Aquest curs 2024-2025, només la meitat dels adolescentes d'entre 16 i 18 anys en situació de pobresa a Catalunya han rebut una beca per a cursar estudis de batxillerat o formació professional de grau mitjà. Així es desprèn d'un informe elaborat per la fundació educativa Bofill, que assenyala que un total de 41.507 joves en situació de pobresa han rebut una beca, la qual cosa suposa un 50,2% del total de 82.688 joves d'entre 16 i 18 anys en situació de pobresa que hi ha al país. L'entitat denuncia que la política de beques per a aquests estudis postobligatoris suposa un "residual" 1% del pressupost Departament d'Educació, per sota de la mitjana estatal (1,7%) i de comuniats com ara Andalusia (2,9%), Madrid (2,5%) o Extremadura (2,3%).
La Bofill apunta que el model de beques per batxillerat i FP es basa en criteris i impostos estatals i critica que això no s'ajusta al cost de la vida ni a la situació social de Catalunya, "cosa que fa que molts joves vulnerables en quedin fora". I és que la fundació afirma que s'ha de tenir en compte que 16.200 joves que són pobres a Catalunya cauen fora de la categoria de risc de pobresa i dels ajuts que pot comportar. Per això, reclamen una política de beques pròpia i definida i demanen al Departament d'Educació que afegeixi 134 milions als 77 que rep del Ministeri per garantir una beca bàsica als joves en situació de pobresa.
Des d'aquest gener, la Generalitat té traspasada la gestió de les beques, per la qual cosa ara té la capacitat d'establir els imports de la beca i els criteris per accedir-hi, a més de poder-les complementar i connectar amb altres polítiques de continuïtat formativa, comunitàries o d'orientació. És per aquest motiu que des de la Bofill demanen que es modifiqui el barem estatal i s'ampliïn els imports i la cobertura per donar resposta a les necessitats de Catalunya.
La proposta de la Bofill contempla un seguit de mesures per tal de millorar progressivament la cobertura, l'import i l'accessibilitat dels ajuts per estudiar batxillerat, cicles formatius i Programes de Formació Inicial (PFI) perquè abans de l'actual legislatura, el 2028, es garanteixi la cobertura també dels 58.475 alumnes en situació de pobresa que estan estudiant ESO i PFI. Segons les dades que aporta la fundació, les beques per aquests estudis cobreixen actualment el 19,9% dels joves en situació de pobresa, mentre que representen el 30% del total.
D'altra banda, l'informe planteja uns llindars de renda per accedir als ajuts adaptats a la realitat socioeconòmica catalana. En concret, estableix un primer llindar de 4.000 euros anuals per als joves en situació de pobresa de famílies amb rendes per sota dels 12.846 als 26.210, segons els membres de la llar. Això representa mil euros més del que ingressen actualment amb la beca del Ministeri. En el segon llindar, es rebrien 3.000 euros anuals per als joves en situació de pobresa de famílies amb rendes que estan per sobre del llindar 1 i per sota dels 18.186 als 37.249 euros, en funció dels membres de la llar. Representaria més de 2.000 euros més del que ingressen actualment amb la beca estatal.
Fa falta una despesa milionària extra
La Bofill, però planteja un seguit d'actuacions per a la legislatura vinent, a partir del 2028, per tal de garantir que tots els joves en situació de pobres rebin una beca, estiguin o no estudiant. Per aconseguir aquesta cobertura total, la fundació calcula que farien falta 97 milions d'euros més dels que s'inverteixen. A més, proposa que les beques es percebin des de 4t d'ESO, ja que el final d'aquesta etapa és el moment en què es concreta l'abandonament escolar. Disposar d'aquests ajuts des de 4t d'ESO implicaria 81,5 milions d'euros més.
En el cas dels alumnes en situació de pobresa severa, la proposta és acostar la quantia a l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya, fixat en 800 euros mensuals el 2026. En el cas de la postobligatòria això implicaria una beca d'uns 8.000 euros per curs, i hauria d'aproximar-se als 3.000 a l'ESO. Fer això efectiu requeriria 49 milions d'euros addicionals d'inversió. D'altra banda, planteja vincular l'ajut a un programa d'orientació, com el que contempla el Pla d'Acció contra l'Abandonament escolar.
El cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre, ha reivindicat que les beques "són un instrument de política educativa per allargar les trajectòries educatives". "En un context com el català estan cridades a ser-ho encara més", ha manifestat. Per això, ha reclamat posar les polítiques de beques "en el top tres" de les polítiques per reduir l'abandonament escolar.