Amb el papa Lleó XIV de visita a Catalunya, els estudiants que ho vulguin tenen algú a qui encomanar-se per a demanar sort o directament un miracle. Aquest dimarts 9 de juny comencen les proves d'accés a la universitat (PAU) els alumnes de segon de batxillerat i cicles formatius de tot Catalunya. Tres dies intensos en què un total de 45.821 alumnes —el cinquè rècord consecutiu de matriculats— faran 245.572 exàmens per demostrar tot l'après els darrers dos cursos i dirimir com continuarà la seva vida acadèmica a partir del setembre. Enguany és la selectivitat d'un curs complex, marcat per les successives i massives protestes que hi ha hagut en l'àmbit de l'educació pública per a exigir millores laborals i més recursos per a atendre la creixent diversitat de les aules catalanes. També per un final de curs condicionat per les jornades de biblioteques tancades per vaga.
De fet, aquest mateix dimarts hi ha convocada una nova jornada de vaga dels docents, que volen fer sentir el seu missatge coincidint amb la visita del papa Lleó XIV a Catalunya. El viatge apostòlic, la selectivitat i les protestes de docents i associacions independentistes semblen un còctel explosiu per garantir el caos de mobilitat a l'àrea metropolitana de Barcelona. El Govern ha recomanat als estudiants "intentar arribar una mica abans" als tribunals de les PAU que els hi pertoquin, que seran uns 223 repartits en 33 municipis. La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha recordat que sempre hi ha "flexibilitat" per a casos de força major, si bé la visita del pontífex està planificada i no coincideix amb les entrades o sortides dels estudiants, mentre que els docents han acordat no arrencar les protestes fins que no hagin començat els exàmens a les 9:00 h.
Tanmateix, la vaga de docents aboca a un altre perill per a la selectivitat: i és que entre el personal que s'encarrega de vigilar el transcurs dels exàmens hi ha nombrosos professors de secundària. En previsió de possibles afectacions com ara manca d'efectius, el Govern ha previst un "reforç" com a "mesures de contingència perquè es puguin fer les PAU amb normalitat", segons ha admès la consellera. És el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on la rectoria ha encetat via correu electrònic una cerca de personal entre els seus professors i investigadors per formar part dels tribunals de la selectivitat si finalment hi manquen els efectius necessaris, de manera remunerada. Una "mesura de responsabilitat" per part del centre, amb l'objectiu de garantir que els estudiants puguin fer les proves en condicions.
"No tinc l'angoixa de suspendre, però sí de si arribaré a la nota que vull"
Amb tot, però, els alumnes semblen aliens a aquest context i se centren en el que han treballat amb tant d'esforç, fets un parany de nervis com cada any. És el cas de la Lucia, estudiant de batxillerat social a l'Institut Martí Pous del barri de Sant Andreu de Barcelona. El seu objectiu és estudiar Relacions Internacionals a l'Autònoma, i faria Ciències Polítiques si no aconsegueix la nota. La noia explica a El Nacional que fa unes setmanes estava més relaxada, però que a mesura que s'apropaven els exàmens se li ha anat fent bola i té una certa "angoixa". Els darrers dies ha estat anant a les classes de repàs que ofereix l'institut per embeure's dels consells dels professors i a les tardes i els caps de setmana ha estudiat a casa, fent exàmens de prova. La Lucia, que es defineix com a "aplicada", ha fet un bon batxillerat i porta una bona nota de base de cara a les PAU —l'expedient acadèmic és un 60% de la nota d'accés a la universitat—, però admet sentir una certa "incertesa" per l'extensió del temari del qual s'examina. Especialment de matèries com Geografia, on hi ha molt de detall, i més ara que amb només un model d'examen s'ho han de saber tot. "No tinc l'angoixa de suspendre, però sí de si arribaré a la nota que vull", explica.
La Laura, estudiant de segon de batxillerat científic i tecnològic també a Barcelona, explica a aquest diari que aquests darrers dies ha estat molt "saturada", treballant cada matèria de diferents maneres. "Si estic una hora sense estudiar em sento culpable", apunta, tot admetent la "pressió" que sent per fer uns exàmens "molt importants" per al seu futur. Ella vol estudiar Biomedicina, una carrera amb nota de tall habitualment molt alta —per sobre del 12 de 14—. També porta un bon batxillerat per haver estat "constant" i no deixar res per l'últim dia, i se sent "preparada" després de dos anys, però admet incertesa per si surt a les proves alguna part del temari que no porti massa bé. Una cosa que li ha anat molt bé, explica, ha estat que el seu centre han fet trimestrals a tall de "simulacre" de la selectivitat. Aquests darrers dies, a més, ha estat anant a les classes de repàs per incidir més amb els professors on tenen més dubtes, i fent exàmens de prova en grup amb els companys per a ajudar-se.
El segon any de la nova selectivitat: incertesa afegida
Enguany, a més, és el segon any que s'aplica la nova selectivitat, amb unes proves més competencials i menys memorístics que va introduir la darrera llei educativa, la LOMLOE. D'aquesta manera, els alumnes hauran de demostrar habilitats com la capacitat argumentativa, el pensament crític o la relació de conceptes en preguntes més obertes i més contextualitzades en situacions del món real. Una altra novetat del model és que ja no hi haurà més d'un model d'examen perquè l'estudiant pugui escollir i tots faran el mateix. L'any passat aquest pas es va viure amb nervis i incertesa per part dels alumnes, que van reclamar tenir exemples d'examen de prova del nou model i aquests van arribar amb el curs ja començat; i també amb algun retret per part dels docents, que en alguns casos ho van veure "precipitat". El canvi es va notar i la de l'any passat va ser la selectivitat amb el percentatge d'aprovats més baix des del 2017, amb un 94,97%. La nota mitjana també va caure lleugerament d'un 6,7 o 6,8 els quatre anys anteriors a un 6,4.
La Lucia explica que té a la secció de "favorits" del seu cercador una pàgina amb tots els models d'exàmens de prova de la nova selectivitat que hi ha hagut fins ara. La seva guia principal, apunta, han estat els de l'any passat, si bé també ha repassat bé els d'anys anteriors perquè, al cap i a la fi, i tot i els canvis, els exercicis són semblants. La Laura, per la seva part, afirma que han estat treballant molt els exàmens dels darrers anys, però admet que és un factor d'incertesa afegida i sosté que ara que assignatures com les humanitats tenen un temari més ampli.
La il·lusió per anar a la universitat
Ara els estudiants estan centrats en els exàmens, però un ull el tenen posat sobre la universitat. La Lucia admet sentir-se molt il·lusionada, especialment per poder triar què estudiar: "Et pot agradar més o menys, però és la teva elecció. Al batxillerat fas el temari que et diuen i punt, més enllà de les optatives", apunta. També té por, però, al canvi vital, ja que ha estat els darrers sis anys al mateix institut i la universitat se li obre com "un món nou". La Laura, per la seva part, és conscient que haurà d'estudiar molt a la universitat, però afirma que està "molt motivada" perquè seran assignatures "molt més específiques" d'un camp que ha escollit ella. "A mi la literatura personalment no m'interessa gaire", apunta a manera d'exemple, i celebra que a partir del curs vinent podrà cursar només matèries de ciències naturals.