L’alçament feixista iniciat el 18 de juliol del 1936 va partir les Illes Balears, amb Menorca fidel al règim republicà mentre que a la resta de l’arxipèlag va triomfar la sublevació. Així les coses ben aviat les autoritats republicanes a Catalunya, és a dir el Govern de la Generalitat i el recentment creat Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, van començar a donar voltes al projecte d’organitzar una expedició militar amb l’objectiu de recuperar Mallorca i la resta de les illes –Eivissa, Formentera i Cabrera– a la causa republicana.

Ràpidament va prendre cos aquesta expedició militar, que va ser comandada pel capità de l’exèrcit Alberto Bayo, un oficial que uns anys abans havia combatut sota les ordres de Franco al Marroc espanyol. El 2 d’agost, al capdavant d’una columna de milicians va desembarcar a Menorca, l’illa que havia de servir de base logística per a l’intent de recuperar les Balears.

Un projecte català

Militarment, la missió de ‘reconquesta’ va ser un projecte català, integrat per milicians i auspiciat pel Comitè de Milícies Antifeixistes amb el vistiplau de la Generalitat i sense gaire implicació del govern de la República, que segons algunes fonts desconeixia completament els plans d’invasió. En tot cas sí que es va comptar amb l’ajut d’una expedició valenciana que sota el comandament del capità de la Guàrdia Civil Manuel Uribarri va alliberar el 7 d’agost l’illa de Formentera. El 8 d’agost, Bayo desembarca a Eivissa i domina l’illa al cap de poc temps, amb la col·laboració d’Uribarri.

Els ràpids èxits a les Pitiüses permeten que l’expedició giri la vista cap a la peça gran, l’illa de Mallorca, que encara roman en mans dels revoltats. A partir d’aquí, però, les coses es torcen quan Bayo i Uribarri no es posen d’acord en els passos a seguir –i en qui mana més de tots dos– i el valencià gira cua i se’n torna a la península.

Arriben els anarquistes

Per acabar d’adobar, una columna de 400 milicians de la FAI arribats per lliure desembarquen i ocupen Cabrera. Allà Bayo els demana que desembarquin a l’illa de Dragonera (a l’oest de Mallorca) com a distracció de l’atac principal, que tindrà lloc a l’altre costat, a Porto Cristo. Els anarquistes s’hi neguen i decideixen unilateralment desembarcar a Cala Mandia i Cala Anguila, al sud de Punta Amer, el lloc designat per Bayo pel desembarcament.

Finalment, la matinada del 16 d’agost, tal dia com avui de fa 80 anys, Bayo desembarca uns 8.000 homes –milicians catalans reforçats amb la guarnició militar de Menorca i milicians eivissencs– entre Punta Amer i Porto Cristo, ocupant una franja costanera d’uns set quilòmetres. El desembarcament compta amb el suport i la cobertura de l’Armada, majoritàriament fidel a la República.

La força expedicionària evoluciona cap a l’interior sense trobar, en un primer moment, gaire resistència. Així les coses penetren uns dotze quilòmetres en direcció a Manacor, el primer objectiu d’envergadura. Ara bé, els revoltats comencen a organitzar la defensa i a finals d’agost, dues setmanes després del desembarcament, l’ofensiva s’estanca.

Contraofensiva italiana

Els revoltats compten amb l’ajuda dels italians, que ja fan plans per cobrar-se l’illa de Mallorca pels serveis prestats a l’aixecament militar. Mussolini envia a l’illa a Arconovaldo Bonaccorsi, també conegut com a Aldo Rossi i que al poc temps es farà l’amo de l’illa per sobre fins i tot de les autoritats franquistes. Amb ell arriben avions de combat i prou armament per donar la volta a la truita i passar a la contraofensiva a partir de l’1 de setembre.

A partir d’aquest moment, la iniciativa corre del camp feixista, que a poc a poc fa recular els milicians republicans. Davant l’escomesa i la falta de reforços, l’expedició catalana decideix reembarcar el 4 de setembre i posar rumb a Menorca. Abandonada l’illa de Mallorca, els feixistes recuperaran aviat Cabrera –abandonada pels anarquistes–, Formentera i Eivissa. L’expedició, finalment, no haurà servit per a res.

Amb la derrota, la repressió

El fracàs de l’expedició republicana obrirà la porta a una etapa de dura repressió a Mallorca, on se succeiran les detencions i execucions de sospitosos de connivència amb el republicanisme, així com de tots els milicians que no van ser a temps de reembarcar. Per la seva banda, els italians convertiran l’illa en gairebé un domini propi, amb Aldo Rossi fent d’amo i senyor de l’illa i els seus aeròdroms serviran per bombardejar Catalunya.