Quedem a Consell de Cent amb Girona, un enclavament perfecte per xerrar una estona i compartir el fanatisme que ens uneix per 'Les Teresines'. De seguida m'adono que la localització que hem triat és bona, però encara hauria estat millor si ens haguéssim trobat a Gràcia, ja que les protagonistes de la sèrie Les Teresines S A eren tres dones gracienques de tota la vida. "Soc el Carles Rútia, politòleg i "teresinòleg" des que vaig néixer"; així es presenta aquest jove de trenta-cinc anys declarat fan del programa de televisió Les Teresines, emès per primera vegada a TV3 el 1990, justament l'any que va néixer. El 2019 i coincidint amb el seu 29è aniversari va obrir el compte "Teresinologia" a les xarxes socials, on publica gags de la sèrie i els vincula amb temes d'actualitat. Ho fa per passar-s'ho bé, perquè és un gran fanàtic de la sèrie, i perquè diu "no existia cap contingut d'aquest estil de Les Teresines a internet". Amb els anys els comptes a les diferents xarxes han anat creixent i la comunitat de fans ha anat sortint a la llum; ens confessa que ha arribat a conèixer tant el director de La Cubana, Jordi Milán, com les actrius que interpreten Les Teresines, que fins i tot han forjat una amistat i que d'altres actors de la sèrie com José Corbacho són fans del compte, s'intercanvien missatges i comenten algunes de les publicacions, "crec que estan molt orgullosos de la feina que van fer".
"No crec que sigui una sèrie actual, però poques sèries aguanten tan bé el pas del temps com Les Teresines", comenta Rútia. El fenomen d’èxit del programa de televisió Les Teresines S A es pot explicar per la seva combinació d’humor quotidià, personatges molt reconeixibles i una sàtira afectuosa de la vida de barri. Per si hi ha algú que encara no l'ha vist i vol endinsar-se al món "Teresinero", les protagonistes són tres germanes grans (dones d'empenta i d'una edat estupenda) que comparteixen pis i treballen des de casa; ho fan en negre i acompanyades d'alguns veïns i amics, elaborant decorats i ornaments per a les diferents festivitats, en funció de l'època de l'any: Sant Jordi, Nadal... Amb un llenguatge col·loquial i situacions absurdes, però properes, els personatges van connectar molt amb el públic català, que s’hi reconeixia culturalment i socialment. A més, l’estil improvisat i teatral propi de La Cubana donava a la sèrie una frescor especial que la va convertir en un referent de l’humor televisiu a Catalunya.
Parlem amb en Carles Rútia, creador del compte "Teresinologia", per analitzar el fenomen viral d'una sèrie que, tot i tenir trenta-cinc anys, "no ha envellit malament, i segueix gairebé impol·luta".
Quin vincle tens amb la companyia?
Amb La Cubana no tinc cap vincle, soc simplement un fan més. Vaig començar a veure Les Teresines de petit a casa meva amb la meva àvia. Les teníem gravades en VHS i els caps de setmana la meva àvia se les posava i jo m'asseia a mirar-les. Tenia dos anys, tres anys, quatre anys, cinc anys i no entenia res, no entenia ni les ironies ni el que estava passant, només veia gent que cridava, gent que es movia d'una banda a l'altra, però quedava enganxat.
Com se't va acudir la idea d'obrir aquest compte a les xarxes?
Havia vist que hi havia altres comptes, sobretot en castellà, que agafaven trossos de sèries molt emblemàtiques, com Paquita Salas, o els Simpsons i els vinculaven amb l'actualitat. Llavors vaig pensar, hòstia, la meva sèrie són Les Teresines, la que realment em sé fil per randa i m'estimo són Les Teresines, i no estic veient res a internet que parli d'elles.
Quan vas obrir els comptes?
