Els governs català i balear es reuneixen aquest divendres per preparar l’obertura de la fossa de sa Coma, situada al llevant de Mallorca, on es calcula que hi podria haver uns 500 soldats enterrats, la gran majoria catalans que van participar en el desembarcament de Mallorca el 1936. La trobada s’emmarca en el conveni signat l’any 2018 entre les dues administracions per col·laborar en polítiques de memòria democràtica.

El conveni signat entre els dos governs estableix que una comissió tècnica del Govern de les Illes Balears determinarà el calendari d’obertura de la fossa. El Departament de Justícia de la Generalitat, per la seva banda, haurà d’enviar arqueòlegs per extreure mostres d’ADN i repatriar els cossos dels catalans que siguin identificats. El Memorial Democràtic ha d’aportar la seva experiència en la senyalització dels espais de memòria.

Objectiu: recuperar Mallorca

Les tropes republicanes van desembarcar al llevant de Mallorca la matinada del 16 d’agost de 1936 amb la intenció de recuperar l’illa, que estava en mans dels franquistes. L’operació va ser ideada des de Catalunya i hi van participar uns 8.000 combatents catalans provinents de diferents partits polítics o sindicats, com ara el PSUC, la UGT o la FAI. Hi havia també brigadistes internacionals i un grup de mallorquins.

El desembarcament va ser un fracàs. Les tropes estaven poc preparades, els reforços no van arribar i l’aviació italiana va ser determinant. Es calcula que els republicans van patir unes 1.700 baixes en els vint dies que va durar l’ofensiva. El 4 de setembre es va produir la retirada i el reembarcament. 

Víctimes llançades directament al mar

Les víctimes del desembarcament van ser enterrades en diferents indrets del front, motiu pel qual hi ha diverses fosses documentades. La fossa més gran en extensió i en nombre de cossos és a la platja de sa Coma, al municipi de Sant Llorenç del Cardassar. La zona va ser també l’objectiu prioritari dels avions italians. Els bombardeigs i els metrallaments eren diaris. Les víctimes eren portades en carro fins a la fossa, on les sepultaven. En molts casos, per no haver de perdre temps, els cossos eren llançats directament al mar.

No es va fer cap registre en el moment dels enterraments i, per tant, tampoc no hi ha informació sobre la majoria de les identitats. Hi ha famílies catalanes que saben que els seus parents van morir durant el desembarcament, però desconeixen el lloc precís de la sepultura.