El fundador de Wikileaks, Julian Assange, declararà per videoconferència aquest divendres des de la Cort de Magistrats de Westminster (Londres) davant de l'Audiència Nacional espanyola, que investiga l'espionatge que ell i els seus advocats haurien patit des d'almenys 2017 durant la seva estada com a asilat a l'Ambaixada de l'Equador a Londres.

D'acord amb la documentació de la causa, la citació es produeix una vegada les autoritats britàniques han acceptat que Assange, que ja no compta amb la protecció del govern equatorià i roman detingut en espera que es tramiti una petició d'extradició dels Estats Units, presti testimoni sobre aquest espionatge pel qual s'investiga l'empresa espanyola Undercover Global i el seu titular, David Morales, en llibertat provisional.

L'ordre europea d'investigació va ser enviada per l'Audiència Nacional el passat 25 de setembre. Després d'un intercanvi de missives i després de respondre el jutge a una petició d'aclariments, les autoritats britàniques han accedit que declari com a testimoni. L'assumpte podria esquitxar els Estats Units i afectar el seu procés d'extradició, ja que s'investiga si Morales va proporcionar als serveis d'intel·ligència nord-americans la informació que suposadament hauria obtingut sobre Assange espiant-lo a l'ambaixada.

Cambres i micròfons ocults

La causa té el seu origen en una querella presentada per la defensa d'Assange a l'abril amb relació a l'intent d'extorsió que hauria patit mitjançant l'amenaça de publicació d'una sèrie de documents als quals només es podria haver tingut accés des de dins de la pròpia Ambaixada en la qual el periodista ha estat reclòs sota protecció de l'Equador durant set anys. Va ser inadmesa.

Els advocats d'Assange van ampliar al juliol la iniciativa i es van dirigir contra David Morales i la seva empresa amb seu a Jerez de la Frontera (Cadis), que té adjudicada la gestió de la seguretat a l'Ambaixada equatoriana a Londres i que mitjançant "la instal·lació de micròfons ocults i altres mitjans" hauria "envaït la intimitat" de l'afectat i els seus lletrats per després lliurar la informació a tercers, entre els que assenyala al mateix executiu equatorià i agents dels Estats Units.

La querella va ser admesa a tràmit a l'agost i en ella, la defensa d'Assange es basava en nombrosa documentació, inclosos correus electrònics del principal investigat, per denunciar que Morales, valent-se del pagament de comissions a membres del Servei Nacional d'Intel·ligència de l'Equador (SENAIN), havia aconseguit un contracte per a la gestió de la seguretat de la seva legació diplomàtica a Londres amb vigència de 2015 a 2018 del que s'hauria valgut per espiar-lo.

Segons denunciaven, Morales proporcionava en principi informes mensuals al SENAIN, però va subscriure acords més tard amb autoritats nord-americanes d'intel·ligència per facilitar informació sensible relativa a Julián Assange i Rafael Correa. Per aconseguir-la, hauria dictat instruccions al seu personal tendents a reemplaçar el circuit tancat de càmeres de seguretat que disposava l'Ambaixada per un de capaç de captar so, així com instal·lar micròfons ocults en llocs dispars com la base d'un extintor.

Entrades i registres

Tota aquesta informació era en principi rebuda a la seu de la seva empresa a Jerez de la Frontera, però atès el volum es va habilitar un web on emmagatzemar-la, així com un sistema d'emissió en streaming que permetia tant a les autoritats nord-americanes com a les equatorianes accedir en directe a l'interior de l'ambaixada, sempre segons recollia la querella.

Després d'admetre a tràmit la iniciativa, el jutge va acordar al setembre la detenció de Morales, que després de passar a disposició de l'Audiència Nacional va ser posat en llibertat amb prohibició d'abandonar Espanya i obligació de comparèixer en seu judicial dues vegades per setmana. Està imputat per presumptes delictes contra la intimitat i contra el secret de les comunicacions advocat-client, blanqueig de capitals, suborn i tinença il·lícita d'armes

En paral·lel, el Grup de Segrestos i Extorsions de la Unitat Central de Delinqüència Especialitzada i Violenta de la Comissaria General de Policia Judicial va practicar entrada i registre a les seves dependències, en les quals va intervenir documentació relativa als seus contractes amb l'Ambaixada de l'Equador, diners en efectiu, suports informàtics i dues armes de foc amb el número de sèrie esborrat. El bolc dels dispositius encara està sent analitzat.