Vaig començar a fer-ho l'any 2019, pensant que seríem quatre, i de cop m'adono que va creixent, es comença a crear un fenomen de nostàlgia d'aquella sèrie i s'ha creat una comunitat superxula, que ja som 55.000 seguidors a Instagram, i que a més és un ambient superbonic, super sa, de recordar, d'homenatjar-les.
És molt difícil cancel·lar Les Teresines l'any 2026 i això té un mèrit espectacular
Com t'ho fas per trobar el tall que encaixa perfectament amb l'actualitat?
Això és com els articulistes, que et diuen que el que és difícil és trobar el tema. Doncs per mi el que és difícil és trobar el tema d'actualitat que sigui prou conegut per tothom. Llavors, un cop trobo el tema, m'és relativament fàcil, si estic buscant una reacció d'eufòria, penso en moments d'eufòria de Les Teresines i tinc molt ubicats els capítols on hi ha moments d'eufòria.
És una obra d'orfebreria tan perfecta que encara que la miris moltes vegades, cada vegada descobreixes alguna cosa diferent. De fet, és impossible veure Les Teresines només una vegada. Si la mires només una vegada et perds el 90% de la sèrie
Quanta estona dediques al dia a aquest compte?
A crear el contingut deu minuts. Perquè un cop tinc el tema, és anar directament al capítol on hi ha aquest tall, que ja sé quin és, perquè no em sé de memòria tots els diàlegs, però sí que sé molt bé què passa a cada moment de cada capítol.
Has pogut conèixer les actrius que interpreten Les Teresines, al Jordi Milán o altres actors de La Cubana?
El Jordi Milán, les Teresines i gent de La Cubana ens segueix, el José Corbacho és molt actiu per exemple, comentant. Amb la Mont Plans ens hem arribat a conèixer, hi ha una amistat molt maca, amb el Jordi també ens coneixem, és a dir, a posteriori ens hem acabat coneixent i crec que ells també estan com molt orgullosos de la seva pròpia feina.
Les Teresines estan sent una sèrie una mica terapèutica. En un moment de salut mental col·lectiu una mica fràgil, crec que hi ha molta gent que entra a veure talls de Les Teresines, i entren com en un moment de pau mental
Quins missatges t'arriben?
El que percebo és que hi ha molts seguidors que quan acaba el dia entren al compte expressament per veure què he penjat i n'hi ha que em diuen que allò els ha solucionat el dia o que si han tingut un dia de merda han entrat al compte i els he alegrat el dia. És a dir, Les Teresines són una sèrie una mica terapèutica. En un moment de salut mental col·lectiu una mica fràgil, crec que hi ha molta gent que entra a veure talls de Les Teresines, i entren com en un moment de pau mental, que és una cosa una mica estranya, perquè mira que Les Teresines és tot menys pau, d'un lloc a l'altre crits, baralles.
Quantes vegades pots haver arribat a veure els 13 capítols de Les Teresines?
5 milions de vegades cada capítol. No, no ho sé. Molts. El que passa és que Les Teresines té una cosa molt interessant, que és que encara que les miris moltes vegades, a cada visualització veus un detall diferent. I això és una passada. Demà miraré potser un altre cop un capítol i veuré una cara d'un actor secundari que no havia vist, veuré un gest d'un actor que no havia vist, veuré un comentari que m'havia passat per alt d'algun actor... És a dir, és una obra d'orfebreria tan perfecta que encara que la miris moltes vegades, cada vegada descobreixes alguna cosa diferent. De fet, és impossible veure Les Teresines només una vegada. Si la mires només una vegada et perds el 90% de la sèrie.
Li has ensenyat mai Les Teresines a algú que no l'ha vist mai?
Sí.
I com és aquesta experiència?
És una experiència molt estranya, perquè jo passo molts nervis perquè penso, clar, jo estic al top de fanatisme, i quan l'he d'ensenyar a algú sempre fa una mica de por, perquè el món cubà de vegades no és per tothom perquè és una sèrie de fa 35 anys, i sempre passes un moment de patir, de dir, bé, agradarà, no agradarà, i m'estic trobant que, sorprenentment, perfils que jo no diria que serien "teresinòlegs" o que s'acabarien convertint en "teresinòlegs" acaben entrant molt en el món "cubano" i en el món Teresina.
