Carlos Alegre és un jove madrileny de 24 anys que estudia a Màlaga des de fa 8 anys. El jove costeja els seus estudis treballant com a repartidor de menjar a domicili. Entre lliurament i lliurament aprofita per estudiar dels apunts i preparar-se els exàmens. Segurament no són les millors condicions per preparar-se, però a aquest jove la llum del fanal li serveix. Circula per les xarxes una foto de Carlos assegut a la vorada d'una escala i estudiant dels seus apunts d'Automoció.
Carlos, el repartidor que estudia sota el fanal
La posada en escena va sorprendre Pedro G. Díaz, un policia local que no va dubtar en fotografiar el treballador i compartir l'escena al grup de Facebook Benemèrits G.C.
"Estava estudiant els apunts de l'assignatura de xassís", explica Carlos en ser preguntat sobre què feia quan Pedro el va veure. Assegura també que aquesta feina li permet "aconseguir diners i compatibilitzar les classes i les pràctiques". I així pot pagar el seu curs i ajudar a casa. La publicació es va viralitzar en hores.
Carlos Alegre / Telecinco
Carlos no vol ser exemple de res i menys davant de la situació laboral crítica que viu la joventut. "Hi ha gent que penca mlt. És silenciosa. Treballa, estudia, no fa soroll". I afegeix: "en aquesta feina hi ha molts temps morts. Jo ho veig normal. Per no perdre el temps, m'agrada anar mirant els apunts. Hi ha molta gent com jo, que treballa i ajuda a casa". Entre comanda i comanda, un parell de temes.
Una generació sense gaire a perdre
La cara positiva d'aquesta història és l'ímpetu i dedicació d'aquest curiós estudiant de pràctiques i treballador, que es costeja els estudis i somia en ser mecànic de Moto GP algun dia.
La cara negativa potser és la reflexió sobre la precarietat laboral o inexistent feina accessible per a la joventut. Sense treball, sense diners i sense futur. Espanya encapçala l'atur juvenil a Europa: quatre de cada deu no tenen feina. I molts dels treballadors joves reben salaris ridículs. Primer colpejats per la Gran Recessió del 2008, ara per la pandèmia. I és que potser, durant les últimes protestes, darrere de la fúria dels joves catalans, madrilenys, valencians... hi hagi una generació emprenyada i sense gaire a perdre.