1.024. Aquest és el nombre de fosses comunes de la Guerra Civil que ha documentat Catalunya fins al tancament del primer semestre de 2026, segons es desprèn de les dades facilitades pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. En elles, els cossos de centenars de víctimes de la Guerra Civil espanyola i la repressió franquista esperen a poder ser identificats i recuperats per part dels seus familiars. A fi de poder fer possible aquesta fita, el Departament també disposa de 8.408 persones inscrites al cens de desapareguts.
En paral·lel, el Programa d'identificació genètica —posat en marxa el 2016— ha recollit 4.714 perfils genètics de familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i ha obtingut 2.220 perfils genètics corresponents a 916 individus exhumats o localitzats en superfície. Gràcies a això, i la col·laboració del Departament de Salut i de l'Hospital Vall d'Hebron, s'han identificat clarament 27 víctimes, els cossos de les quals han pogut ser exhumats de les fosses i retornats a les seves famílies noranta anys després de l'inici de la Guerra d'Espanya.
En paraules del director general de Memòria Democràtica del Govern, Francesc Xavier Menéndez, "cada fossa que obrim ens acosta a restituir la identitat de les víctimes i a donar resposta a famílies que, en molts casos, fa dècades que conviuen amb la incertesa" de no saber on es troben les restes mortals dels seus familiars. "Any rere any, mantenim un compromís ferm amb l'obertura de fosses per rescatar les víctimes de l'anonimat i garantir-los una sepultura digna. És un deure institucional i una responsabilitat que assumim amb la veritat, la justícia, la reparació i la dignificació de totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista", ha recalcat Menéndez.
8.408 desapareguts censats i 1.024 fosses documentades
Per a poder-ho fer, és molt important el cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, que actualment té inscrites 8.408 persones, a partir de la informació aportada pels seus familiars. El registre té com a objectiu recopilar i centralitzar en un sol arxiu totes les dades disponibles sobre les persones desaparegudes per tal de poder determinar les causes de la seva mort i identificar, quan hi ha la possibilitat, el lloc on podrien estar inhumades les seves restes. Actualment, el mapa de fosses té 1.024 fosses documentades, vinculades a prop de 14.450 persones.
Les inscripcions noves en el registre de desaparicions activen un procés d'investigació documental que permet ampliar la informació sobre la persona declarada desapareguda. La recerca se centra especialment a localitzar el lloc de defunció i la data i, quan és possible, a identificar la unitat militar a la qual pertanyia. Aquesta informació contribueix a orientar les actuacions sobre el terreny i a relacionar cada cas amb les fosses documentades en el mapa de fosses de la Generalitat. Des de l'any 1999, l'administració catalana ha actuat en 205 de les fosses localitzades, on ha recuperat les restes de 1.116 individus. Les actuacions fetes inclouen excavacions arqueològiques, recuperacions de restes en superfície (211 intervencions) o la combinació d'ambdues.