A tot el món, segons l'Informe Global de la Bretxa de Gènere 2016 del Fòrum Econòmic Mundial, que mesura aspectes econòmics, polítics, educatius i de salut, les dones trigaran 170 anys a tancar la bretxa salarial amb els homes pel que, segons els càlculs d'aquest organisme, caldrà esperar fins el 2186 per aconseguir aquesta igualtat. En aquests moments la diferència salarial, a nivell mundial, se situa en un 59 %, la més alta des de 2008. Ja el 2015, les projeccions basades en les dades de l'Informe d'aquell any apuntaven que la bretxa econòmica podria tancar-se en un termini de 118 anys (el 2133): la quimera de la igualtat sembla més i més llunyana en cada nova edició de l'informe.

Sense solució a Espanya

Any 2007: el salari mitjà anual de les dones a Espanya va ser de 16.943,89 euros, davant els 22.780,29 euros dels homes, és a dir, 5.836,40 euros menys (un 25,6%), segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que constata una desigualtat de la distribució salarial entre homes i dones "apreciable". Una dècada després, s'han produït avenços? D'acord amb les últimes dades, corresponents a 2016, la resposta sembla clara: les xifres de l'INE revelen que els guanys mitjans anuals dels homes ascendeixen a 25.727,24 euros, davant els 19.744,82 euros de les dones, el que suposa 5.982,42 euros menys (un 23,2% menys). Els sous augmenten però les distàncies entre ambdós sexes amb prou feines es redueixen. I a la pervivència de la bretxa salarial (la diferència d'ingressos entre homes i dones que realitzen la mateix feina) se li suma l'existència del sostre de vidre (barreres invisibles que han de sortejar les dones treballadores amb alta qualificació per ascendir a les seves empreses) i la d'alguns altres obstacles a la igualtat.

Poques directives

Segons la presidenta de la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE), Ana Bujaldón, Espanya se situa "al sisè lloc de la Unió Europea amb un percentatge mitjà de 18,8% de bretxa salarial, segons Eurostat," afegeix. No obstant això, Bujaldón subratlla que el nombre de dones directives ha anat creixent en aquesta última dècada, ja que fa deu anys se situava en un 17% i "segons les últimes dades, està en un 26%, per la qual cosa la proporció és d'una dona davant quatre homes". "Avancem encara que molt lentament", conclou. En canvi, el percentatge de dones a l'alta direcció "amb prou feines arriba al 12% a les grans empreses", per la qual cosa advoca per "impulsar i fomentar el lideratge de les dones" ja que "continua sense existir una equitat natural en llocs d'alta direcció i de presa de decisions". "Les empreses del segle XXI no es poden permetre prescindir del talent femení", adverteix. El V Informe Dones als Consells d'Administració de les companyies del Ibex-35, elaborat per Atrevia i l'IESE Business School, coincideix amb les dades ofertes per Bujaldón: constata que el nombre de dones als Consells de les empreses de l'Ibex 35 va augmentar un 1,1% el 2016, el menor percentatge dels últims deu anys a causa de la reducció de la mida dels Consells així com al canvi de les empreses que formen part d'aquesta selecció.

Un toc d'optimisme

"El progrés és lent però real". Aquesta és la reflexió de María Gómez del Pozuelo, CEO de Womenalia, per a qui "les empreses dirigides per dones duren un 30% més que les gestionades pels homes i les companyies fundades per dones o que compten amb equips fundadors mixtos tenen una taxa més alta d'èxit i un retorn de la inversió més ràpid que els fundats només per homes". Segons el seu parer, "alguna cosa s'està gestant i aviat la igualtat donarà el cop definitiu sobre la taula" encara que advoca per "continuar lluitant per assolir aquesta meta". "I ho aconseguirem", augura.

Petició de mesures

Segons càlculs de la UGT, les companyies haurien de destinar 47.000 milions d'euros anuals per acabar amb aquesta xacra que situa Espanya com un dels països de la UE amb una de les bretxes salarials més elevades d'Europa. "I mentre la major part dels països europeus l'han reduït durant la crisi, aquí ha romàs gairebé invariable", denuncia la vicesecretària general de la UGT, Cristina Antoñanzas. Aquest sindicat també alerta sobre el fet que les dones cobrin menys que els homes repercuteix en la seva vida quotidiana. Així, només a Espanya, les dones destinen un 9,81% del seu salari a la cistella de la compra, davant el 8,21% del dels homes. El fantasma tangible de la bretxa continua quan les dones es jubilen i repercuteix en el tipus de pensió: segons UGT, poc més de dos milions de dones han pogut accedir a una pensió de jubilació davant més de tres milions d'homes. En aquest sentit, el sindicat denuncia que si la bretxa salarial se situa en el 23,2%, la bretxa a les pensions de jubilació ascendeix al 37,95% ja que la quantia mitjana és de 742,81 euros entre les dones mentre que entre els homes ascendeix 1.197,19 euros, una diferència de 454,38 euros. Bujaldón lamenta que, "malgrat l'evolució en l'àmbit internacional, continuen sent necessaris profunds canvis per garantir els drets de les dones, així com canvis culturals que passen per trencar amb estereotips, garantir la plena autonomia i independència econòmica i mesures de salut i seguretat" per la qual cosa advoca per fomentar el lideratge i l'empoderament econòmic perquè "la pobresa deixi de tenir nom de dona".