El canvi climàtic provocarà que el nivell del mar Mediterrani pugi un metre afectant "massivament" la regió i Catalunya podria patir risc de desertificació. Així ho detalla l'estudi de la xarxa Mediterranean Experts on Climate and Environmental Change (MedECC) que s'ha fet públic aquest dijous al Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània (UpM) a Barcelona.
Hi haurà efectes negatius per a la salut humana, ha explicat el coordinador del MedECC, Wolfgang Cramer. També ha remarcat que hi haurà inseguretat alimentària i pobresa, relacionada amb la falta d'aigua potable i de menjar. D'aquesta manera, ha assenyalat que aquestes problemàtiques poden donar lloc a crisis sociopolítiques que generen migracions. "Si millorem la col·laboració entre països i la forma de gestionar la situació política, augmentarà la resiliència al canvi climàtic".
Mínims i màxims de temperatures al mar pels anys 2070 a 2099 / Captura de l'informe del MedECC
Aquest és el primer estudi sobre l'impacte del canvi climàtic a la regió mediterrània, i la seva coordinadora, Semia Cherif, ha alertat que si es dona un escenari on els gasos d'afecte hivernacle siguin alts, a finals del segle 2100 l'augment de la temperatura podria arribar als 5 graus centígrads, mentre que només pujaria 1 grau si es redueixen les emissions. Històricament, la regió s'escalfa un 20% més ràpid que la mitjana global, i conté la meitat de les 20 ciutats del món que més es veuran afectades en 2050 per la pujada del nivell de la mar, i a això se suma que l'informe, elaborat per 85 científics, preveu que més de 250 milions de persones patiran escassetat d'aigua en 20 anys.
Pel que fa a les precipitacions també hi hauria canvis. Durant els mesos d'estiu, baixaran entre un 10% i un 30%. I els esdeveniments extrems, com per exemple, onades de calor, les sequeres, els incendis, les inundacions i desbordaments de rius seran més freqüents. De fet, amb aquests canvis temporals mitja Catalunya patiria un risc de desertificació moderat. Els deserts s'expandirien, segons recull l'informe, fins al sud d'Espanya i Portugal, el nord del Marroc, Algèria, Tunísia, Sicília, el sud de Turquia i parts de Síria.
Perill de desertificació / Captura de l'informe del MedECC
Tot això tindrà conseqüències directes pels habitants de la zona. Hi haurà problemes per accedir a l'aigua, perquè les fonts d'aquest bé estan disminuint, no només en quantitat sinó també en qualitat.
També pel que fa a l'alimentació, que passen per l'augment de la demanda mentre que el rendiment dels cultius, pesca i ramaderia baixen. La regió produeix el 60% del blat del món però cada grau de temperatura que es pugi reduirà la collita un 7,5%, fet que pot comportar una davallada de la producció en un 37,5% el 2090. Això és una conseqüència important, tenint en compte que el blat és la base de la piràmide alimentària al Mediterrani. El mar també es veurà greument afectat. La pujada d'un grau, multiplicarà per deu les àrees en les quals l'oxigen és baix. Aquest fet provocarà una reducció d'entre un 20% i un 30% la grandària dels peixos. D'aquesta manera, l'any 2050 els peixos experimentaran una reducció del 49% el seu pes corporal.
Recursos d'aigua potable al Mediterrani / Captura de l'informe del MedECC
Aquest fet, pot provocar també conflictes pel que fa a la seguretat humana. Hi haurà riscos d'inundació, pluges, esllavissaments i sequeres. Tal com recull l'informe, un terç de la població –al voltant de 150 milions de persones– viu al costat del mar i les infraestructures molt a prop del nivell del mar. Cal afegir que aquesta problemàtica podria traduir-se en migracions.
Aquests moviments i canvis poden comportar problemes per a la salut. D'aquesta manera, poden sorgir patologies relacionades amb les altes temperatures, com per exemple, un excés de radiació o proliferació de mosquits. Pel que fa els ecosistemes, també està previst que pateixin les conseqüències del canvi climàtic, com la contaminació o la sobreexplotació.