Els sis jutjats de menors de la ciutat de Barcelona, que donen servei a tota la demarcació, han vist incrementar els casos de menors investigats per abusos sexuals. El delegat dels jutjats de menors de Barcelona, David García, ha admès que durant el 2021 i el primer semestre del 2022 s'han incrementat aquest tipus de casos i que "no és infreqüent" que en les guàrdies d'aquests jutjats arribin menors investigats per abusos sexuals a amigues després d'una nit de festa i la ingesta d'alcohol o drogues. García ho ha afirmat, aquest dijous, durant la presentació de la memòria del 2021 dels jutjats de la capital catalana, segons informa l’ACN.
En la memòria, però, no es recullen xifres concretes sobre els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual. Només s’hi detalla que dels 2.831 assumptes ingressats l’any passat, 93 casos van ser per violència domèstica i 15 per violència de gènere, i no es detalla cap altra tipus de delicte. A més, durant tot el 2021 es van jutjar 2.182 menors, 645 més que el 2020. Els jutges de Menors informen que l’increment dels casos d’abusos sexuals, implica, alhora que s’hagi augmentat la realització de prova preconstituïda (és a dir, l’enregistrament de la declaració de la víctima perquè no ho hagi de repetir al judici), des que la llei orgànica 8/2021, de protecció de la infància i l'adolescència enfront de la violència, ho ha fet preceptiu a totes les víctimes menors de 14 anys. En l’estadística dels Mossos d’Esquadra consta que han registrat 14 agressors sexuals de fins a 12 anys en l’àmbit social en el primer trimestre de 2022, quan tot l’any passat van ser-ne 5, i 62 agressors de 13 a 17 anys, mentre tot l’any passat van sumar 82.
Increment de casos
En la presentació de la memòria, la jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando, ha lamentat que continuïn faltant jutjats i demana que almenys es mantinguin i augmentin els reforços, ja que les xifres de casos ja superen en molts àmbits les del 2019, abans de la pandèmia. En total, els 204 jutjats de Barcelona van ingressar 316.271 assumptes el 2021 i en van resoldre 334.502. Això va permetre que els assumptes pendents a finals d'any baixessin de 189.954 el 2020 a 174.191 el 2021. En l'àmbit civil, els assumptes pendents a finals d'any van baixar de 64.700 a 61.200, els mercantils de 26.200 a 19.300, i els socials de 34.600 a 31.400. El jutjat civil especialitzat en clàusules sòl va reduir de 33.000 a 25.000 els casos pendents.
Segon jutjat de delictes lleus
Justament aquest divendres 1 de juliol comença a funcionar el segon jutjat de guàrdia de judicis immediats per delictes lleus, que es va tancar fa un any i era llargament reivindicat. Els judicis, que s'han de celebrar en 15 dies, s'assenyalaven fins vuit mesos més tard. Amb el nou jutjat de guàrdia s'espera que a finals d'any es torni als terminis habituals. A més, els jutjats penals també tindran, a partir del pròxim 1 de gener del 2023, dos jutges de reforç per fer judicis ràpids de delictes menys greus, amb penes de fins a cinc anys de presó. Actualment, hi ha fins a 11 mesos d'espera.
Més de 2.000 desnonaments
El 2021 es van ordenar 4.091 actuacions de comissió judicial per efectuar desnonaments, encara per sota de les 4.770 del 2019. En concret, 3.145 van ser per habitatges per a llogar, 635 per locals per a llogar i 84 per habitatges ocupats. Els 227 restants van ser per impagament de la hipoteca, sobretot d'habitatges. Es van acabar realitzant 2.100 desnonaments de llogaters o propietaris i 58 d'okupes. La resta, gairebé 1.900, es van suspendre. Els serveis socials van assistir a 813 residents, la immensa majoria, 751, llogaters d'habitatge.
La moratòria de desnonaments arran de la pandèmia, prorrogada fins al 31 de desembre d'aquest 2022, ha reduït els possibles desnonaments, tot i que no tots perquè no compleixen els requisits. Però els jutges de primera instància adverteixen que molts casos s'han aturat i s'acumularan fins que acabi la moratòria. El delegat dels jutjats civils, Roberto García Ceniceros, ha dit que "la bola de neu cada cop es fa més gran" i ha lamentat la pèrdua de qualitat de la feina en aquests jutjats, que augmenten cada any un 20% la seva càrrega de treball. També s'ha queixat que “la comunicació amb els serveis socials és molt bona, però les solucions habitacionals que han d'oferir no arriben quasi mai”. Als jutjats de família es van reduir de set a quatre els mesos d'espera, això no obstant, lamenten la saturació dels punts de trobada de les famílies, cosa que fa que la llista d'espera arribi al mig any. També es queixen del retard de fins a sis mesos en rebre els informes dels equips socials d'assessorament.
Menys inscripcions al registre civil
El registre civil va veure un important descens de les inscripcions de naixements. El 2018 hi va haver 18.520 naixements, i el 2019 ja van baixar a 17.335. El descens del 2020, a l'inici de la Covid-19, encara va ser més acusat, amb 15.447, i el 2021, amb plena pandèmia, va baixar encara més, a 12.538. Les adopcions internacionals es van recuperar lleugerament, fins a 19, després de baixar de 37 el 2017 a 12 el 2020. Els matrimonis van repuntar també lleugerament, passant de 2.772 a 3.065 en un any, però sense arribar a les xifres d'abans de la pandèmia, amb més de 4.100 casaments. Les defuncions van tornar a xifres prepandèmiques, amb 15.771, molt per sota de les 20.781 del 2020, i lleugerament per sota del 2019, amb 16.372. Les dades del 2021, això no obstant, són fins al 29 de novembre, ja que des d'aquell dia va entrar en funcionament un nou sistema informàtic.