La Generalitat ha augmentat 10 punts menys que la mitjana estatal la inversió en salut, educació i serveis socials des del 2019. De fet, Catalunya es manté a la cua de les comunitats pel que fa a l'increment de la despesa social entre el 2019 i el 2024, amb un 14,9%, lleugerament per sota de Madrid i Múrcia (15 i 16,4%). La recuperació en els pressupostos socials a Catalunya suposa un increment de 383 euros anuals per persona, fins als 2.941, només superant per un euro Madrid, mentre que la mitjana espanyola d'increment se situa al voltant dels 660 euros. Les dades provenen de l’últim informe de l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials publicat aquest dilluns, que denuncia que el creixement pressupostari general en els últims cinc anys no s’ha reflectit prou en els capítols de sanitat, educació i serveis socials.
L’informe publicat aquest dilluns situa Catalunya a la cua del creixement de la despesa social en els últims cinc anys, del percentatge del pressupost destinat a aquests capítols, així com de la inversió per habitant en aquestes partides. Si s'analitzen els comptes del 2024, Catalunya va destinar a polítiques socials 2.941 euros anuals per ciutadà, lluny dels més de 4.300 euros d'Euskadi i Navarra, o dels 4.100 d'Extremadura, la primera comunitat de règim general que més inverteix en aquestes matèries. Catalunya només supera per 238 euros la Comunitat de Madrid, que ocupa l'última posició del rànquing estatal. La mitjana espanyola se situa, segons l'estudi, en 3.277 euros per persona i any. Catalunya també se situa a la cua quant al percentatge destinat a polítiques socials sobre el pressupost total: menys de la meitat, exactament el 47%, mentre que la mitjana espanyola se situa en el 59%. Per contra, Múrcia, Castella i Lleó i Andalusia s'acosten als dos terços dels seus pressupostos.
Anàlisi per sector social
En educació, amb 1.042 euros per càpita l'any passat, suposa l'augment més baix de totes les comunitats respecte al 2019: un 8%, que fins i tot és dos punts més baix que l'increment registrat per Madrid i que es queda molt per sota del 22% de la mitjana espanyola, impulsada per la força d'Andalusia, l'Aragó o Extremadura, amb increments superiors al 30%. Pel que fa a sanitat, la Generalitat hi va dedicar 1.457 euros per habitant el 2024, una xifra que representa un 15% més del que s'hi destinava just abans de la crisi de la covid-19. De nou, però, l'increment es mostra molt tímid si es compara amb la mitjana estatal (1.717 euros) o els increments de Castella i Lleó, Astúries o les Illes Canàries. En canvi, en el capítol de serveis socials l'any passat la Generalitat hi va dedicar un 52% més de diners que el 2019. De fet, en xifres absolutes, és la comunitat que més ha augmentat en aquest capítol durant aquest període, amb 1.199 milions d'euros més, tot i que baixa posicions si es té en compte la despesa per habitant, fins a situar-se en la mitjana. Només 7 de cada 100 euros del pressupost català es destinen a partides de serveis socials, un percentatge que només és més baix a Madrid, l'Aragó, les Illes Canàries i les Illes Balears.
Diferències enormes entre comunitats
L'informe de 2024 posa en relleu les grans diferències en inversió social que hi ha entre les comunitats autònomes. Sense considerar les Comunitats amb règim foral, com País Basc, amb 1.203 € de despesa per habitant en serveis socials, trobem diferències tan importants com Extremadura, amb 713,7 €, un 76,1% més que a Madrid, amb 405,3 €. El percentatge del PIB regional que les administracions públiques d'Extremadura destinen a Serveis Socials (3,03%), triplica el que destinen les administracions públiques de la Comunitat de Madrid (0,95%). Aquestes diferències de despesa es manifesten en una cobertura de prestacions i serveis molt desigual en els diferents territoris, com per exemple: el percentatge de persones sota el llindar de la pobresa que reben rendes mínimes d'inserció al País Basc (58,1%) no és comparable al de Castella-la Manxa (0,35%); o el nombre d'habitants per professional als serveis socials comunitaris de Canàries (2.973), és sis cops superior al de Navarra (494). Sobre Catalunya, l'informe posa el país en la novena posició del seu índex, però destaca la desigualtat entre el capítol del reconeixement legal dels drets socials i la cobertura efectiva de les prestacions i la seva rellevància al pressupost català.