Un total de 46 dones i tres menors d’edat (dos nens i una nena) van morir assassinats per violència de gènere en la parella  o l'exparella el 2020, i només vuit víctimes havien presentat una denúncia amb anterioritat. Del total de víctimes mortals, el 71,7% eren mares, i el seu crim va deixar orfes 29 menors. Una xifra que s'enfila a les 68 persones que van perdre la mare, si no es té en compte l'edat dels fills. En aquests crims, l’agressor era el pare biològic en el 58% dels menors orfes.

Són dades recollides en l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere que ha presentat avui el Consell General del Poder  Judicial (CGPJ), a partir de l’anàlisi de les dades objectives dels expedients judicials per violència masclista del 2020. A Catalunya, hi ha registrades 9 víctimes mortals per  violència de gènere, amb una menor, el 2020, segons l’estadística dels Mossos d’Esquadra. En aquest període, s’indica que  set homes van ser assassinats per les seves parelles o exparelles. I en tres casos la dona, abans de ser l’agressora,  havia presentat  una denúncia contra l’home.

 

Perfil de l’agressor

L’informe també elabora un perfil de l’autor de feminicidis a través de les dades dels expedients judicials. I en l’any 2020 es correspon a un home  d’uns 48,4 anys de mitjana,  gairebé similar a la de l’any passat, i molt igualada a la de les víctimes. S’afegeix que set de cada deu (70%) agressors són espanyols i  el 30% restant, estrangers.

A més, quatre de cada deu agressors (39%) van ser detinguts en cometre el crim; en un 24% dels casos es van entregar i una quarta part d’ells (26%) es van suïcidar, xifra que supera en 4,5 punts percentuals la mitjana de la sèrie històrica 2003-2020, segons l’Observatori. L’edat mitjana dels que es van llevar la vida va ser de 55 anys, uns 6,7 anys més alta de mitjana en la sèrie  històrica.  

Menors morts

L’any passat, tres menors, dos d’ells germans, van ser assassinats pels seus pares, xifra que eleva a 39 els nens i nenes morts des del 2013, que es tradueix amb una mitjana anual  de 4,9 casos. Un fenomen que des de l’Observatori s’indica que es vol “visibilitzar” perquè “resulta imperatiu erradicar davant  l’extrema  vulnerabilitat de les víctimes i el dolor que provoca a les mares i als familiars supervivents”. Els menors assassinats, dos nens i una nena, tenien 3, 10 i 17 anys i convivien amb el  seu agressor, en tots tres casos era el seu pare biològic, en el moment del crim.

 

El confinament

Pel que fa al nombre de  crims, l’Observatori indica que es confirma “una tendència a la baixa observada des del 2011”, que  ho interpreta per l'increment de mesures de protecció a les víctimes així com sentències condemnatòries. No obstant això, demana precaució davant la crisi sanitària per la Covid-19 i els confinaments viscuts el 2020.

 S’hi detalla que durant els 99 dies de confinament amb l’estat d’alarma, del 15 de març al 21 de juny, es van produir quatre assassinats de violència masclista, la xifra més baixa, si es compara amb un període similar. S’afirma que els experts coincideixen  a manifestar que aquesta baixa  pot ser deguda a “un major control de l’agressor respecte de la seva víctima”, però també “a la dificultat de l’agressor a accedir a la víctima si no eren parelles no convivents”. L’aixecament de l’estat d’alarma i la tornada a la normalitat va anar seguida d’un repunt dels crims: 12 en 47 dies.

 Més dades. S’afirma que en tot l’any 2020 es va cometre un crim de violència de gènere en l’àmbit de la parella cada 7,9 dies, mentre en el període de confinament  es va allargar fins als 25 dies.

El domicili i arma blanca

 Un any més, el domicili, comú o un dels dos membres de la parella o exparella, va ser on es van cometre el 80%  dels feminicidis. I és que vuit de cada de deu dones assassinades mantenia la convivència amb el seu agressor en el moment del crim. El gener i l’agost, i els diumenges van der els mesos i el dia de la setmana que van concentrar el nombre més gran d’assassinats. El mètode més usat per cometre els crims va ser l’arma blanca (49%), seguida pels cops (23%), l’asfixia o estrangulament, i l’arma de foc (14%),  que també va ser usada en un 83% dels agressors que es van suïcidar.

Finalment, de l’anàlisi històrica dels feminicidis, s’exposa que 557 municipis han registrat almenys un cas entre el 2003 i el 2020. Les ciutats amb més crims en aquest període són: Madrid (54), Barcelona (26) i  el País Valencià (20).

 

Foto principal: Una protesta contra la violència masclista/ ACN