L'arquitecte xilè Smiljan Radic Clarke ha estat guardonat aquest dijous amb el Premi Pritzker d'Arquitectura 2026, el premi considerat internacionalment com la màxima distinció en el camp de l'arquitectura. El jurat ha destacat l'obra de Racic perquè "a la cruïlla de la incertesa, l'experimentació material i la memòria cultural, el guardonat prioritza la fragilitat sobre qualsevol pretensió infundada de certesa". Radic és un dels arquitectes més prestigiosos del món, amb una trajectòria de més de tres dècades, en què ha desenvolupat construccions per a institucions culturals, espais cívics, edificis comercials, residències privades i instal·lacions en diversos països. També a Catalunya, on va signar la construcció i rehabilitació de la Fira de Barcelona.
Un cop sabedor que era el guanyador d'aquest prestigiós guardó, Radic ha assegurat que "en aquesta tensió de temps dispars, ens esforcem per crear experiències un món que tan sovint passa per alt amb indiferència", segons ha recollit el comunicat de l'organització. Les obres de Radic es caracteritzen per una intel·ligència emocional serena, inspirada per l'empatia cap a l'experiència humana i calibrada per modelar la percepció de l'arquitectura al llarg del temps. "Els seus edificis semblen temporals, inestables o deliberadament inacabats -gairebé a punt de desaparèixer-, però ofereixen un refugi estructurat, optimista i discretament alegre, abraçant la vulnerabilitat com una condició intrínseca de l'experiència viscuda", indica la nota.
Un còctel d'art, filosofia i arquitectura
Aquesta sensació de protecció, introspecció i atenció a la fragilitat humana és el que vol transmetre Radic a través dels seus edificis, combinant art, filosofia i arquitectura. Un còctel que permet que l'obra sorgeixi a partir de les condicions del lloc. Un dels edificis que exemplifiquen l'"originalitat radical" del xilè i que l'han fet valedor del guardó més important del món és la Casa del Poema de l'Angle Recte (2013, Vilches, Xile), una mena de refugi, ubicat en ple bosc i fet amb una combinació de formigó i fusta que afavoreix la reflexió. Segons el comunicat del Premi Pritzker, "transforma l'acte d'habitar en un d'observació, introspecció i quietud, i produeix un espai que se sent protector".
També és l'autor de la Serpentine Gallery Pavilion (2014, Londres, Regne Unit), un pavelló efímer compost per una carcassa translúcida de fibra de vidre, que semblava surar sobre la gespa dels Jardins de Kensington i que descansava sobre una sèrie d'immenses pedres locals disposades en forma d'anell. O també el Teatre Regional del Bío-Bío (2018, Concepción, Xile), un edifici que destaca per sobre de la ciutat, gràcies a la seva façana formada per un revestiment de policarbonat que modula la llum i millora el rendiment acústic.