L’Audiència de Barcelona admet que es van produir “excessos policials” l’1-O. En una interlocutòria referida a l’actuació de les forces de seguretat de l'Estat a l’IES de Sant Joan de Vilatorrada, denuncia “l’ús de porres o defenses colpejant a ciutadans sense que hi hagués agressió física prèvia, i sense finalitat aparent”. “No va existir proporcionalitat”, s’assegura en l'escrit. La interlocutòria considera procedent practicar les diligències necessàries per identificar els agents implicats i que, en cas que les persones agredides no els puguin identificar, siguin els seus superiors o companys qui ho facin.

Amb aquest escrit el jutjat d’instrucció de l’Audiència Provincial de Barcelona ha acceptat el recurs contra la decisió del jutjat número dos de Manresa de no obrir diligències davant les denúncies presentades. La decisió inclou un vot particular en contra de la decisió.

“Es va produir un excés en l’actuació policial causant lesions que segurament no s’haurien produït si s'hagués actuat d’una altra manera”, s’assegura en la interlocutòria.

La interlocutòria no accepta “que fos necessari colpejar amb porres i defenses de forma inopinada i sorprenent a aquells que estaven a l’exterior al costat de la porta d’entrada per impedir que els agents entressin a l’edifici”. “S’hauria pogut aconseguir el mateix resultat, tot i que hauria calgut més temps, traient els congregats per la força: agafant-los i arrossegant-los”.

El text explica també com la policia es va dirigir a l’edifici del col·legi electoral sense fer “l’obligada informació, avís i requeriment als congregats” tot i que semblés evident la raó de la seva presència.

“Sense avís ni requeriment, i sense intentar apartar-los de davant de l’entrada, ja fos agafant-los i/o arrossegant-los, per sorpresa els van colpejar amb les porres i defenses amb la qual cosa van aconseguir que sortissin d’allà per no seguir sent colpejats i lesionats”, relata.

No impedir la votació

La interlocutòria adverteix que davant la presència de ciutadans que volien votar, “els comandaments policials haurien d’haver valorat que, per aconseguir el seu objectiu, era altament probable lesionar alguns d’ells, com així va ser en un número de 14 lesionats, i a més amb un possible deteriorament de la imatge de les institucions”.

En aquest sentit, recorda que, encara que continués la votació, el resultat no hauria tingut les conseqüències que es pretenien, i els agents ho sabien. “Impedir que se seguís votant a l’IES suposava l’afirmació de l’efectivitat de la norma i el compliment de les ordres judicials, però de continuar aquesta votació, el resultat de la mateixa no hauria tingut les conseqüències jurídiques preteses pels organitzadors, per ser antijurídica d’acord amb l’ordenament jurídic constitucional espanyol, la qual cosa per descomptat era sabuda per la força actuant”.

L’evidència d’aquest raonament és que en alguns col·legis electorals es va votar, però la votació no va tenir efecte.

Per tot plegat, l’Audiència considera procedent la pràctica de les diligències que demanen les parts i el fiscal dirigides a identificar els autors i partícips d’aquests fets, i que en cas que les persones agredides no puguin identificar els agents, sí que els poden identificar els seus superiors i comandaments operatius, així com els seus companys o amb el visionat de les imatges.