Per tu és la millor sèrie que s'ha fet a TV3?
Sí, i m'encantaria que en algun moment es fes una altra sèrie tan perfecta de principi a fi com és Les Teresines. Perquè des del primer episodi on clarament presenten els personatges fins l'últim en què apareix Núria Feliu, que és com el clímax de la “teresinor”, és tan meravellós que no sé si es podrà tornar a fer una obra tan perfecta a nivell de guió. Espero que sí, però jo ho veig complicat.
Quin és el teu personatge preferit de Les Teresines i per què?
És molt complicat triar un personatge preferit perquè és una obra molt coral, com tota La Cubana, i cada personatge està molt ben dibuixat i té uns trets característics molt concrets i molt divertits. A mi la Montserrat, per exemple, em fa molta gràcia, aquells aires de grandesa i aquella relació perfecta amb l'Antonio i com es va desmuntant de mica en mica. És una sèrie en què no hi ha cap personatge que fluixegi o que no estigui ben dibuixat, o que sigui un personatge una mica difús, o que no tingui el seu moment de protagonisme.
És estrany dir que Les Teresines és una droga, però és una droga
Té data de caducitat el teu compte? Creus que te’n cansaràs algun dia?
He arribat a pensar que potser me’n cansaré, però és que van passant els anys i no baixa el tema. O sigui... El fet d'anar-les remirant per trobar aquests talls de cada dia fa això que et deia, que et vas trobant nous detalls, noves cares, nous diàlegs i encara em fa estimar-la més; amb la qual cosa estic en un moment de bucle absolut. És una droga; és estrany dir que Les Teresines és una droga, però és una droga.
Les Teresines és una sèrie que es va fer fa trenta-cinc anys. Creus que és una sèrie actual?
No crec que sigui una sèrie actual, però poques sèries aguanten tan bé el pas del temps com Les Teresines, i si tu la mires ara, inclús si no l'has vista mai, hi haurà molt pocs moments en què pensaràs "ai, això ha envellit malament, ai això ara ja no es podria dir". Hi haurà molt pocs moments d'aquests, i això encara la fa més valuosa, i el guió encara té més mèrit perquè segueix gairebé impol·luta o sigui, és molt difícil cancel·lar Les Teresines l'any 2026 i això té un mèrit espectacular.
A algú de fora li diria que és una sèrie que va saber reflectir molt bé com era la catalanor dels anys 90
De Les Teresines es va fer una temporada, que eren 13 capítols, li has preguntat mai al Jordi Milán, per què no es va fer una segona temporada?
No sé per què no es va fer una segona temporada. Sé que estava escrita, o si més no, a la ment del Jordi Milán, el director de La Cubana, hi era, aquesta segona temporada, però no recordo ben bé quin va ser el motiu de per què no es va arribar a fer. Jo, personalment, no l'hauria fet, perquè trobo que millor que la primera no et sortirà segur. Per tant, quedem-nos amb la primera, quedem-nos amb Núria Feliu cantant al final amb aquell colofó fantàstic i deixem-ho aquí.
Com explicaries a una persona de fora de Catalunya què són Les Teresines?
Uau, hòstia, aquesta és difícil. És una cosa tan pròpia, tan local, que costa molt. Aviam, potser a algú de fora li diria que és una sèrie que va saber reflectir molt bé com era la catalanor dels anys noranta. Una manera de fer d'aquest país, una manera de ser d'aquest país. I que ara la recordem amb nostàlgia i pensem: "Hòstia això és reconeixible, això està molt ben fet, i a més és molt divertida". Eren literalment dones d'empenta, que es treien les castanyes del foc, que ajudaven quan calia.