Nova maçada per a la llengua catalana aquest dimarts. Després de l'anunci ahir dilluns del retrocés de la presència del català a Andorra, avui dimarts s'han fet públics els resultats de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), on es constata un retrocés general en l'ús de la llengua a la Catalunya Nord, només quatre dies abans de la diada del país. Segons aquests resultats, només el 3% dels nord-catalans parla habitualment el català, tot i que un 44% dels habitants de la regió indiquen que entenen la llengua. L'informe també evidencia com, tot i no fer-ne ús en el seu dia a dia, tan sols un 15% dels enquestats parla bé el català. L'any 2015, aquest percentatge era del 35%. La dada positiva la posa l'interès creixent perquè la llengua sigui "més present". Ho volen sis de cada deu enquestats.
Els resultats de l'enquesta, realitzada a 1.800 residents del departament francès dels Pirineus Orientals, i constata un retrocés clar tant en l'ús com en la comprensió de la llengua catalana. Si fa una dècada, sis de cada deu habitants de la zona (el 61%) manifestaven que entenien el català, ara és únicament el 44% els qui diuen que l'entenen. Fa una dècada, un 35% dels nord-catalans afirmaven saber parlar "bé" el català i ja aleshores només un 5,7% deia que l'utilitzava habitualment. En aquesta nova ronda de l'enquesta, les dades dibuixen un escenari encara més greu. Solament un 15% el sap parlar i ha caigut fins al 3% els habitants que fan servir el català de forma habitual en el seu dia a dia.
L'enquesta també estableix un rànquing entre parlants. Per una banda, els que asseguren que el parlen sense dificultats o prou bé per mantenir una conversa "simple" (15%). Per altra banda, els que no el parlen o bé només en saben "algunes paraules", però sí que n'entenen el sentit "global" (30%). I finalment, els que no parlen català ni entenen absolutament res (36%) i els que no el parlen, però sí que entenen algunes paraules (19%). I entre els que entenen la llengua, l'edat hi juga un paper rellevant perquè el 51% tenen més de 65 anys; el 46% entre 45 i 65 anys, i un 33%, entre 15 i 29 anys. Per zones de residència, on més s'entén el català és a la zona del Conflent (53%) i el Vallespir (53%) i la plana del Rosselló (45%). A Perpinyà, s'hi aglutina el 39%.
Les dades positives
Tanmateix, si hi ha una dada positiva entre les que s'han fet públiques, és que el 57% dels habitants de més de 15 anys demanen que el català sigui més present a la Catalunya Nord, tot i que la gran majoria no el parli. A l'últim estudi del 2015, aquest percentatge tan sols se situava en el 27%. A més, l'enquesta revela que, entre els no parlants, un 74% hauria volgut aprendre la llengua o saber parlar-la. També han crescut fins al 59% el nombre d'enquestats que es consideren "sobretot o bastant catalans" quan se'ls pregunta pel seu sentiment de pertinença, vuit punts per sobre dels resultats d'ara fa deu anys. Així mateix és destacable la xifra del 63% dels habitants que reclamen que el català sigui cooficial a la Catalunya Nord i el 79% que es diu favorable a l'ensenyament bilingüe en català i en francès a les escoles del departament i el 78% que demana reforçar aquest bilingüisme en la vida pública.
Pel que fa a la transmissió de la llengua, l'enquesta assenyala un canvi generacional. Si entre les persones més grans de 65 anys, l'herència familiar, és a dir, aprendre la llengua dels pares, és el paper que té més importància, entre els més joves ho ha estat el de l'escola. Els resultats constaten, doncs, un canvi generacional en què s'evidencia, en part, una pèrdua de la transmissió familiar de la llengua.
Plataforma per la Llengua demana mesures urgents
Amb aquestes dades a la mà, Plataforma per la Llengua ha demanat actuar per evitar un punt de no retorn amb respostes immediates que evitin que el territori entri en una fase de substitució lingüística irreversible, més encara tenint en compte la demografia envellida dels parlants del català en aquesta zona. I més encara si es té en compte que la societat nord-catalana mostra una predisposició majoritària a la preservació i el reforç del català. En primer lloc, demanen que s'obri un debat polític sobre l'estatus del català que permeti avançar cap a l'oficialitat de la llengua a la Catalunya Nord, tot tenint en compte l'obertura del procés d'encaix de la singularitat de Còrsega en l'estat francès.
En segons lloc, l'entitat exigeix una ampliació ambiciosa de l'oferta educativa en català i del model bilingüe francès-català que garanteixi itineraris continus des del preescolar fins a la secundària i asseguri els recursos perquè cap família que vulgui educar els seus fills en català es quedi sense plaça. Finalment, l'entitat reclama un finançament estable per a l'aprenentatge d'adults i per a la creació d'espais d'ús social de la llengua. Els cursos han d'anar acompanyats de grups de conversa, activitats culturals, espais de lleure i iniciatives econòmiques que permetin transformar els aprenents en parlants habituals.
Per a Plataforma per la Llengua, les conclusions de l'enquesta són inequívoques: la llengua retrocedeix en els usos i en la transmissió, però el suport social al català és avui més ampli que mai. L'entitat considera que les institucions ja no poden al·legar manca d'interès ciutadà per justificar la passivitat. La societat nord-catalana està expressant de manera clara que vol més català a les escoles, a les administracions i a l'espai públic.