Les escoles "poden fer molt més" per incrementar l'ús del català a les escoles i instituts. És el que es desprèn de les conclusions extretes de la 57a edició de l’Escola d’Estiu organitzada per l’associació de mestres Rosa Sensat entre els passats 1 i 3 de juliol. Enguany aquestes jornades estaven centrades en ‘El català a l’escola’ i les actituds lingüístiques dels mestres i professors. I, segons l’associació, les escoles han de comptar amb projectes educatius "compromesos amb el català i no adaptar-se al que sigui més còmode a cada moment per als mestres".

Les conclusions de Rosa Sensat acaben destacant que “és cert que l'escola no pot fer-ho tot per incrementar l'ús del català, però segur que pot fer molt més". Les reflexions i propostes dels participants a l'escola d'estiu assenyalen també que "hi ha evidències que indiquen una reculada del català a l'escola", cosa que fa “necessari reforçar les estratègies conjuntes des de les institucions i des de les escoles". L’associació també apunta que cal "la implicació de tot el sistema, des d'equips directius, coordinadors de llengua i cohesió social i inspecció, i unes polítiques educatives que reforcin i garanteixin" el projecte lingüístic de cada centre.

Rosa Sensat també ha conclòs en aquesta Escola d’Estiu que per tal de fomentar l’ús del català a les escoles i instituts "és important partir de la valoració del plurilingüisme i fugir de la simplificació del bilingüisme"; perquè una societat plurilingüe "fa més per una llengua, de fet per totes les llengües, que una senzillament monolingüe o bilingüe". Dit això, l’associació considera que és "vital separar la llengua catalana, i en general els usos lingüístics als centres, de connotacions ideològiques i polítiques per facilitar la normalització de l'ús del català als centres".

"Reforçar el comportament lingüístic de l'equip de mestres"

Rosa Sensat també assenyala en les seves conclusions que cada centre viu una situació diferent i haurà d'adaptar les propostes al seu context a partir de les evidències de l'ús del català en la seva comunitat. L’associació aporta, doncs, altres idees, com “buscar estratègies conjuntes de centre per reforçar el comportament lingüístic de l'equip de mestres i la unitat d'acció dels claustres, comptar amb les aliances i la implicació de totes les famílies en el projecte de centre i reconèixer les llengües d'origen de l'alumnat per impulsar el català”, entre d’altres.

Així mateix, l'entitat ha demanat que hi hagi menys mobilitat de docents per poder realitzar projectes compartits, per la qual cosa ha indicat que "són necessàries plantilles suficients i estables i equips consolidats que tinguin temps perquè la formació sigui eficaç i eficient". "La immersió lingüística es va iniciar els anys vuitanta i s'ha anat desvirtuant entre altres motius, pels canvis demogràfics progressius i escalonats ocorreguts", indica Rosa Sensat, que ha subratllat que la immersió "va funcionar perquè es valorava l'aprenentatge i l'ús del català dels nens i joves com un dels factors que facilitaven l'ascens social i la consecució d'una societat cohesionada" pel que "en el context actual ha de fer-se un replantejament".