Catalunya continua creixent i arriba als 8,23 milions d'habitants, segons dades provisionals de l'Enquesta Contínua de Població (ECP) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) fetes públiques aquest dijous. L'1 de juliol de 2026, al país hi vivien 8,23 milions de persones, prop d'un 1% més que l'any anterior —uns 72.150 residents més. Pel que fa a l'any en curs, Catalunya ha guanyat gairebé 32.000 habitants (un 0,38%). L'increment es deu a l'arribada de població estrangera, que en un any ha augmentat en 90.000 persones, de manera que a casa nostra ja hi viuen 2,16 milions de persones nascudes fora de l'Estat (el 26,2% de la població). Pel que fa al pes de la població amb nacionalitat estrangera, és el 19,3%.
A escala estatal, la situació és similar. La població resident a l'Estat ha augmentat en 104.178 persones durant el segon trimestre de l'any, i s'ha situat en 49,8 milions d'habitants l'1 de juliol. En termes anuals, el creixement poblacional ha estat de 444.205 persones, també per mor de l'increment de persones nascudes a l'estranger, ja que la xifra de persones nascudes a Espanya ha caigut. Hi ha 10,3 milions de persones nascudes a l'estranger, una xifra més alta que la de la població amb nacionalitat estrangera a causa dels processos d'adquisició de la nacionalitat espanyola. La quantitat d'estrangers ha augmentat en 87.197 persones durant el trimestre, fins a 7,43 milions, mentre que la població de nacionalitat espanyola ha crescut en 16.981.
Increment d'estrangers
La xifra més alta de nous migrants durant el segon trimestre d'enguany han estat de nacionalitat colombiana, amb 34.000 arribades; la veneçolana, amb 23.300 arribades; i la marroquina, amb 21.100 arribades. Per darrere, hi ha l'espanyola (18.000), la peruana (16.800), brasilera (8.300), italiana (7.600), hondurenya (7.200), pakistanesa (6.700) i ucraïnesa (6.600). D'altra banda, les nacionalitats més nombroses dels emigrants han estat també la colombiana, amb 11.500 sortides; la marroquina, amb 10.900 sortides; i la veneçolana, amb 5.900 sortides. A continuació, hi ha la peruana (5.500), la romanesa (5.300), l'espanyola (4.000), la italiana (3.700), la ucraïnesa (3.200), la xinesa i l'hondurenya (2.700 en els dos casos).
La població ha crescut en totes les comunitats. El País Valencià (+0,43%), les Illes Balears (0,36%), Astúries (0,29%) i Múrcia (0,29%) han experimentat els principals augments poblacionals de l'any, per davant de l'Aragó (0,28%), Castella-la Manxa (0,28%) i Catalunya (0,27%), que se situen per sobre de la mitjana (0,21%). Per sota, Cantàbria (0,2%), Madrid (0,18%), Galícia (0,17%), Castella i Lleó (0,14%), Melilla (0,13%), Navarra (0,12%), el País Basc (0,12%), Andalusia (0,1%), Ceuta (0,09%), La Rioja (0,09%), Extremadura (0,05%) i les Canàries (0,03%).