El 5 de maig de 1945, el camp d’extermini de Mauthausen va ser alliberat per les tropes de la 11ª Divisió Cuirassada de l'Exèrcit estatunidenc; una data que és també el Dia d’Homenatge als espanyols deportats i que van morir en els camps de concentració nazis i a totes les víctimes  espanyoles del nazisme. Aquest diumenge 11 de maig se celebra la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament de Mauthausen, un dels més camps de concentració més brutals del règim nazi, amb un acte presidit pel president d’Àustria, Alexander Van der Belle, i que ha comptat amb l’assistència dels reis Felip VI i Letícia, juntament amb una delegació oficial espanyola, que ha volgut retre homenatge als més de 7.200 espanyols, la majoria republicans, que van ser empresonats i torturats en un dels majors complexos de camps de concentració d’Europa, conegut com a Mauthausen-Gussen, dels quals 4.700 van ser assassinats. També una delegació de la Generalitat de Catalunya ha assistit a la jornada d’homenatge, que ha reunit prop de 200 persones, des d’autoritats i familiars de les víctimes, fins a estudiants de Secundària, professorat i membres d’entitats memorialistes.

Diverses enquestes revelen que molts joves europeus i nord-americans no saben el que és l’holocaust, o tenen dificultats per explicar una de les pàgines de la història que avergonyeixen la humanitat. A mesura que van desapareixent els supervivents dels camps de concentració, on van morir milions de jueus i represaliats per la seva ètnia o pensament polític, es va diluint la memòria d’aquests fets. Per això la importància de les associacions que vetllen perquè l’horror no s’oblidi, com el Comitè Mauthausen Àustria (Mauthausen Komitee Österreich, MKÖ), successor de l'Associació Austríaca de Supervivents de Mauthausen, que coordina la cerimònia internacional anual, en estreta col·laboració amb el Comitè Internacional de Mauthausen i altres associacions de supervivents i memòria històrica. 

Monarques entre republicans

Tant Felip com Letícia han saludat als membres de l'Associació Amical Mauthausen i a nombrosos familiars de deportats republicans que van ser víctimes de Mauthausen i durant la desfilada han hagut de sentir alguns crits de “viva la República” i algun retret per l’abandonament dels antifeixistes en cunetes. Fins i tot han estat fotografiats envoltats de banderes republicanes, les que van defensar els avantpassats de molts dels allà presents. A més d'assistir a la desfilada de delegacions davant el monument a les víctimes que constitueix l'acte central de l'aniversari, Felip VI i Letícia han realitzat una ofrena floral en nom d'Espanya davant el cenotafi, i també han fet una ofrena floral en la placa commemorativa a les víctimes espanyoles, una visita al museu explicatiu del camp i una trobada amb el president austríac, segons ha informat la Zarzuela.  

El Govern d’Espanya demana perdó

Els reis han estat acompanyats pel ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2023, Pablo Bustinduy Amador, i el secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López. Bustinduy ha reconegut que Espanya té un “deute insalvable” amb els republicans espanyols que van defensar la llibertat i després van ser deportats als camps de concentració nazi durant la II Guerra Mundial. El ministre fins i tot ha demanat "perdó en nom del Govern d'Espanya" per haver trigat tant "a reconèixer la lluita dels herois i heroïnes antifeixistes". El ministre ha pronunciat un discurs en el qual ha honrat a les persones antifeixistes d'Espanya que, després de defensar la República espanyola, van ser víctimes dels camps nazis. "Homes i dones que van lluitar per la llibertat i van ser assassinats aquí per això, així com molts altres milers que segueixen en cunetes, fosses comunes en cementiris, o desapareguts", ha comentat.

EuropaPress 6712837 ministro bustinduy participado actos oficiales conmemorar 80 aniversario
El ministre Bustinduy, en una ofrena floral a les víctimes espanyoles del camp d'extermini de Mauthausen (Europa Press)

La Generalitat també ha participat en la tradicional desfilada de totes les delegacions internacionals en homenatge a les víctimes i a la resistència antifeixista. Han assistit el director general de Memòria Democràtica de la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica, Xavier Menéndez; el director general d'Assumptes de la UE, Gerard Vives, i la delegada del Govern a Europa central, Krystyna Schreiber. Els representants del Govern han fet una ofrena floral davant la plaça commemorativa de la Generalitat i han participat en un acte davant el monument als deportats republicans espanyols.

Deportats republicans saluden a le tropes nord americanes que entren a Mauthausen
Deportats republicans saluden a le tropes nord-americanes que entren a Mauthausen al 1945

Mantenir viva la memòria

Des de 1946, el Comitè Mauthausen Àustria organitza aquests actes, que compten amb el suport d'institucions públiques, donacions privades i la participació de delegacions internacionals, associacions de memòria i representants de la societat civil. A més, entitats com l’Associació Amical de Mauthausen a Espanya organitzen i faciliten la participació de delegacions espanyoles i activitats paral·leles de record que agrupa els antics deportats republicans espanyols als camps de concentració nazis. Aquesta organització té comptabilitzats gairebé 5.300 espanyols morts en els camps de concentració, sent precisament el complex de Mauthausen on més morts es van produir, amb 4.755, de les quals 3.897 van tenir lloc en Gusen. A l'acte d’aquest 2025 es commemoren 80 anys de l’alliberament, però com cada any, s'ha triat un tema especial. Segons explica l'organització, atès que la rellevància amb l'actualitat és un component essencial, el lema triat ha estat "No vam dir que mai més?", amb la mirada posada en què els joves puguin conèixer millor què va ser el nazisme i la seva ideologia.

Més de 122.000 morts 

El camp de concentració de Mauthausen va ser establert pel règim nazi després de l'annexió d'Àustria (Anschluss) en 1938, prop d'una pedrera de granit en la localitat de Mauthausen, a uns 20 km de Linz, Àustria. El lloc va ser triat per la seva proximitat a la pedrera, que es va convertir en un dels principals focus d'explotació de treball esclau per a la indústria i l'arquitectura nazi. Inicialment, Mauthausen va ser un sol camp, però amb el temps es va expandir fins a convertir-se en un dels majors complexos de camps de concentració d'Europa, conegut com a Mauthausen-Gusen, amb més de 50 subcamps repartits per Àustria i el sud d'Alemanya. Mauthausen, al costat de Gusen I, va ser classificat com a camp de Grau III, reservat per als considerats "enemics polítics incorregibles del Reich", la qual cosa ho convertia en un dels camps més durs i letals. Per Mauthausen van passar aproximadament 235.000 presoners de diverses nacionalitats, inclosos republicans espanyols, jueus, soviètics, polonesos i altres col·lectius perseguits pel règim nazi. El camp va ser especialment letal: s'estima que unes 122.000 persones van morir en el complex, víctimes del treball esclau, execucions, malalties i fam.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!