Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de l’Immigrant aquest dijous, 18 de desembre, l’Ajuntament de Barcelona vol destacar la posada en marxa d’una nova eina per conèixer millor l’impacte de les migracions a la ciutat i poder dissenyar polítiques d’acollida més justes i efectives: l’Observatori de les Migracions i el Refugi de Barcelona. Les dades recollides a través de l'Observatori permeten focalitzar el fenomen a l’escala de ciutat, per entendre la realitat de la migració a Barcelona, poder preveure escenaris a futur i dissenyar polítiques públiques d’acord amb les dades que es tenen. D’igual manera, tenir dades serveix per poder construir un relat basat en la realitat i que contrasti amb els relats reaccionaris i antiimmigració que impulsen alguns sectors. Se celebra cada 18 de desembre per posar en valor la diversitat cultural, social i econòmica que generen els moviments migratoris, així com per reflexionar sobre els reptes que afronten les persones que es desplacen a causa de motius econòmics, socials, climàtics o bèl·lics. És també un moment per visibilitzar les històries humanes que hi ha darrere de cada procés migratori i per promoure una convivència respectuosa i intercultural.
El que diuen les dades
En la seva feina de recollir i exposar les dades sobre el fenomen migratori a la ciutat de Barcelona, l’Observatori de les Migracions i el Refugi constata que la immigració és el motor demogràfic de la ciutat. El 2023, El 2023 el 31,3% de la població resident a Barcelona és nascuda a l’estranger, gairebé una de cada tres persones. L’any 2000, en canvi, només representaven un 5%. L’arribada d’un gran nombre de persones, des d’una gran varietat de països, ha permès el creixement demogràfic i econòmic de la ciutat durant aquestes últimes dècades. De fet, la població estrangera es troba majoritàriament en les edats centrals de l’activitat econòmica, i arriben amb un alt nivell de formació, tot i que les barreres relacionades amb el nivell educatiu —especialment la manca de reconeixement de títols obtinguts a l’estranger— contribueixen a la infrautilització de la força de treball migrant, generant una important bretxa entre el nivell real de qualificació i el tipus d’ocupació accessible.
Tenir dades fiables serveixen per conèixer la realitat, dissenyar serveis, planificar situacions de futur i construir un relat per explicar la realitat de la ciutat de Barcelona
En paraules de Xavier Cubells, director de Serveis d’Immigració i Refugi, l’impuls de l’Observatori de les Migracions i el Refugi, servirà per tenir unes dades “fiables” i “bones, per poder treballar” i, d’igual manera, la seva creació respon a tres objectius clars: per una banda, “per conèixer la realitat” i tenir dades fiables “que permetin dissenyar serveis”. D’altra banda, hi ha l’objectiu de poder planificar a futur la situació en què es pot trobar el fenomen migratori dins de la ciutat de Barcelona. Per últim, la creació de l’observatori respon a la necessitat de poder explicar les dades “en base a un relat”. “Has de crear un relat per poder explicar la realitat de la ciutat de Barcelona i la realitat de la immigració”, apunta Cubells, que indica que aquest ha de servir per contrarestar “altres relats” que no estan basats en cap dada ni evidència científica.
El SAIER
El Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats, el SAIER, agrupa els serveis especialitzats d’atenció a les persones recentment arribades a la ciutat de Barcelona i, des de l’any 1989, és tot un referent, amb un marc d’intervenció integral que té com a objectiu promoure l’acollida, la convivència en la diversitat, la igualtat i la cohesió social a la ciutat. La directora del SAIER, Clara Balaguer, reflexiona sobre què ha fet del servei un referent: “Durant tot aquest temps s’ha donat una resposta única a situacions que són molt complexes”, apunta, i afegeix que “el que s’intenta és donar una resposta integral a les situacions que presenten les persones, i que són multidisciplinàries”. De fet, hi ha una part important de les persones que arriben a la ciutat que ja coneixen que és el SAIER, bé perquè les administracions del país d’origen els hi han explicat, o bé perquè coneixen algú vivint a Barcelona que els ha fet saber sobre l’existència del servei. Un servei que s’ha convertit en referent a nivell de tot Catalunya, ja que rep consultes i persones d’altres municipis catalans tot i ser un servei de l’Ajuntament de Barcelona.
