El catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (UB), Ramón Flecha, acusat d'assetjament sexual per 14 universitàries ha negat categòricament els fets. "Les citades acusacions són totalment falses i fruit d'una perversa fabulació basada en l'anonimat", ha assegurat Flecha en un comunicat. "Ni jo ni la UB hem rebut cap denúncia", ha recordat el professor especialitzat en violència de gènere i director del grup de recerca CREA fins al 2006, que ja no dona classes i té previst jubilar-se al setembre. "Davant acusacions falses i calúmnies inventades, em trobo totalment indefens i amb la reputació molt afectada sense motiu real", ha assegurat Flecha, que demana als mitjans una rectificació d'una "notícia falsa" que atempta contra el seu dret a l'honor i la dignitat. "Al mateix temps, penso emprendre les accions pertinents per restablir el meu dret constitucional a no ser acusat en fals", ha avisat Flecha. "Sempre escolto, crec i dono suport a totes les víctimes de violència de gènere i abús de poder, mai dic víctimes als qui agredeixen a les víctimes", ha conclòs.
En defensa de Ramón Flecha
Segons la informació publicada per RTVE, elDiario.es i Infolibre, recull el testimoni de diverses dones que van treballar amb Flecha i narren algunes de les coses que havien de fer com preparar-li la maleta, planxar-li camises, netejar el bany de casa seva, rentar els plats, fer la compra durant un viatge de feina, rentar el seu cotxe o dormir on ell estigués perquè no es volia quedar sol. Almenys sis d'elles expliquen que Flecha va desplegar un comportament manipulador per mantenir sexe amb elles i demanar-los massatges mentre ell tenia una clara situació de superioritat jeràrquica.
Tanmateix, a la publicació de Flecha negant els fets al seu compte de X, diverses dones assenyalen que es tracta d'una venjança i que el catedràtic les ha defensat en diverses ocasions davant els veritables abusadors. Una usuària que s'identifica com a professora de la UB, assegura: "Fa 37 anys que treballo amb Flecha i molts amb les acusadores. Són falses, una venjança perquè es va posar de part de les becàries víctimes a les quals elles donaven un tracte inadequat. Se les han inventat ara complint l'amenaça de destruir-ho inventant-se el més terrible". Un altre comentari per part d'una dona que és membre del CREA, apunta: "Gràcies per donar-nos suport sempre a totes les persones que t'ho hem demanat, malgrat els atacs que reps i que intenten aïllar-nos. Fins i tot ara que a algunes persones s'obliden que també volien fer el que deien".
La resposta de la UB
Segons la informació publicada per RTVE, elDiario.es i Infolibre, una advocada ha fet arribar una carta al rector amb l'acusació de 14 dones contra Flecha. Els Comuns ja han demanat la compareixença al Parlament de la consellera d'Universitats, Núria Montserrat, i del rector de la UB, Joan Guàrdia, pels casos de presumpte assetjament sexual de Ramon Flecha.
Fonts de la UB han indicat que les úniques denúncies internes que consten a l'arxiu de la universitat referents al grup CREA són de fa 21 i 9 anys, respectivament. Els fets denunciats el 2004 són per gestió de beques, gestió econòmica, publicacions i funcionament intern del grup. Pel que fa al 2016, són per "comportament sectari i abusos psicològics". Les dues denúncies es van elevar a la fiscalia i totes dues van quedar arxivades, segons apunten des de la UB. Després de les investigacions practicades, l'última a càrrec de la Guàrdia Civil, es va concloure que no hi havia fets constitutius de delicte, ni proves objectives d'infracció penal. Des d'aleshores, la UB assegura que no ha rebut cap denúncia interna relacionada amb les activitats de CREA.