La reunió d’aquest dimecres a Pequín entre el ministre d’Afers Exteriors de l’Iran, Abbas Araghchi, i el seu homòleg xinès no és un gest diplomàtic més. Es produeix en un moment delicat, amb el conflicte entre l’Iran i els Estats Units encara obert i amb una economia global pendent de qualsevol moviment a l’estret d’Ormuz, un dels punts clau del comerç energètic mundial.

Es tracta de la primera trobada presencial entre els màxims responsables diplomàtics de tots dos països des de l’inici de la guerra, i forma part d’una gira més àmplia d’Araghchi per reforçar suports internacionals. L’objectiu de Teheran és clar: guanyar aliats i explorar vies per reduir la tensió amb Washington.

La Xina, tot i mantenir un perfil públic discret, s’ha convertit en un actor imprescindible en aquest escenari. És el principal importador de petroli iranià i, per tant, una font clau d’ingressos per a Teheran enmig de sancions econòmiques severes. Alhora, Pequín ha intentat exercir com a mediador entre les parts, una tasca complexa, però que li permet reforçar la seva influència global.

La Xina, actor clau?

Des dels Estats Units, la pressió sobre la Xina s’ha intensificat els darrers dies. Washington vol que Pequín utilitzi el seu pes per convèncer l’Iran de reobrir completament el trànsit marítim per l’estret d’Ormuz, una artèria per on passa una part significativa del petroli mundial. Qualsevol interrupció té un impacte directe en els preus i en la inflació global.

El secretari del Tresor nord-americà, Scott Bessent, ha instat obertament la Xina a implicar-se més activament en la resolució del conflicte, mentre que el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha acusat l’Iran de “posar en risc l’economia global”. Les declaracions reflecteixen la creixent frustració de Washington davant una situació que considera insostenible.

En paral·lel, els Estats Units han augmentat la pressió econòmica sobre la mateixa Xina, especialment sobre les refineries independents que compren petroli iranià malgrat les sancions. Pequín, però, ha reaccionat ordenant a aquestes empreses que no compleixin les restriccions nord-americanes, evidenciant així el xoc d’interessos entre les dues grans potències.

Cooperació entre l'Iran i la Xina

Després de la reunió, Araghchi va assegurar que la cooperació entre l’Iran i la Xina serà “més forta que mai” i va qualificar Pequín d'“amic sincer”. Més enllà de la retòrica, les paraules apunten a una aliança que es consolida en un moment de reconfiguració de l’ordre internacional.

Tot plegat passa pocs dies abans d'una altra cita clau: la visita del president dels Estats Units, Donald Trump, a la Xina, prevista per al 14 i 15 de maig. La trobada amb el president Xi Jinping podria marcar un punt d’inflexió en les relacions entre Washington i Pequín, però també en la gestió del conflicte amb l’Iran.

En aquest tauler global, cada moviment compta. I la pregunta que plana és si la diplomàcia serà capaç de desescalar una crisi que, de moment, manté el món en tensió.