Un acompanyament integral, inderdisciplinari, centrat en la integració i adaptat als projectes de vida de les persones nouvingudes
El cicle d’atenció que es fa a les persones nouvingudes a la capital catalana és integral i busca com a objectiu principal la integració de les persones que arriben a Barcelona i al seu barri. Per aconseguir-ho, el SAIER disposa d'un servei de traducció propi per poder fer una primera atenció en un idioma, si no el propi, proper al de la persona que arriba: “Entendre com funciona la ciutat és impossible si no pots fer-ho en un idioma proper”, apunta Balaguer, que alhora afegeix que “acollim en la llengua que calgui, però alhora fomentem l’aprenentatge de la llengua del territori”. El circuit d’atenció als immigrants comença amb una primera entrevista, on s’analitza la situació de cada persona. A partir d’aquí, l’acompanyament s’adapta: pot ser puntual o prolongar-se durant anys, segons l’evolució del projecte vital de la persona i els tràmits als quals vulgui accedir.
Acompanyament als nous projectes de vida
A través de les entrevistes i les diferents atencions dels serveis d'acollida municipal, s'intenta respondre a les necessitats que tenen les persones que arriben per poder construir un nou projecte de vida a Barcelona. A través dels diferents serveis, integrats o fora del SAIER, l'Ajuntament acompanya les persones recentment arribades en els tràmits per dur a terme homologacions de títols oficials, la inscripció al padró municipal, l'obtenció de la targeta sanitària, l'obtenció de la residència permanent o la nacionalitat espanyola o el reagrupament familiar, entre molts altres.
Pel que fa a aquest últim, el tràmit permet a les persones que arriben a la ciutat, a través de la llei d'immigració estatal, dur a Barcelona els seus familiars que resten al país d'origen. Un d'aquests casos és el d'Ami Ahmad, que va immigrar a Barcelona amb el seu pare ja fa més de quinze anys a través del reagrupament familiar. "Jo vaig venir pel meu pare", explica, "ens va dur a nosaltres el 2010". Tot i que ja fa molt de temps de la seva arribada, segons ell explica el procés d'arribar i establir-se a Barcelona va ser fàcil: "Tot i arribar amb 14 anys, l'experiència va ser bona", diu l'Ami sobre la seva arribada a la ciutat, on diu que l'experiència d'establir-s'hi va ser "bona" i no recorda "tenir cap problema" per accedir als serveis educatius ni sanitaris.
Els serveis d’acollida municipals
La Direcció de Serveis d’Immigració i Refugi de l’Ajuntament de Barcelona dona suport a les persones migrants en el seu procés d’acollida, d’establiment a la ciutat i d'incorporació a la comunitat. Ho fa facilitant l’accés als drets i oportunitats existents, sempre en condicions d’igualtat i no discriminació, per tal d’acompanyar-les en la construcció del seu projecte de vida a la ciutat de Barcelona. Per tal de dictaminar què els fa falta a les persones que arriben, es fan entrevistes per tal de respondre a les necessitats de les persones nouvingudes directament des dels serveis que ofereix l’Ajuntament o bé fent un acompanyament en els tràmits amb la resta d’administracions implicades en el procés migratori i d’obtenció de drets: la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol.
Per aconseguir-ho, la Direcció ofereix serveis, recursos, equipaments, projectes i programes que responen a les demandes inicials d’informació i formació de les persones estrangeres immigrades o retornades, amb l’objectiu de promoure l’autonomia social i personal. També les acompanya per garantir que tothom pugui accedir als serveis bàsics —com l’educació, la sanitat o l’habitatge— i per fomentar la convivència, la cohesió i el respecte mutu. Aquesta tasca es desenvolupa conjuntament amb entitats i associacions de la ciutat que coneixen de prop la realitat dels barris i contribueixen a construir una Barcelona més acollidora, inclusiva i solidària.
Cada 18 de desembre, el Dia Internacional de les Persones Migrades convida a posar el focus en una realitat estructural de Barcelona: la immigració és avui un dels principals motors demogràfics, laborals i culturals de la ciutat. Però també és un àmbit on persisteixen desigualtats que cal afrontar amb dades, polítiques públiques sòlides i una mirada humana que situï les persones al centre. Barcelona reafirma el seu posicionament com a ciutat acollidora, diversa i conscient. En aquest sentit, les dades revelen que el 94% de les persones de nacionalitat estrangera i el 87,7% de les de nacionalitat espanyola valoren positivament o molt positivament la diversitat d’orígens de la població resident a la ciutat.