davant la jutgessa. Cal recordar que la causa es va tancar judicialment, en considerar-ho un accident. Els Mossos van aconseguir que el jutjat ho reobrís el 30 de gener passat.
En una primera versió, el mateix 14 de desembre de 2024, Jonathan va explicar que caminava uns quatre o cinc metres per davant del seu pare, que Isak Andic s’havia aturat per fer fotografies amb el telèfon mòbil i que ell no el tenia a la vista. Segons aquella declaració, va sentir soroll de pedres, es va girar i només va veure un cos rodolant entre els matolls, fins que va sentir un fort cop i un gemec de dolor.
Dies després, però, en una segona declaració, va introduir matisos. Va explicar que ell i el seu pare tenien el costum de parlar mentre passejaven, que aquell camí l’havia fet unes dues setmanes abans i que el pare només havia utilitzat el mòbil al principi del recorregut. Aquesta versió, segons la investigació, no encaixaria amb el buidatge del telèfon d’Isak Andic ni amb les conclusions de l’autòpsia: el mòbil va aparèixer a la butxaca davantera dels pantalons del finat i només constava que l’hagués utilitzat a l’inici de la ruta, on va fer fotografies i un vídeo.
La jutgessa també considera poc probable que Jonathan Andic no veiés la caiguda si realment caminaven junts i a poca distància. Els informes de la Unitat d'Intervenció de Muntanya (UIM) dels Mossos assenyalen que, amb bona visibilitat i una separació de tres o quatre metres, la caiguda s’hauria pogut veure “sense gènere de dubtes”. Per perdre la visibilitat del pare, segons els agents, la distància hauria hagut de ser d’uns vuit o nou metres.
Les visites al lloc abans dels fets
Un altre element clau són les visites prèvies al mateix indret. Jonathan Andic va declarar que havia fet aquell recorregut unes dues setmanes abans, però la investigació del vehicle Mercedes G63 AMG de la seva propietat apunta una altra cosa, asseguren els Mossos en l'atestat del cas. Segons les dades recollides a través de sistemes de control i vigilància del trànsit, el vehicle hauria estat a la zona de Collbató els dies 7, 8 i 10 de desembre de 2024, és a dir, pocs dies abans de la mort d’Isak Andic. Per al jutjat, aquestes visites prèvies podrien apuntar a una "planificació" o "estudi previ" del lloc on es van produir els fets.
Detalls de la caiguda
Els informes tècnics dels Mossos també tenen un pes important en la resolució. Els agents van analitzar el punt d’inici de la caiguda i una marca al terreny que, en un primer moment, podria semblar compatible amb una relliscada. Però després de fer deu simulacres, van concloure que aquella marca no es podia haver generat de manera fortuïta amb una relliscada normal.
Segons el seu informe, per obtenir una empremta similar calia fregar la sola de la sabata contra el terra diverses vegades, endavant i enrere, de manera deliberada i exercint pressió. Aquest extrem és especialment rellevant perquè el camí, segons els mateixos informes, no presentava una dificultat especial ni requeria calçat tècnic. Només el punt concret de la caiguda comportava un risc clar, i els Mossos remarquen que sortir del camí en aquell indret suposava un perill evident de mort. El primer informe ja concloïa que la caiguda que va patir Isak Andic era mortal “sense cap gènere de dubte”.
Les trucades al 112 del fill d'Andic
En l'escrit judicial també s'analitzen les trucades que Jonathan Andic va fer al 112, el telèfon d'emergències, després de la caiguda. Va trucar dues vegades —a les 12.36 i a les 13.13 hores—. En una primera comunicació va explicar que el seu pare havia caigut i que creia que s’havia precipitat per un barranc a Montserrat. Posteriorment, quan va parlar amb una infermera del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), va modificar la versió i va dir que ell anava avançat, que havia sentit soroll de pedres i que, en girar-se, havia vist el seu pare cridar i caure. Aquesta explicació tampoc encaixaria del tot amb la declaració inicial davant dels Mossos, en què va assegurar que havia vist un cos rodolant entre els matolls i que després havia sentit el cop i els crits.
