La Comissió de la Dignitat ha denunciat que el Ministeri de Cultura “manté com a botí de guerra” arxius que va comissar el dictador Franco a la Generalitat de Catalunya, ajuntaments i altres institucions del país, malgrat que ja fa 21 anys de la llei de retorn dels documents de Salamanca i quatre de la llei de memòria democràtica espanyol, que qualifica de “víctimes” d’aquest “saqueig” les entitats catalanes. El coordinador de l’entitat, Josep Cruanyes, ha explicat aquest divendres que fan pública aquesta denúncia de l'incompliment del ministeri, que dirigeix Ernest Urtasun, en comprovar que no ha fet res, tot i que els van facilitar informació i documentació per executar-ho. A partir d’aquest impuls de la comissió, representants de la Generalitat i del Ministeri van reunions per fer-ho realitat. Això no obstant, des del 2022 no s’han tornat més documents confiscats, i en aquell cas l’Estat espanyol va ser instat a fer-ho per una resolució del Tribunal Suprem, recorda Cruanyes.
És a dir, l'Estat espanyol reté encara a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca més de 30.000 documents que van ser confiscats durant l'ocupació franquista de Catalunya l'any 1939 i que van servir per a la repressió de la dictadura, tot i que una llei de l'any 2005 l'obliga a retornar-los. “El govern del PSOE manté la mateixa oposició que la del PP”, ha declarat el coordinador de la Comissió de la Dignitat a ElNacional.cat.
“És propaganda política”
“Després de tant de temps, el Ministeri no ha fet ni un pas, a banda de bones paraules. El més greu és que donen arguments que menystenen les institucions catalanes, com el cas del fons d’Ordre Públic”, manifesta Cruanyes. L’advocat es refereix que l’Estat volia quedar-se amb tota la documentació d’Ordre Públic, quan s’ha demostrat que entre els anys 1936 al 1939 hi ha un munt d’ordres de pagaments als policies, expedients i regulacions per part del govern republicà de la Generalitat de Catalunya. Recorda que l’Audiència Nacional, l’any 2008, va ordenar el seu retorn.
“Senyor Urtasun, si no hagués guanyat Franco, tots aquests documents estarien als arxius catalans i la competència de la policia i justícia hauria retornat a la Generalitat. Amb la seva actitud està col·laborant al ressorgiment del neofranquisme de l’Estat, que encara considera entitats vençudes les institucions catalanes, perquè són tractades com a tals”, manifesta la comissió dirigint-se al ministre i portaveu de Sumar en un comunicat.
La Comissió de la Dignitat recorda que “no van caldre lleis per a traspassar diversos fons documentals”. Cita els casos de: la Biblioteca del Comissariat de l’Esport, 1983; el Servei Meteorològic de Catalunya de Fontserè, el 1984; Fotografies del Comissariat de Propaganda, el 1990; Pel·lícules de Laia Films el 2001, i el Servei de Recuperació del Patrimoni Artístic de La Generalitat 1936-39, l’any 2004.
S’insisteix que “això demostra que no hi ha impediments legals si no manca de voluntat política” i que la celebració dels 50 anys de la mort de Franco i les lleis de la memòria “no passen de ser simples actes de propaganda política si no es reparen les víctimes que, en aquest cas, són les institucions catalanes”.
Reclam de documents
La Comissió de la Dignitat també denuncia que per al Govern del president de la Generalitat, Salvador Illa, “no ha estat una prioritat la recuperació dels fons saquejats pel franquisme”.
Hi precisa que una mostra d’aquesta realitat és la documentació que s’ha de retornar des de l’Arxiu Militar d’Àvila. La documentació de la Generalitat que hi ha estava classificada com a Archivo de documentación de la guerra de liberación. Zona Roja. Índice de La Generalidad de Cataluña. I, ara, afegeix, “s’ha convertit en un eufemisme per tapar el seu origen com: Archivos Públicos. Instituciones de la administración territorial. Gobierno de Euskadi. Generalidad de Cataluña”. I segueixen per l’ordre de classificació, Capitanías Generales. Comandancias generales.
“Sembla que el Govern d’Euskadi i la Generalitat són administracions del Ministeri de Defensa”, s’afirma i es reclama a la ministra de Denfesa, Margarita Robles, que “retorni els documents del botí de guerra que és il·legal des de la restitució dels governs de Catalunya i Euskadi”.
L’entitat també precisa que encara no s’ha lliurat a la Generalitat l’arxiu històric de la Diputació del General i altres fons que s’hi van anar dipositant. Uns provinents del que va preservar el servei de salvament de patrimoni de la Generalitat el 1936, entre els quals hi ha el del Convent de Jerusalem que va preservar Agustí Durán Sanpere i altres com els notarials, que Josep Maria Sans i Travé volia integrar als corresponents arxius comarcals amb la resta de fons.
També altres fons de les administracions territorials de l’Estat, com la delegació del Ministeri de Cultura, que correspon la gestió a la Generalitat. Un d’aquest fons és el de l’arxiu de l’antic Govern Civil de Barcelona que —segons Cruanyes— està en un racó de l’aparcament del parc mòbil dels ministeris del Parc que de fa mesos és tancat, mentre que la resta de Girona, Lleida i Tarragona fa anys els gestiona la Generalitat. “És greu que encara avui no es compleixi la legalitat i no es respecti l’organització arxivística de Catalunya”, es conclou.
Per tot això s’exigeix al Ministeri de Cultura que “restitueixi el botí de guerra”: la documentació de Justícia, Ordre públic, la comunitat jueva, la maçoneria i dels 47 ajuntaments que van ser saquejats en ser ocupada Catalunya i anul·lat l’Estatut. Documents que es troben dispersos en diverses institucions de l’Estat i els que es van localitzant de nou. “Tots s’han de retornar”, reclama.
Finalment, la Comissió de la Dignitat ha informat que posarà aquests fets en coneixement del relator de Nacions Unides de Veritat, Justícia, Reparació i pràctiques de no repetició per tal que hi hagi una reparació real.