Les regions forestals d'Europa estan cada vegada més amenaçades pels danys que causen les glaçades al final de la primavera. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi internacional en el qual ha participat el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Lleida, amb una cinquantena més d'investigadors d'arreu del món. El professor i investigador Sergio de Miquel ha explicat a l'ACN que el canvi climàtic és la principal explicació d'aquest fenomen. A més, alerta que els efectes que pot tenir en les espècies són "múltiples", com per exemple frenar el creixement de les fulles i afeblir-ne la vitalitat. Una de les conclusions també és que les espècies s'intenten adaptar, "però el canvi climàtic va més de pressa".

Les regions forestals d'Europa i Àsia estan cada vegada més amenaçades pels danys de les glaçades al final de la primavera que provoca el canvi climàtic. Aquesta és la idea que es desprèn d'un estudi internacional en el qual han format part investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Lleida. Amb el treball es pretén interpretar la manera en què els arbres s'adapten per minimitzar el dany de les glaçades a les seves fulles i per predir la vulnerabilitat dels boscos davant del canvi climàtic. A més, l'estudi també pot ser una gran eina per orientar l'elaboració de models climàtics, l'agricultura, la silvicultura i l'adopció de decisions ambientals.

Un dels investigadors i professor de la UdL, Sergio de Miguel, ha explicat que sovint el canvi climàtic es relaciona amb l'escalfament global i la sequera, però en el fons el canvi climàtic condueix la terra a situacions "extremes", ja siguin sequeres, glaçades o episodis de gota freda en moments en què no són habituals. De Miguel ha explicat que els efectes que això provoca en les espècies forestals són "múltiples", sobretot en els teixits nous dels arbres, com les fulles que estan començant a brotar. Malgrat que les glaçades a finals de primavera aturin aquest creixement, de Miguel ha explicat que moltes espècies se'n surten i es refan, "però han d'invertir uns recursos addicionals". Això, segons l'investigador, provoca un afebliment de la vitalitat d'aquests arbres, però també que creixin més petits, o que el fruit s'hi vegi compromès.

Si bé els boscos actuen com a grans aliats per frenar el canvi climàtic, ja que els arbres absorbeixen el CO2 per créixer mitjançant la fotosíntesi, la reducció del creixement dels exemplars, "pot comportar que els arbres no agafin tant de carboni", ha explicat de Miguel.

Espècies que intenten adaptar-se

Les glaçades tardanes de la primavera són més habituals als Estats Units, ha explicat l'investigador, i no a Europa o a l'Àsia, i les espècies ja tenen unes fulles "més resistents a les glaçades o simplement neixen més tard". Per contra, a Europa i a Àsia, les espècies són més "oportunistes" i quan reuneixen les condicions de bon temps és quan treuen la fulla. Històricament, no han necessitat adaptar-se i per això ara es veuen "sorpreses".

De Miguel ha explicat que els arbres tenen un cert poder d'adaptació que es va observant, per exemple, en la migració d'espècies a més altitud, a través de les llavors. L'investigador ha lamentat que les espècies "intenten adaptar-se", però el canvi climàtic "va més de pressa".

El dany que provoca les glaçades tardanes afecta en gran manera el creixement, a la capacitat competitiva i als límits de distribució de les plantes. En el cas d’Amèrica del Nord i Europa, causen més pèrdues econòmiques a l'agricultura que qualsevol altre perill relacionat amb el clima.

Investigació coliderada pel CTFC

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Lleida (UdL) són les úniques institucions de l'Estat espanyol que han participat en l'estudi. Ho han fet de la mà de Sergio de Miguel, professor, investigador i membre del Comitè Directiu de la Global Forest Biodiversity Initiative (GFBI). Les dades del GFBI Hub, que ha recopilat dels investigadors de tot el món, han estat fonamentals per dur a terme el treball. Per arribar a aquestes conclusions s'han analitzat els casos de glaádes de finals de primavera entre 1959 i 2017 d'unes 1.500 espècies.

Els resultats de la investigació es van publicar dilluns a la prestigiosa revista científica PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences).