Aquest dimarts s'ha celebrat a Oakland, Califòrnia, la primera jornada del judici contra Meta, la gran tecnològica fundada per Mark Zuckerberg i propietària de Facebook, Instagram o WhatsApp. La companyia està acusada per una trentena d'estats nord-americans de propiciar una epidèmia de problemes de salut mental entre els joves pel disseny deliberadament addictiu de les seves xarxes socials, amb elements com l'scroll infinit, el contingut ofert via algoritmes o el botó de M'agrada. Els fiscals de Califòrnia, Colorado, Kentucky i Nova Jersey, que encapçalen l'acusació, han denunciat que Meta "explota" deliberadament la vulnerabilitat dels joves per "augmentar els guanys", cosa que veuen "no només moralment reprovable, sinó il·legal". Mentre se celebrava el judici, activistes i mitja dotzena de mares que han perdut els seus fills i ho atribueixen a les xarxes s'han manifestat a les portes de la cort Ronald V. Dellums.
L'encarregada d'obrir el judici ha estat la fiscal general adjunta de Califòrnia, Megan O'Neill, qui en la seva intervenció ha acusat Meta d'utilitzar intencionadament els menors per lucrar-se sense importar el dany que causa en la seva salut mental. O'Neill ha denunciat que el model de negoci de Facebook i Instagram consisteix a "enganxar l'usuari, retenir-lo el màxim temps possible, recopilar les seves dades i després ocultar la veritat". Davant el jurat i la jutgessa federal Yvonne González, la fiscal californiana ha afirmat que els joves són els més vulnerables a aquest model, ja que són més propensos a enganxar-se a les xarxes socials per falta de maduresa i menys capacitat per controlar els seus impulsos.
Encara més, la fiscal ha asseverat que la companyia ha investigat expressament la ment dels menors per dissenyar plataformes que fomentin la seva addicció i ha aportat documents interns de Meta en els quals queda palès que l'empresa era conscient dels riscos per a la salut dels nens. "Meta sabia molt sobre el cervell dels joves: com busquen constantment recompenses, la seva gran sensibilitat a la retroalimentació social i a l'opinió dels altres (…) Quan va arribar el moment de prendre una decisió —triar el que és segur per als nens o triar el que és segur per als seus beneficis—, una vegada i una altra van guanyar els beneficis", ha resumit O'Neill. També ha precisat que el cas no va contra els continguts que hi hagi publicats en aquestes xarxes socials o contra aquestes en si, admetent que tenen alguns beneficis, sinó contra el disseny intencionalment addictiu d'aquestes plataformes.
La fiscal de Califòrnia també ha presentat diversos estudis científics que demostren els efectes negatius de les xarxes socials en els joves: afecten la capacitat per fer els deures o dormir bé, fomenten comparacions socials nocives sobre la seva aparença i imatge i propicien que se sentin malament amb ells mateixos. També ha aportat informes mèdics que apunten que l'ús intens de les xarxes socials ha contribuït a augmentar els casos de depressió i altres problemes de salut mental entre adolescents.
Un exempleat declara que va alertar els alts càrrecs del mal fet
El fiscal general de Califòrnia, Ron Bonta, ha defensat aquest dimarts en una compareixença que Meta ha dissenyat les seves xarxes socials per mantenir enganxats els menors durant sessions cada vegada més llargues fins al punt de causar-los "dany físic i mental". "Explotar els nostres veïns més vulnerables per augmentar els guanys corporatius no només és moralment reprovable, sinó també il·legal", ha denunciat. Aquest dimarts també ha donat el seu testimoni en el judici Arturo Bejar, exempleat de Meta, que ha assegurat que va alertar alts càrrecs de la companyia sobre "els danys que patien les persones a causa de la forma en què s'havia dissenyat" Instagram i que es podien evitar.
Meta rebutja les acusacions i cita els esforços de la companyia
La defensa de Meta ha rebutjat les acusacions. L'advocat de la companyia, Paul Schmidt, ha dit que "discrepa rotundament" sobre les acusacions que enfronta la tecnològica i ha demanat al jurat mantenir "la ment oberta". A més, va defensar la feina que ha fet la companyia per ajudar a millorar el benestar del 20% dels adolescents que, segons xifres d'una enquesta de la tecnològica aportada, asseguren sentir-se pitjor quan usen Instagram. També ha destacat els esforços que fa la companyia per bloquejar usuaris menors de tretze anys: en els últims tres mesos, l'empresa va eliminar 600.000 comptes creats relacionats amb usuaris no permesos.
Aquest nou judici se celebra tan sols una setmana després que un tribunal de Nou Mèxic condemnés Meta a pagar 567 milions de dòlars a un fons per a la salut mental dels joves i li ordenés canviar el funcionament de les seves xarxes socials en considerar que els perjudica i els deixa exposats a l'explotació sexual. I és que als Estats Units s'està lliurant en aquests moments tota una croada legal contra les grans tecnològiques, com Alphabet (Google), Snap o TikTok.
El judici durarà almenys sis setmanes i estan citats a declarar el mateix Mark Zuckerberg i alts càrrecs d'Instagram, com també empleats i exempleats de Meta, experts en tecnologia i psicòlegs. Meta ha calculat que una condemna podria arribar a suposar-los fins a 1,4 bilions de dòlars en multes i indemnitzacions, cosa que equival al seu valor borsari i podria posar en seriós perill la viabilitat de l'empresa, que és una de les companyies tecnològiques més grans del món. Diversos analistes han assenyalat en els mitjans americans aquests dies que, si bé hi pot haver una sentència condemnatòria com ja n'hi ha hagut tantes en casos més petits o com hi va haver amb les tabaqueres en els anys noranta, és probable que la multa imposada sigui molt menor.