S'acaben un lustre de creixement. La pandèmia ha impactat fortament en la demografia de Barcelona i la població de la ciutat cau per primer cop en cinc anys, tal com revela la lectura del padró municipal a 1 de gener de 2021 que ha publicat l'Oficina Municipal de Dades (OMD) de l'ajuntament. La mortalitat s'ha disparat, s'han retallat els naixements i s'han frenat els fluxos migratoris.

Concretament, Barcelona ha perdut 6.200 persones en un any. La xifra d'empadronats a 1 de gener de 2021 s'ha situat en 1.660.314 ciutadans, un 0,4% menys que l'any passat. Així, es trenca un quinquenni de suau creixement i es vira a la baixa per primer cop des de l'1 de gener de 2015. Tot i això, cal dir que estem parlant de la xifra més elevada dels darrers trenta anys. 

Pic de defuncions

D'acord amb les dades difoses per l'ajuntament, la davallada de la població durant el 2020 prové principalment de l'augment de la mortalitat. S'ha registrat un pic de defuncions que es pot atribuir a la pandèmia de la covid-19, fins a les gairebé 19.000 morts (un 31,7% més que l'any anterior). La mitjana dels últims anys és d'unes 15.000 morts anuals, el que representa que aquest 2020 hi ha hagut una sobremortalitat de 4.305 morts.

El pic de defuncions correspon als mesos de març i abril, durant la primera onada de la pandèmia. Des de principi del segle XX mai havien mort tantes persones a la ciutat: només existeixen les excepcions de la guerra civil (28.000 defuncions) i de la grip espanyola (22.800).

Baixada de naixements

La natalitat també s'ha situat en zona de mínims per sota dels 12.000 naixements, que representa el segon valor més baix dels darrers cinquanta anys. Concretament, els naixements han tornat a la tendència de baixada i han retrocedit un 6,4%, tot situant-se en un total d'11.753 altes. L'any anterior s'havia aconseguit frenar la trajectòria descendent dels últims anys.

Fins aquí, tenim que hi ha hagut més morts que naixements: Barcelona va registrar durant l'any 2020 al padró 18.968 baixes per defunció i 11.753 altes per naixement. Si bé des de 1985 la ciutat registra cada any més defuncions que naixements, 2020 ha fet saltar pels aires les trajectòries més o menys estables que seguien tant les defuncions (al voltant de les 15.000 anuals) com els naixements (una mitjana de 13.500 anuals).

 

Moviments migratoris i administratius

La pandèmia de la covid-19 també ha tingut efectes sobre els moviments migratoris. Per una banda, Barcelona es va registrar durant l'any 2020 un saldo migratori (immigrants menys migrants) positiu de 13.376 persones. Per una altra, un saldo administratiu (altes per omissió menys baixes per inscripció indeguda o caducitat) negatiu d'11.884. Així, 2020 anota un saldo migratori i administratiu positiu de 1.492 persones, gairebé un 80% menys amb relació a la mitjana dels deu anys anteriors.

Pel que fa a la immigració, cal destacar que el Regne Unit ha avançat fins a la tercera posició des de la vuitena que ocupava el 2019, just abans del Brexit. En termes d'emigració, és molt remarcable com ha augmentat la preferència dels barcelonins per emigrar a la resta de Catalunya, àrea que absorbeix un 69,8% d'emigrants, quatre punts més que el 2016. Segons assenyala l'ajuntament, aquí s'introdueix un canvi qualitatiu amb l'emigració d'anys anteriors: després de la fase més severa del confinament, l'emigració es va intensificar i va créixer un 27% en el període juny-desembre amb l'any anterior. Així, va concentrar el 72,8%.

 

Imatge principal: El Portal de l'Àngel de Barcelona, ple de gom a gom / ACN