Un judici polèmic i polititzat. L’Audiència de Barcelona comença a jutjar a partir d’aquest dimarts els exconsellers de Salut, Alba Vergés (ERC) i Josep Maria Argimon (Junts), acusats d’endarrerir la vacunació de la covid-19 als agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya el 2021. La Fiscalia de Barcelona demana 12 anys d’inhabilitació a càrrec públic per un delicte de prevaricació per a Vergés i Argimon —quan era director general de l’Institut Català de la Salut— i també per a Marc Ramentol, exsecretari general del Departament de Salut, i Adrià Comella, exdirector de Servei Català de la Salut. La Fiscalia descarta acusar-los del delicte contra els drets dels treballadors.
Per la seva part, l'acusació popular és representada per quatre sindicats policials: La Unió Oficial de la Guàrdia Civil Profesional (UOGCP); la JUPOL, de la policia espanyola; la JUCIL, de la Guàrdia Civil i el Sindicat Profesional de Policia (SPP). Asseguren que “no es va tractar d'un simple error administratiu ni d'una qüestió logística, sinó d'una decisió política intencionada”. Els sindicats policials també acusen Francesc Xavier Rodríguez, llavors director de serveis del Departament de Salut, per a qui la Fiscalia va demanar el sobreseïment de la seva imputació. Reclamen per als dos exconsellers i els tres excàrrecs de Salut tres anys de presó, 15 anys d’inhabilitació i pagar una multa de 72.000 euros pels delictes contra els treballadors i de prevaricació. Les defenses dels processats demanen la seva absolució i sostenen que van ser decisions amb criteri tècnic.
Vuit sessions de judici
El tribunal de la secció sisena que jutjarà a l’excúpula de Salut és format pels magistrats José Manuel del Amo, president; Laura Gómez i Alberto Manuel Santos. Les dates del judici han variat una mica i es repartiran en vuit sessions: 30 de juny, amb qüestions prèvies; els dies 1,6 i 7 de juliol declaren testimonis, entre ells altres càrrecs de Salut i dels representants policials, i finalment els dies 10,13,14 i 15 de juliol declararan els acusats i es faran els informes finals.
Denunciat al TSJC
En el seu escrit d'acusació provisional, el fiscal Antonio Vicén sosté que els quatre acusats “de forma conjunta” van decidir el 24 de març de 2021 “paralitzar” la vacunació dels agents de la policia espanyola i guàrdies civils que estava programada per començar de “forma massiva” a l'aeroport del Prat, el 15 de març de 2021. La defensa indica que la direcció de Salut va ordenar aturar-ho perquè des del govern espanyol s'havia indicat que hi havia problemes amb la vacuna AstraZeneca, en detectar-se casos de trombosis, i que només es vacunés les persones majors d'entre 60 i 65 anys, també policies espanyols. El 22 de març, les institucions sanitàries estatals van indicar que ja es podia tornar a vacunar tothom.
Això no obstat, el fiscal manifesta que dos dies després els responsables catalans van paralitzar-la, i que tots els investigats “eren plenament conscients que amb la seva decisió discriminaven” els agents espanyols respecte dels catalans. Hi precisa que en aquelles dates, amb elevada mortalitat, només un 2,8% dels agents de la Guàrdia Civil i un 3,5% dels de la policia espanyola havien estat vacunats; mentre ja ho havien estat el 77% dels agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i en un 68 i un 66 %, agents d'altres policies locals i del cos dels Bombers, respectivament.
Davant aquesta situació, els sindicats policials JUPOL i JUCIL van denunciar la paralització de la vacunació als agents espanyols en una demanda a la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’alt tribunal català va ordenar la mesura cautelar de vacunar de forma immediata els policies espanyols. Així, el 10 de maig de 2021 ja s'havien vacunat uns 4.806 agents dels dos cossos policials, i es va finalitzar l'acció el 19 de maig.
Al final, el TSJC va obrir la porta a reclamar responsabilitats per la via penal, subscrit per la Fiscalia i els sindicats policials, i la cúpula de Salut que va afrontar la crisi del coronavirus del país serà jutjada pels delictes de prevaricació i contra els drets dels treballadors. Serà el primer i darrer cas: responsables de les residències de gent gran investigats per l'elevada mortalitat d'usuaris per la pandèmia no han estat acusats davant l'abast de la tragèdia i la falta de material i personal per fer-hi front. Un d'aquests casos arxivats recentment és el de la residència de Tremp, amb 64 persones mortes.