Desesperada. Irena Dobosz és una mare a qui la justícia va donar la custòdia de les seves filles, que ara tenen 8 i 10 anys, el 2023, en marxar de casa i denunciar el marit per violència de gènere, però des de l'estiu passat té prohibit acostar-se a elles. Ho va dictar el jutge de Primera Instància i Instrucció 3 d'Esplugues de Llobregat, en resoldre que "no ha complert les visites" que li tocaven al pare. "Les nenes ploraven, no volien anar-hi; vam fer teràpia familiar, ho vaig intentar tot", assegura. Irena explica el seu cas perquè vol recuperar les seves filles i perquè professionals les visitin i detallin que estan bé i no són maltractades. "Existeixen nombroses denúncies creuades entre els progenitors", afirma el jutge en la resolució del juny passat.
La darrera angoixa d'Irena és que ha estat informada que l'escola va portar, divendres passat, la filla petita a l'hospital de Sant Joan de Déu per uns blaus al braç i ha posat una enèsima denúncia als Mossos contra l'exmarit per maltractament infantil. El centre educatiu té registrat que és "important la conflictivitat" entre els dos progenitors. A l'informe mèdic s'indica que la menor explica que li ho va fer el pare perquè no volia sopar. S'hi afegeix que "no s'observen indicadors de desprotecció infantil"; la nena va ser entregada al pare, però es deixa constància de la situació familiar. "El seu pare les ha aïllat, com va fer amb mi. Les ha tret del patinatge artístic, on feien campionats, i ara viuen en una urbanització", manifesta la mare, que denuncia: "Fa tres anys que demano que les escoltin!"
Denúncia a la Comissió Europea
L'advocada d'Irena, María Yurena Carrillo Ramos, afirma que "s'han invertit els rols" i la justícia espanyola torna a penalitzar una mare, a qui l'advocada de l'exmarit "afirma falsament en escrits al jutjat que té una malaltia mental o que té el suport de mares protectores", com si fos una anomalia. Per això, Carrillo ha denunciat a la Comissió Europea la situació d'Irena, juntament amb altres set casos, perquè revisi si Espanya compleix el dret de la Unió en protecció de menors.
Carrillo sosté que les actuacions dels jutjats i tribunals catalans amb el cas d'Irena és "violència institucional", com la que s'ha aplicat a altres mares protectores. Un cas colpidor va ser el de Sílvia Aquiles, que va ser jutjada amb una petició de pena de cinc anys de presó per suposadament haver sostret els dos fills, que al final va ser absolta. L'advocada d'Irena sosté que en les resolucions se la classifica amb el fals Síndrome d’Alienació Parental (SAP), prohibit als jutjats, tot i que s'usa un altre nom. A més,Yurena alerta que en aquests procediments "també va contra l'advocada que les representa" en denunciar "desviacions processals" en les resolucions.
L'informe, presentat el setembre passat, denuncia "un patró sistèmic de violència institucional, inversió de mecanismes de protecció, represàlia contra informar les mares, tortura institucional, fracàs en la protecció dels nens i la interferència a l'exercici independent de l'advocacia". En concret, la lletrada sistematitza una mostra de vuit expedients de casos en els quals assegura que "identifica patrons de violència institucional contra els drets humans, especialment visible on les dones denuncien violència i els menors es veuen afectats". Hi afegeix que els casos "no es presenten com vuit disputes privades aïllades, sinó com a exemples d'una pràctica estructural que implica la inversió dels mecanismes de protecció, represàlia per informar, afeblir la investigació de la violència, no protegir els nens, criminalitzar mares i ús de poders públics per produir o consolidar resultats adversos contra persones que buscaven protecció". Per això, demana a Europa que comprovi si "les disfuncions" de la justícia espanyola que ella denuncia tenen un "caràcter sistèmic" de violacions del dret de la Unió i si cal sancionar l'Estat espanyol per infracció greu. La comissió ja li ha demanat més informació d'alguns casos, precisa.
Què ha passat?
Irena, va néixer a Polònia, té 40 anys i és enginyera civil. Treballava en una empresa polonesa fins que es va casar amb el seu marit a 2012 i van anar a viure primer a Sevilla, Alacant i Barcelona. Les filles van néixer el 2016 i el 2018 i ella s'encarregava de la cura de les menors. Ha treballat de traductora. L'any 2023 va marxar de casa amb les nenes i va denunciar el marit per violència de gènere. Es van divorciar 2025 i tenien la custòdia compartida. La mare recorda que quan les nenes havien d'anar amb el seu pare ploraven, a l'escola no volien anar amb ell. Se li va retreure que posés un aparell de control en un peluix de les filles per vigilar el seu estat. "Sempre és culpa meva", lamenta que li diguin. Admet que un cop va marxar amb les filles a casa d'una amiga a Badalona i va ser detinguda pels Mossos d'Esquadra al carrer. Des de l'octubre no veu les seves filles. Abans se li va prohibir anar amb elles a Polònia, on viatjaven per veure els avis i familiars.
Inicialment, el jutge d'Esplugues va resoldre el juny passat que la pàtria potestat de les dues nenes fos compartida, però atorgava la guarda i custòdia al pare i acordava un règim de visites en favor de la mare d'una visita quinzenal a fer en un punt de trobada. Raona que "totes dues parts han intentat realitzar una custòdia compartida de les menors". Això no obstant, afegeix que "l'abundant documental presentada demostra que les visites no s'han realitzat amb normalitat, constant les innombrables traves que ha posat la mare per a impedir el correcte desenvolupament del pare amb aquestes, existint prova suficient que acredita la conculcació de les filles respecte al pare" i que "aquesta conducta de no lliurar a les menors al pare dificulta la correcta aplicació de la custòdia compartida". A finals de juliol passat, el jutge va prohibir Irena acostar-se a les seves filles a una distància inferior a 1.000 metres.
A més de no poder veure a les nenes, Irena ha explicat que l'exmarit també la vol fer fora de casa perquè està a nom d'una empresa seva i que Hisenda li reclama uns diners per constar com autònoma en aquesta societat de l'exmarit, que assegura que desconeixia. Fins i tot, la Fiscalia li demana 2 anys i 8 mesos de presó per suposadament haver agredit dos agents dels Mossos quan anaven a recollir les menors a casa seva.
Irena i la seva advocada afirmen que aquesta resolució no es podia haver pres perquè no s'ha resolt la seva denúncia per maltractaments familiars. Carrillo afegeix que tampoc s'ha respectat el protocol contra el maltractament infantil de Catalunya. L'Audiència de Barcelona té dos procediments oberts sobre els casos d'Irena. La lentitud judicial també castiga les menors, que són les principals afectades d'aquesta situació.