El robatori del mòbil a l'Equador
La resolució també destaca, com un element incriminador, segons la jutgessa i l'atestat dels Mossos, un episodi posterior als fets: el canvi de telèfon mòbil de Jonathan Andic. Segons la investigació, el 25 de març de 2025 va substituir el terminal que utilitzava per un altre model nou i va esborrar el contingut de l’antic. La desaparició del telèfon anterior es va justificar, segons consta a la causa, com un robatori patit a Quito, a l’Equador, durant un viatge llampec d’anada i tornada entre els dies 24 i 26 de març. Els Mossos, però, van fer gestions per verificar aquella pèrdua o sostracció i no ho van poder confirmar. A més, la desaparició del terminal coincidiria temporalment amb les informacions publicades sobre la reobertura de la investigació judicial, apunta la magistrada en la seva interlocutòria.
"Obsessió pels diners"
Un altre punt que reforça les sospites, segons el jutjat, és l’informe forense. Els forenses descriuen una caiguda compatible amb una trajectòria “com si s’hagués llançat per un tobogan”, amb els peus per davant. Les lesions es concentren al costat dret i en sentit ascendent. A més, no presentava lesions a les mans, un fet que, per als investigadors, segons la jutgessa, permet descartar una caiguda clàssica cap endavant o una relliscada provocada per una pedra.
Més enllà dels elements físics i tècnics, la jutgessa també entra en la relació entre pare i fill. Jonathan Andic havia sostingut que mantenia una relació bona amb el seu pare i sense desavinences. Però l’anàlisi dels missatges de WhatsApp incorporats a la causa apunta, segons la resolució, en una direcció diferent. El jutjat considera que hi havia una mala relació entre tots dos i situa el possible mòbil en qüestions econòmiques i successòries. Segons la interlocutòria, Jonathan Andic va mostrar una "obsessió" pels diners i va arribar a demanar al seu pare una herència en vida. També consta que, a mitjan 2024, hauria tingut coneixement de la intenció d’Isak Andic de modificar el testament i crear una fundació per ajudar persones necessitades. A partir d’aquell moment, segons el jutjat, s’hauria produït un canvi d’actitud en el fill, que hauria intentat reconciliar-se amb el pare i hauria admès que la seva relació amb els diners no era la correcta.
La "reconciliació" a Montserrat
La resolució judicial considera que la proposta d’excursió a Montserrat podria haver-se produït en aquest context de reconciliació. Isak Andic hauria acceptat sortir a caminar amb el seu fill per parlar tots dos sols. La fundació, segons consta en la resolució, no es va arribar a constituir.
Amb tots aquests elements, la jutgessa sosté que hi ha un conjunt d’indicis que permeten mantenir Jonathan Andic com a investigat: la mala relació amb el pare, un possible mòbil econòmic vinculat a l’herència i a la fundació, les visites prèvies al lloc dels fets, les contradiccions en les versions, les conclusions de l’autòpsia, el canvi i desaparició del mòbil, i els informes tècnics que qüestionen que la caiguda fos accidental. La interlocutòria també recull que Jonathan Andic hauria verbalitzat en escrits "sentiments d’odi, rancor, idees de mort i culpabilització del pare per la seva situació". Segons el jutjat, tot plegat podria apuntar a una “solució única” per rebre l’herència en vida o perquè la figura del pare deixés d’existir, fos en el seu pensament o físicament.
Risc de fuga
Per evitar una possible fugida, com ha plantejat la Fiscalia, la magistrada ha acceptat que consignés una fiança d’un milió d’euros per poder quedar en llibertat, tal com ha fet.
Jonathan ha mantingut davant de la jutgessa la seva versió: que tot va ser un accident. La família Andic manté el suport en Jonathan, i el seu equip de defensa sosté que pot rebatre i tombar tots els indicis, que en uns dies reflectirà en el recurs contra la seva imputació.