Catalunya ha registrat l’arribada de 830 infants i joves migrants sols durant els primers sis mesos del 2026. La xifra és un 25% inferior a la del mateix període de l’any passat, quan es van superar els 1.100 casos, i confirma la moderació d’un flux que també havia estat més elevat durant el primer semestre del 2024. Si la tendència es manté, l’any podria acabar amb unes 2.000 arribades.
Durant tot el 2025 es van comptabilitzar 2.256 arribades, una xifra semblant a les dels anys immediatament anteriors: el 2024 n’hi va haver 2.643; el 2023, 2.336, i el 2022, 2.409. El màxim de la sèrie continua sent el del 2018, quan Catalunya va rebre 3.709 menors migrants sols, en un context que va tensionar fortament el sistema de protecció.
Més de 6.000 trajectòries vinculades al sistema
La caiguda de les noves arribades no implica, però, que el volum d’atenció sigui baix. El sistema continua fent-se càrrec o seguiment de més de 6.000 menors i joves migrants sols. Al voltant de 2.000 són menors d’edat, mentre que més de 4.000 ja han complert els 18 anys i continuen rebent suport en el seu procés d’emancipació. Com a referència, l’abril del 2025 la Generalitat comptabilitzava 6.501 persones d’aquest perfil: 2.203 menors tutelats i 4.298 majors d’edat en pròrroga assistencial.
Les dades del sistema de protecció permeten dimensionar-ne el pes. El març del 2026 hi havia 2.177 menors migrants sols, davant d’un total de 8.687 infants i adolescents amb una mesura protectora. Per tant, representaven aproximadament un de cada quatre menors protegits i més de quatre de cada deu dels 5.197 que vivien en recursos residencials. La darrera taula oficial de recursos comptabilitza 460 places específiques de protecció d’emergència, 686 de primera acollida i atenció integral i 50 en dispositius d’atenció immediata: 1.196 places exclusives per a aquest col·lectiu.
Nous orígens i una distribució més territorial
També està canviant el perfil dels joves que arriben. Durant el primer semestre, quatre de cada deu procedien de països de l’Àfrica subsahariana i aproximadament tres de cada deu eren del Marroc. La fotografia és diferent de la del 2018, quan els joves marroquins representaven la gran majoria de les arribades. El canvi obliga a adaptar l’atenció a trajectòries migratòries, llengües i necessitats personals més diverses.
La distribució territorial també s’ha anat descentralitzant. El 23% de les arribades del semestre s’han gestionat a les comarques de Barcelona, sense comptar la capital ni l’àrea metropolitana; el 17%, a Girona, i el 15%, a Lleida. La resta es reparteix entre Barcelona ciutat, l’àrea metropolitana, Tarragona i les Terres de l’Ebre. Drets Socials considera que el descens pot alleugerir la pressió sobre els centres, però manté com un dels principals reptes reforçar l’acompanyament dels joves quan compleixen els 18 anys i han de començar el procés cap a una vida autònoma.