Romano Lifranchesca és el nom que consta en una acta de defunció de l’Arxiu Central de l’Audiència de Tarragona. Va morir el 7 de setembre de 1938, durant la batalla de l’Ebre. El seu nom real era Francesco Romagnoli, un fuster nascut a la ciutat italiana de Cesena el 1901, que va estar inscrit a la XII Brigada Internacional o Brigada Garibaldi. El nom d’aquest voluntari internacional antifeixista ha sortit de l’oblit i ha estat rescatat per Catalunya, juntament amb 268 nous voluntaris, documentats ara de forma "exhaustiva", a través de dos nous estudis, impulsats pel Departament de Justícia en el marc del programa Alvah Bessie. L’objectiu del programa és la recerca de voluntaris internacionals desapareguts durant la Guerra Civil a Catalunya i a la cerca de familiars als seus països d’origen. A Francesco les autoritats de l’època li van capgirar el nom i el cognom, el van inscriure amb la grafia espanyola i fent ballar el “li” del final del cognom.
La clau d'haver pogut recuperar la identitat real de Francesco i on va morir ha estat revisar i creuar documentació coetània localitzada, com ara el valuós Arxiu Estatal Rus d’Història Social i Política. Aquest arxiu conté, amb l’idioma original, els diaris de les unitats que recullen els noms dels combatents i la data de la seva mort, com la de Francesco, segons explica a ElNacional.cat l’historiador Jordi Martí-Rueda, autor dels treballs i al capdavant del programa Alvah Bessie.
Uns 2.000 voluntaris antifeixistes a Catalunya
Actualment, amb les noves dades recollides, el programa Alvah Bessie ha pogut ampliar i actualitzar la llista global de voluntaris internacionals documentats a Catalunya, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, que s’eleva ja a 1.139 noms i que es pot consultar a la seva web. Es recorda que la batalla de l’Ebre va ser l’episodi més sagnant del conflicte, amb un balanç de més de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners.
Quants voluntaris més desapareguts a Catalunya es podrien document? “Fins a uns 2.000 voluntaris”, respon Martí-Rueda i explica que falta per revisar i documentar unitats força nombroses com eren les integrades per “voluntaris de nacionalitat polonesa i francesa”. La majoria dels brigadistes internacionals vivien a França o en zones properes a l’Espanya republicana. Els italians ja havien escapat de Mussolini.
Famílies de 69 brigadistes inscrites
El programa Alvah Bessie es va iniciar l’any 2022 i des de llavors Justícia té 69 brigadistes internacionals inscrits al cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil, a petició dels seus familiars i historiadors. Per ara, no s’han trobat les restes de cap d’ells. Això no obstant, els estudis per acotar on van morir i desaparèixer "són valuosos", sobretot per a quan s’obren fosses de la Guerra Civil i el franquisme i s’exhumen les restes de persones, ja que pot facilitar la seva identificació, declara l’historiador. Per ara, es documenta una “estimació” d’on van morir o desaparèixer. En aquest grup, sí que s’han identificat 27 brigadistes de nacionalitat espanyola.
Així el programa dels brigadistes internacionals permet ampliar el coneixement sobre aquestes persones i facilitar-ne la possible identificació a través del Cens de persones desaparegudes, el Pla de fosses i el Programa d’identificació genètica.
Pluralitat de nacionalitats
En estudis anteriors ja es van recuperar la identitat de 522 brigadistes internacionals vinguts a Catalunya per combatre contra les tropes franquistes. Eren: 286 brigadistes estatunidencs, 96 canadencs, 86 britànics i 6 de la República d’Irlanda.
En el primer dels nous estudis s’ha documentat un total de 363 combatents, dels quals 166 eren italians, 137 de nacionalitat espanyola i 60 d’altres nacionalitats. A més, també s’han identificat altres 42 brigadistes italians, que eren al front d’Aragó i que van morir en hospitals a Catalunya. Del batalló Txec s’han trobat voluntaris de Croàcia, d’Eslovènia i de la zona dels Balcans. En el miler de persones documentades fins i tot n'hi ha d’Àsia i Nova Zelanda.“Va ser una guerra internacional”, manifesta Martí- Rueda per constatar la pluralitat de nacionalitats de les milícies antifeixistes.
En aquesta llista, de dones estrangeres voluntàries mortes n'hi ha poques. La majoria eren infermeres i la guerra no va ser la causa directa de la seva mort, detalla Martí- Rueda. Recorda el cas d’una infermera irlandesa que va morir en produir-se un incendi en un pis de l’Eixample de Barcelona.
Veien la serra de Cavalls
En el segon estudi, es detallen els moviments de les unitats italianes i txeques, on podrien haver mort o desaparegut els seus integrants “en un grau de precisió que no hi havia fins ara”, sosté l’estudiós. En aquest cas a l’àrea de Tortosa i Gandesa. Martí-Rueda detalla que en la historiografia italiana, que ha estat també una bona base de consulta, “s’afirmava que els voluntaris caiguts estaven a la Serra de Cavalls”, quan en realitat “estaven en altres cotes, al nord de Corbera d'Ebre, i segurament des d’allà veien la serra”, declara. Per a la historiografia aquesta precisió és important i “per a quan obrim una fossa, també”, insisteix.
En concret, a l'estudi es detalla que en el front de l'Ebre la XII Brigada Internacional o Brigada Garibaldi, adscrita a la 45 Divisió republicana i composta en bona part per voluntaris d’Itàlia i també per personal d’Amèrica del Sud, va actuar en dos moments. El primer, la primavera de 1938, durant la retirada posterior al trencament del front d’Aragó, i el setembre del mateix any, durant una part de la batalla de l’Ebre. La batalla va continuar fins al 16 de novembre, però el 24 de setembre els internacionals de la XII Brigada van ser desmobilitzats i retirats del front.
També s’informa que el Batalló Divisionari o Txec-Balcànic, també de la 45 Divisió era una unitat de nova creació, i va agrupar principalment brigadistes de l’est d’Europa que havien format part de la 129 Brigada Internacional. L’abril de 1938, després que l’exèrcit franquista trenqués el front d’Aragó, el territori de la República havia quedat partit en dos i la Catalunya republicana, aïllada. A conseqüència d’aquest episodi, la 129 Brigada havia quedat a la zona centre de la Península, però alguns dels seus membres, que havien perdut contacte amb el gros de la brigada, havien arribat a Catalunya i havien quedat separats de la seva unitat; amb aquests combatents, doncs, es va crear el batalló Txec-Balcànic, que va participar en la batalla de l’Ebre sense estar adscrit a cap brigada.
Aquests estudis recullen hipòtesis amb documentació real i informació oficial i local, com la recollida pels hospitals, que cerquen treure de l’oblit aquests lluitadors per les llibertats i la democràcia.