Robert Glen, nascut a Escòcia, el 4 de gener de 1913. Ofici, emmotllador. Darrera adscripció: XV Brigada Internacional, 57 British Battalion. Darreres circumstàncies: Va ser ferit el 8 de setembre de 1938. En aquella data, el British Battalion va prendre part en la defensa de Camposines, que estava situat a l’àrea de les cotes 281 i 287 i va llançar un atac contra la cota 356, que estava en mans de l’exèrcit franquista; possiblement, doncs, va ser ferit en aquesta àrea. Segons documentació localitzada a l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica, va morir el 9 de setembre en un hospital del V Cos d’Exèrcit. Podria ser la persona que figura en la base de dades del Cost Humà de la Guerra Civil i al Fons de Fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista amb el nom possiblement erroni de Robert Olar, ja que estava adscrit al mateix batalló i va morir el mateix dia a l’hospital de Cambrils (a Vinyols i els Arcs), que era hospital de base del mateix cos d’exèrcit.
Així es documenta de forma exhaustiva un a un els 522 brigadistes internacionals vinguts a Catalunya per combatre contra les tropes franquistes, que es recull en cinc nous estudis, encarregats pel Departament de Justícia, Drets i Memòria, i presentats a l’Ateneu Barcelonès, aquest dimarts a la tarda. En concret, són 286 brigadistes estatunidencs, 96 canadencs, 86 britànics i 6 de la República d’Irlanda, dels quals s’indica el seu nom, ofici, i lloc aproximat d'on hauria desaparegut, i en alguns casos mort, o si s’han exhumat les seves restes en fosses a Catalunya. Eren miners, treballadors agrícoles, fusters, i un periodista. També s’han documentat 48 persones d’altres nacionalitats. La majoria són voluntaris antifeixistes que van desaparèixer al front de l’Ebre durant la retirada republicana de març i abril de 1938, i durant la batalla de l’Ebre. Les ubicacions més repetides son entorn a Gandesa (Terra Alta).
Una de les recerques és La XV Brigada Internacional al front de l’Ebre, on es mostra gràficament els moviments d’aquesta unitat i la localització on cada persona podria haver mort o desaparegut, i les altres recerques són de les nacionalistes dels combatents. Aquestes noves recerques complementen les que es van presentar l’estiu passat, on es van identificar els noms d’uns 700 brigadistes internacionals, la majoria europeus, informació que ara es revisa i amplia.
Satisfer el dret a la veritat
En la presentació, el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha afirmat que “recerques com aquestes fan avançar el coneixement científic i satisfan el dret a la veritat”. “Donem resposta a una demanda creixent a nivell global sobre la lluita i el destí dels brigadistes a Catalunya”, ha afegit Aragoneses. A més, ha destacat la importància de divulgar aquests estudis entre la comunitat internacional per tal de donar a conèixer els recursos que la Direcció General de Memòria Democràtica té a disposició dels familiars de desapareguts, com ara el cens de persones desaparegudes o el programa d’identificació genètica.
Precisament, per omplir el buit informatiu que hi ha a Catalunya dels combatents estrangers, la Direcció General de Memòria Democràtica va posar en marxa el 2022 el programa Alvah Bessie, que té per objectiu documentar els voluntaris i voluntàries antifeixistes internacionals que van desaparèixer a Catalunya durant la guerra, acotar els indrets on van desaparèixer i cercar-ne els familiars vius. Actualment, s’admet que hi ha pocs familiars localitzats, que cal insistir-hi més, tot i que hi ha molt bona col·laboració amb entitats memorialistes d’altres països. S’indica que durant la Guerra Civil, entre 35.000 i 40.000 persones de més de cinquanta països es van unir a la lluita contra el feixisme. La majoria ho van fer en les Brigades Internacionals, un cos creat amb l’objectiu d’organitzar l’allistament de voluntaris a l’estranger i d’agrupar-los en una estructura única.
Vint casos singulars
En l’elaboració d’aquestes llistes exhaustives “s’ha endreçat i creuat” documentació ja existent i s’han consultat fons d’autors estrangers, que ho tenen molt ben documentat, ha explicat un dels autors de les noves recerques catalanes, l’historiador Jordi Martí a ElNacional.cat. És a dir, ja es coneixien gairebé la majoria d’aquests voluntaris antifeixistes, tot i que amb les recerces “s’han pogut completar hipòtesis”, sobre on van desaparèixer, per després poder identificar-los en fosses, ha afegit Martí, que ha aclarit que la recerca que fan “no és una ciència exacta perquè mai es tenen totes les dades”.
Així, a partir d’aquests nous estudis de creuar dades i fons, especialment els registres civils, s’ha pogut incloure vint casos singulars, dels quals fins ara s’ignorava la seva identitat o on eren. Un d’ells és l’escocès Robert Glen, la fitxa del qual es reprodueix en aquesta notícia. S’indica que ara hauran de ser confirmades per fonts originals de registres civils o arxius municipals, abans d’incloure-les a les bases de dades.
Són: procedents dels Estats Units: Henry Leo Duffy, Wade H. Ellis, Sylvestre Goett, Walter Kukkola, Abraham Moskowitz, William Friedrich Neure i James Burtle O’Hara; procedents del Canadà: Eugene Cullen, Charles Friend, Antti Wiljo Keto, Donald Livingston, Istvan Moczik, Alexander Munro i Frank Tosikosky.; i procedents del Regne Unit: Daniel Boyle, Robert Glen, John McLennaghan, John Lobban, Henry McGrath i Sidney Lewis.