A l'estàtua de l'esclavista Antonio López, que l'Ajuntament de Barcelona va retirar aquest diumenge, li ha sortit una nòvia. És, ni més ni menys, que el president de Cantàbria Miguel Ángel Revilla. Ha enviat una carta a l'alcaldessa Ada Colau per demanar-li el trasllat del monument del Marquès de Comillas a la seva localitat natal, la vila de Comillas. En el text Revilla diu que el govern regional i l'Ajuntament de Comillas estan disposats a assumir el cost del transport de l'estàtua per col·locar-la al lloc on va néixer. Assegura que d'aquesta manera es fa un reconeixement a la "importantíssima labor" que Antonio López va desenvolupar "no només en pro d'aquesta localitat, sinó també de la pròpia Barcelona". L'estàtua continuaria sent propietat de l'Ajuntament de Barcelona.

"Evitar així l'oblit d'un personatge que, amb les seves llums i les seves ombres, va jugar un paper indubtable en el desenvolupament econòmic, social i cultural de Barcelona i de Comillas", diu la carta

En la carta, amb data d'ahir, el president de Cantàbria destaca l'interès que suposa per a Comillas i per tota la comunitat "comptar amb aquesta estàtua i evitar així l'oblit d'un personatge que, amb les seves llums i les seves ombres, va jugar un paper indubtable en el desenvolupament econòmic, social i cultural de Barcelona i de Comillas". Afegeix que gràcies al marquès, Comillas és reconeguda pel seu "meravellós" patrimoni modernista, obra d'"insignes arquitectes" catalans com Gaudí, Joan Martorell, Domènech i Montaner o Joan Llimona.

Antonio López es queda a Barcelona

De moment, l'estàtua d'Antonio López es queda a Barcelona. L'Ajuntament l'ha traslladat al Centre de Col·leccions del Museu d'Història de Barcelona amb la voluntat que deixi de tenir "la funció d'exemplaritat que qualsevol monument en un espai públic ofereix als ciutadans".

L'estàtua es va retirar aquest cap de setmana enmig d'una gran festa ciutadana arran de la reivindicació de diferents entitats i moviments socials que demanaven posar fi al monument a un home de negocis que "a principi del segle XIX es va enriquir amb el tràfic il·legal de persones des de les costes africanes cap a Cuba".